Opinió

Qui finança les idees polítiques?

Gairebé la meitat de les institucions espanyoles analitzades obtenen una puntuació de 0 estrelles. És a dir: les seves pàgines web no ofereixen cap tipus d’informació econòmica i financera. En aquest apartat destaquen negativament les fundacions dels partits polítics, organismes extremadament hermètics que ostenten una mitjana de 0,8. Aquesta opacitat ha afavorit els usos instrumentals de les fundacions dels partits polítics més enllà de la producció d’idees partidistes

La missió essen­cial dels labo­ra­to­ris d’idees -els ano­me­nats think tanks- con­sis­teix a influir sobre l’ori­en­tació de les polítiques públi­ques. Ras i curt: mar­car l’agenda política. Ori­ginària­ment, van néixer amb el propòsit de gene­rar pen­sa­ment rigorós (les uni­ver­si­tats sense estu­di­ants eren la tipo­lo­gia para­digmàtica), però en el con­text de la glo­ba­lit­zació van evo­lu­ci­o­nar cap a la pro­moció d’interes­sos (donant lloc als ano­me­nats cen­tres mili­tants i a una hibri­dació que sovint als apro­xima als lob­bies). Això va pro­vo­car que l’aurèola d’impar­ci­a­li­tat ideològica dels think tanks es posés en qüestió. Un exem­ple d’això el tro­bem en la infor­mació que va des­ta­par el diari The New York Times en què expli­cava que 64 governs de tot el món havien pagat des del 2011 gai­rebé cent mili­ons de dòlars a 28 think tanks nord-ame­ri­cans per influir a través d’ells sobre les polítiques de Was­hing­ton. Un informe del Minis­teri d’Assump­tes Exte­ri­ors noruec que es cita a la notícia, ho jus­ti­fica així: “A Was­hing­ton és difícil per a un país petit tenir accés a polítics pode­ro­sos, fun­ci­o­na­ris i experts [...] Finançar think tanks influ­ents és una forma de tenir aquest accés i alguns asse­nya­len ober­ta­ment que només poden ser­vir a aquells governs estran­gers que donen fons.” L’Estat espa­nyol no va ser l’excepció i va fer dona­ci­ons a la Inter-Ame­ri­can Dia­lo­gue i la Ger­man Mars­hall Fund of the Uni­ted Sta­tes.

Aques­tes dona­ci­ons per­me­ten que els labo­ra­to­ris d’idees pro­mo­guin els interes­sos dels governs davant les ins­ti­tu­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes. Aquest, tot i ser un recurs legal i legítim, es pot inter­pre­tar com una com­pra d’influència; i en el cas dels think tanks, pot com­pro­me­tre la seva repu­tació. En un esce­nari de llums i taquígrafs, aquesta pràctica seria fàcil­ment iden­ti­fi­ca­ble i per­me­tria con­tex­tu­a­lit­zar les pro­pos­tes dels think tanks. Tan­ma­teix, aquesta és una infor­mació de molt difícil accés tal i com ho demos­tra un estudi de Trans­pa­rify -ini­ci­a­tiva finançada per l’Open Soci­ety Foun­da­tion- que con­clou que el 80% dels think tanks més influ­ents del món no revela qui els finança.

Opa­ci­tat espa­nyola.

El Obser­va­to­rio de los Think Tanks (www.​oett.​es) ana­litza des de fa tres anys el cas d’Espa­nya uti­lit­zant la meto­do­lo­gia de Trans­pa­rify i arriba a unes con­clu­si­ons dece­be­do­res.

En pri­mer lloc, tot i que la mit­jana de trans­parència dels think tanks espa­nyols segueix pujant i se situa en 1,6 punts sobre 5 (0,9 punts supe­rior a la de l’estudi pre­li­mi­nar del 2014), la mit­jana espa­nyola segueix estant per sota de la inter­na­ci­o­nal (2,2) i de la britànica (3,4 estre­lles, la més alta).

En segon lloc, gai­rebé la mei­tat de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les ana­lit­za­des obte­nen una pun­tu­ació de 0 estre­lles. És a dir: les seves pàgines web no ofe­rei­xen cap tipus d’infor­mació econòmica i finan­cera. En aquest apar­tat des­ta­quen nega­ti­va­ment les fun­da­ci­ons dels par­tits polítics, orga­nis­mes extre­ma­da­ment hermètics que osten­ten una mit­jana de 0,8. Aquesta opa­ci­tat ha afa­vo­rit els usos ins­tru­men­tals de les fun­da­ci­ons dels par­tits polítics més enllà de la pro­ducció d’idees par­ti­dis­tes. Per exem­ple, l’extinta fun­dació Cat­Dem (abans Trias Far­gas) era un dels extrems de la cano­nada amb el Palau de la Música per fer arri­bar diners a Con­vergència pro­vi­nents supo­sa­da­ment de Fer­ro­vial. No obs­tant això, hi ha una petita elit (12 ins­ti­tu­ci­ons que obte­nen 5 o 4 estre­lles) que per­met expli­car la pro­cedència dels ingres­sos dels think tanks. Bàsica­ment, pro­ve­nen de fons pri­vats (empre­ses de l’IBEX, sent La Caixa, el Banco San­tan­der i Telefónica les més acti­ves) i d’aju­des públi­ques de l’admi­nis­tració.

Aques­tes dades ens ofe­rei­xen un pano­rama pre­o­cu­pant quant a la trans­parència dels think tanks i la seva legi­ti­mi­tat a l’hora d’actuar com a autèntics líders d’opinió. En plena era de la post­ve­ri­tat, la trans­parència és un valor impres­cin­di­ble a l’hora de donar cre­di­bi­li­tat a les pro­pos­tes pro­vi­nents dels labo­ra­to­ris d’idees i pre­ve­nir pos­si­bles casos de cor­rupció. Pre­ci­sa­ment aques­tes orga­nit­za­ci­ons, com a actors polítics a l’avant­guarda de la inno­vació i el progrés, han d’actuar com a ins­ti­tu­ci­ons exem­plars i fer un esforç d’ober­tura i res­pon­sa­bi­li­tat. Però, fins aquest moment, poc think i molt tank.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.