Política

Els EUA i Corea del Sud responen amb més míssils

Washington i Seül exhibeixen poder bèl·lic contra la provocació de Pyongyang

Kim Jong-un havia qualificat el projectil de “regal per als bastards americans”

Dubten de la capacitat tecnològica nord-coreana

L’assaig demostra els progressos del programa nuclear nord-coreà

Corea del Sud i els Estats Units van respondre ahir a l’amenaçador llançament de dimarts d’un projectil balístic des de Corea del Nord amb un assaig conjunt també de míssils, una rèplica contundent que incrementa l’escalada de tensió a la regió asiàtica. Els dos aliats van efectuar múltiples llançaments en direcció al mar del Japó (anomenat el mar de l’Est a les dues Corees) i van provar el míssil balístic sud-coreà Hyunmoo-2A, amb un rang d’uns 300 quilòmetres, així com el coet tàctic nord-americà ATACMS.

Els assajos practicats ahir a la costa oriental sud-coreana van ser acordats pels presidents de Corea del Sud, Moon Jae-in, i pel nord-americà, Donald Trump, com a resposta coordinada al llançament nord-coreà del dia abans.

Malgrat que els dos aliats fan cada any a la primavera unes massives maniobres militars que Pyongyang sol denunciar com un assaig per envair el seu territori, és poc freqüent veure’ls fer una prova de míssils conjunta, acció que pretén servir d’advertència al règim de Kim Jong-un.

“Tal com ha demostrat l’exercici amb foc real, podem prendre decisions de manera ferma en qualsevol moment si els nostres comandants en cap ho ordenen. El que pensi d’una altra manera comet un greu error de càlcul”, va dir en un comunicat conjunt el líder de les tropes dels EUA a Corea del Sud, el general Vincent Brooks.

“L’autocontrol, que és una elecció conscient, és tot el que separa l’armistici de la guerra”, hi va afegir en un to menys conciliador de l’habitual el militar nord-americà.

La resposta de Seül i Washington no va en la direcció plantejada en la vigília pels líders rus, Vladímir Putin, i xinès, Xi Jinping, durant la trobada a Moscou, en la qual van demanar a Corea del Nord una moratòria en les seves proves d’armament i van instar els dos aliats a abstenir-se d’executar grans maniobres conjuntes. La Xina, que aquest mes presideix el Consell de Seguretat de l’ONU, va reiterar ahir aquest oferiment i va insistir en la necessitat que els tres països negociïn un compromís per rebaixar la tensió i evitar conseqüències “desastroses”, segons l’ambaixador xinès a l’organisme internacional, Liu Jieyi.

Per la seva banda, els mitjans nord-coreans van continuar ahir publicant detalls de l’assaig de dimarts, el primer que Pyongyang ha fet mai amb un míssil intercontinental (ICBM en la seva sigla en anglès), alhora que la televisió KCTV va emetre les primeres imatges del llançament.

El règim nord-coreà va detallar en un comunicat de la seva agència KCNA que el mateix líder, Kim Jong-un, va qualificar el projectil de “regal per als bastards americans en el Dia de la Independència”, després d’haver-lo llançat el 4 de juliol, la festivitat nacional més important dels EUA, que Corea del Nord considera el seu enemic acèrrim. També van assegurar que el projectil té “capacitat per carregar una gran ogiva nuclear”, una afirmació de la qual dubten els experts.

No obstant això, el mateix ministre de Defensa sud-coreà, Han Min-koo, ha admès davant un comitè parlamentari que la capacitat de Pyongyang per miniaturitzar caps nuclears per equipar-los en míssils ha arribat a un nivell “considerable”.

La nota de KCNA hi afegia que la prova havia servit per verificar que el míssil és capaç de fer correctament la reentrada atmosfèrica. La tecnologia de reentrada atmosfèrica és necessària perquè la capçalera d’un míssil –on s’equipa una càrrega explosiva com, per exemple, una bomba atòmica– pugui suportar la vibració i la calor de la fase terminal de vol abans d’impactar contra el seu objectiu. En aquest aspecte, experts balístics internacionals han considerat que la prova de dimarts no aporta prou dades per assegurar que Pyongyang hagi aconseguit dominar aquesta costosa i complexa tecnologia.

En definitiva, i encara que Seül ha admès que el projectil llançat per Pyongyang és efectivament un míssil intercontinental, el Ministeri de Defensa sud-coreà no pot afirmar encara que Pyongyang hagi aconseguit desenvolupar plenament amb èxit un ICBM. En tot cas, l’últim assaig de míssils demostra els creixents progressos que l’hermètic país continua assolint en el seu programa armamentístic.

La insistència que ha mostrat amb els tests dels últims mesos ha incrementat la tensió a la regió i ha endurit la retòrica de Washington, que ha insinuat la possibilitat de dur a terme atacs preventius contra Corea del Nord.

Donald Trump, que ahir va engegar el seu periple europeu amb vista a la reunió del G-20 que comença avui a Hamburg, va demanar a la resta de països que deixin “d’hostatjar” treballadors nord-coreans i de “proporcionar beneficis econòmics i militars a Pyongyang.

Conseqüències

Per la seva banda, el secretari d’Estat nord-americà, Rex Tillerson, va aprofundir en aquesta denúncia i va insistir en la necessitat d’una “acció global”. En un comunicat, Tillerson va advertir que “la prova d’un ICBM representa una nova escalada” en l’amenaça per als EUA, els seus aliats i socis, per a la regió i el món. “Totes les nacions han de demostrar públicament a Corea del Nord que hi ha conseqüències darrere la seva recerca d’armes nuclears.”

Condemna ferma de l’ONU

El secretari general de l’ONU, António Guterres, va condemnar ahir “en termes ferms” el llançament del projectil balístic nord-coreà. “Aquesta acció és una altra descarada violació de les resolucions del Consell de Seguretat, i constitueix un perillós agreujament de la situació.” I hi va afegir que el lideratge de Corea del Nord “ha de cessar en les provocacions i acatar per complet les seves obligacions internacionals”.

Per la seva banda, el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, va demanar a la comunitat internacional que estudiï la possibilitat de severes sancions contra el règim de Pyongyang, arran de la “gran amenaça i provocació” que va representar el llançament. En una compareixença a Berlín al costat de la cancellera alemanya, Angela Merkel, Moon va advocar per una solució pacífica al conflicte i va demanar a Corea del Nord que aturi “immediatament” el seu programa nuclear.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.