procés sobiranista
Anna Gabriel: “Podem imaginar que la Llei de transitorietat s’aprovi durant la campanya del referèndum”
La diputada de la CUP admet que la norma de la desconnexió serà “molt continuista” per poder donar prou sobirania al procés constituent
La diputada de la CUP Anna Gabriel confia que la Llei de transitorietat es pugui aprovar abans del referèndum. En una entrevista a l’ACN, la dirigent anticapitalista, a més, ha obert la porta que l’aprovació de la norma arribi durant la campanya per l’1-O. “Podria ser, perquè el calendari del setembre serà el que serà, és un escenari”, ha apuntat.
Sobre aquesta Llei que ha de marcar la ruptura legislativa amb l’Estat -i que està pendent de presentar-se a la ciutadania i de registrar-se al Parlament-, Gabriel ha admès que serà “molt continuista” per poder donar prou sobirania al procés constituent que ha de tenir lloc després del referèndum, en cas que hi guanyi el ’sí’.
La diputada cupaire ha insistit que la Llei de transitorietat “s’ha d’explicar a l’agost”, i ha argumentat que no s’ha presentat ja a la ciutadania perquè “sovint hi ha desajustos amb JxSí en relació al calendari”. En un principi, la norma s’havia de concretar a la ciutadania a finals de juliol. Així doncs, Gabriel ha reiterat que la CUP aposta perquè la Llei s’aprovi abans de l’1-O -com també defensen des d’ERC- perquè, de la mateixa manera que els votants del ’no’ tenen clar que si aquesta opció s’imposa hi haurà eleccions autonòmiques immediates, “els del ’sí’ hem de tenir clar què passarà si guanyem”.
Explicar la Llei a l’agost i aprovar-la abans de l’1-O
“No volem un magma divergent a nivell interpretatiu dels resultats, volem deixar molt clar que si guanya el ’sí’ el que entra en vigor automàticament és la Llei de transitorietat, i cal saber quines seran les regles del joc si guanya aquesta opció”, ha subratllat la dirigent anticapitalista. Sobre les diferències amb el sector del PDeCAT que aposta per aprovar la norma després de l’1-O -en cas d’una victòria del ’sí’-, Gabriel ha assegurat “no entendre’n” les raons. “Em sembla tan clar que la gent ha de concórrer al referèndum sabent què passa si guanya el ’sí’ o el ’no’, que no em convenceran del contrari”, ha constatat.
És per això que la diputada cupaire ha insistit que si JxSí “no veu oportú” presentar la Llei de transitorietat abans del referèndum, “ja ho farà” la CUP. Tot i això, Gabriel no visualitza pas aquesta situació: “No crec que aquest acabi sent l’escenari, perquè s’imposarà el sentit comú d’anar al referèndum amb totes les garanties, i vull pensar que, quan pensem la Llei de transitorietat ara a finals d’agost, ja anunciarem i farem públic el dia de la seva aprovació, abans de l’1-O”, ha explicat.
Aprovació “automàtica”
Tot i que Gabriel ha obert la porta que la norma s’aprovi enmig de la campanya pel referèndum -que ha de començar el 15 de setembre-, també ha apuntat que la Llei es podria aprovar “automàticament” després de donar llum verda a la Llei del referèndum, amb un “marge escàs d’hores”. Tot i això, la diputada ha fet notar que les dues normes s’han d’explicar de manera “molt pedagògica” de manera que seria “oportú deixar aire” entre una aprovació i l’altra per explicar prou bé el contingut de cada llei.
“Una Llei molt continuista”
Sobre el contingut de la norma de la transitorietat, Gabriel ha reconegut que serà “molt continuista” per tal de fer compatible el trànsit de l’endemà de l’1-O amb el procés constituent que s’haurà d’iniciar aleshores. “La Llei ha de determinar poques coses perquè, si no, el procés constituent no seria vàlid, es diria que la transició l’han dibuixat uns experts i uns ponents, i no se li ha volgut donar aquest caràcter”. És per això que la norma de la desconnexió “deixa vigent el marc i l’ordenament jurídic d’aquest moment, quasi en la seva totalitat”.
