Cursa dels polítics per fixar mesures antimorositat
Si realment els partits polítics tenen voluntat de reduir la morositat i evitar abusos en la fixació de terminis de pagament mitjançant mesures coercitives, el que haurien de fer és abonar l’aprovació de les proposicions de llei presentades pel Grup Parlamentari Mixt del Congrés i del Senat, respectant el principi d’antiguitat en la iniciativa parlamentària, en lloc de competir entre si a veure qui s’atribueix el mèrit d’aconseguir la promulgació d’una norma sancionadora
La Llei 3/2004, de 29 de desembre, de mesures contra la morositat, que té per objecte combatre l’abús en la fixació dels terminis de pagament en les operacions comercials ha tingut un rotund fracàs en els seus objectius. Un dels principals motius d’aquest fiasco és l’absència de mesures coercitives per fer-la complir. La citada llei estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de trenta dies després de la data de recepció de les mercaderies. A més, dicta que els terminis de pagament no podran ser ampliats mitjançant pacte de les parts per sobre dels seixanta dies. La llei estableix que tot retard al moment d’efectuar el pagament dona lloc al dret a percebre interessos de demora. L’interès de demora mínim corresponia a la suma del tipus d’interès del BCE més vuit punts. Així mateix, el morós ha d’indemnitzar el creditor amb 40 euros per cada factura impagada. Igualment, la llei prohibeix imposar acords abusius al proveïdor i es consideren nul·les les clàusules pactades quan suposin qualsevol desviació de les bones pràctiques comercials, contrària a la bona fe i actuació lleial.
Ajornament de pagament.
El passat dia 9 de maig el grup parlamentari Ciutadans va presentar una proposició de llei de reforç de la lluita contra la morositat en les operacions comercials, el text de la qual va ser qualificat i admès a tràmit el 16 de maig i remès al govern; en data d’avui es troba pendent de contestació per part de l’executiu perquè manifesti el seu criteri respecte a la presa en consideració, així com la seva conformitat o no a la tramitació si impliqués augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris.
Curiosament, el grup parlamentari Popular ja havia presentat prèviament una proposició no de llei relativa a impulsar la reducció de la morositat en les operacions comercials. El que és insòlit és que el PP emprés una proposició no de llei quan és el partit que està al govern, ja que el normal en aquests casos és presentar un projecte de llei. Al mateix temps causa estupor que el Partit Popular i Ciutadans hagin presentat respectivament una proposició no de llei i una proposició de llei, quan actualment hi ha un procediment legislatiu d’una proposició de llei de modificació de la Llei 3/2004, amb la finalitat de regular un règim d’infraccions i sancions, presentada pel Grup Parlamentari Mixt, a instàncies del Partit Demòcrata Català. Aquesta proposició de llei va ser admesa a tràmit per la mesa del Congrés l’octubre de 2016.
Proposició de llei.
Així, si els partits polítics tenen voluntat de reduir la morositat i evitar abusos en la fixació de terminis de pagament mitjançant mesures coercitives, el que haurien de fer és abonar l’aprovació de les proposicions de llei presentades pel Grup Parlamentari Mixt del Congrés i del Senat, respectant el principi d’antiguitat en la iniciativa parlamentària, en lloc de competir entre si a veure qui s’atribueix el mèrit d’aconseguir la promulgació d’una norma sancionadora.
