El Con­sell de Cam­bres de Cata­lu­nya acaba de pre­sen­tar la memòria econòmica de Cata­lu­nya que demos­tra que el 2016 ha estat un molt bon any. Si con­si­de­rem dos dels temes més relle­vants, que són la gene­ració de bene­fi­cis i la posició finan­cera, les dades són excel·lents. La ren­di­bi­li­tat del capi­tal és molt alta, ja que ha superat el 12%, i l’endeu­ta­ment s’ha con­ti­nuat reduint. Entre els fac­tors que expli­quen les bones dades, cal des­ta­car el pro­ducte inte­rior brut, que va créixer un 3,5% a Cata­lu­nya, per sobre del crei­xe­ment espa­nyol i euro­peu. Això es deu a la bona marxa tant del mer­cat exte­rior com del mer­cat inte­rior.

Però aques­tes bones dades no han de fer per­dre de vista que hi ha temes en què hem de millo­rar. Em refe­reixo essen­ci­al­ment als dos temes següents. En pri­mer lloc, la R+D+I. Cata­lu­nya està inver­tint en aquesta matèria el 1,5% del PIB, i tot i que a l’Estat espa­nyol és més baix (1,2%), cal recor­dar que l’objec­tiu de la Unió Euro­pea per al 2020 és arri­bar al 3%. Per tant, cal aug­men­tar, i molt, l’aposta per la R+D+I ja que és la millor garan­tia de la com­pe­ti­ti­vi­tat futura.

L’altre tema és l’ocu­pació. Sens dubte, està evo­lu­ci­o­nant molt bé. Recor­dem que el 2013 l’atur era del 22% i ara és del 15%. A més, es cal­cula que a final del 2018 pot estar per sota del 9%. Però aques­tes bones dades no ens han de fer per­dre de vista que l’índex d’atur con­ti­nua sent molt alt. Una altra dada posi­tiva és que ha aug­men­tat el pes de l’ocu­pació més qua­li­fi­cada (les ocu­pa­ci­ons tècni­ques i científiques repre­sen­ta­ven el 25,7% del total de l’ocu­pació de l’any 2011, el 2016 han arri­bat al 29,3%). Per altra banda, un dels grans rep­tes de la nos­tra eco­no­mia és reduir la pre­ca­ri­e­tat, ja que l’aug­ment de l’ocu­pació es dona sobre­tot amb tre­ba­lla­dors no fixos. El fet que això hagi anat acom­pa­nyat de la reducció de les des­pe­ses de per­so­nal per tre­ba­lla­dor posa de mani­fest que cal acon­se­guir que la millora de les empre­ses arribi més a les per­so­nes que hi tre­ba­llen. El fi últim de l’eco­no­mia és millo­rar el benes­tar de la població i això reque­reix avançar en la qua­li­tat de l’ocu­pació.

En con­clusió, ens hem de feli­ci­tar per la bona marxa de l’eco­no­mia, però cal con­ti­nuar tre­ba­llant de valent per millo­rar la nota de les assig­na­tu­res pen­dents.