“L’únic que fa és preveure alguns petits canvis per acabar de garantir que el procés constituent pot ser sobirà, i que no es veurà sotmès a altres poders aliens o contraris”, ha argumentat. En aquesta línia, Gabriel ha admès que a la CUP li tocarà “ser pedagògica” perquè haurà acabat donant suport a una llei que “deixa en vigència l’ordenament jurídic existent”, amb el qual els anticapitalistes en són “molt crítics”.
La reacció de l’Estat
Pel que fa a la reacció de l’Estat de cara a evitar l’1-O, Gabriel assegura que la CUP no descarta “cap escenari”. Tot i això, ha manifestat que a mesura que s’apropa la data del referèndum “s’identifiquen les dificultats que té per poder-lo aturar”. Segons la diputada, aplicar l’article 155 de la Constitució “no és gens pacífic”, i dissoldre el Parlament “no sembla una resposta homologable a la voluntat d’un país de fer un referèndum”. Per això, segons Gabriel, al govern espanyol se’l recomana “des d’altres instàncies” que no pot optar per “una via que remeti directament al franquisme”, ja que la darrera vegada que es va dissoldre la cambra va ser amb el cop d’Estat del 1936.
Així doncs, segons Gabriel, l’Estat apostarà per “deslegitimar, desacreditar i ridiculitzar” el referèndum mitjançant “multes, amenaces, dificultats, criminalització i fer por”. “Però tenen un problema, s’adonen que no hi ha la voluntat d’aturar-se, perquè hi ha una amplíssima part del país que ara veu que no hi ha res que ens pugui fer tirar enrere”, ha fet constar. “No pots aïllar una part tan important de la població. Pots aïllar els radicals, com diu [Mariano] Rajoy, però el problema és que els radicals, si som els que volem exercir el dret a l’autodeterminació, en aquest país som majoria, i n pots aïllar la majoria d’un país”, ha conclòs la diputada.
Preguntada sobre si l’Estat podria il·legalitzar la CUP per intentar frenar l’1-O, Gabriel ha dit que no dona “gaire versemblança ni credibilitat” a aquest escenari perquè tindria “poca efectivitat”. “Pots il·legalitzar la CUP, però no tots els votants del ’sí’, siguin gent del nostre espai o no. És una mesura d’un altíssim nivell de confrontació i d’una elevadíssima mancança democràtica, però en canvi dona efectivitat nul·la, perquè si l’objectiu és il·legalitzar el ’sí’, has d’il·legalitzar tota la gent que votarà ’sí’ en el referèndum, i això no és només la CUP”, ha justificat.
I l’endemà de l’1-O?
Pel que fa a l’endemà del referèndum, en cas d’una victòria del ’sí’, Gabriel ha pronosticat que “la confrontació política amb l’Estat seguirà”. “A ningú no se li escapa que a partir del 2-O l’Estat no s’asseurà a negociar amb el Govern o amb els representants que se’n designin. L’ofensiva repressiva serà més accentuada, fins i tot”, ha apuntat la dirigent anticapitalista, que per aquest motiu creu que caldrà “fer valdre el resultat” del referèndum “sortint al món a explicar que una majoria de la població ha optat per tenir una relació diferent amb l’Estat”.
“Haurem de veure quina és la fortalesa popular que acompanya tot aquest procés per si el procés constituent es pot desplegar amb absoluta normalitat”, ha afegit Gabriel. Encara en aquest sentit, la dirigent cupaire ha aventurat que caldrà combinar “la força pròpia” amb la que se li vagi traient a l’Estat per anar situant l’horitzó d’unes eleccions constituents “que no haurien de demorar-se gaire”.
El paper d’ERC i PDeCAT a Madrid
Finalment, Gabriel entén que a partir de l’1-O els diputats d’ERC i el PDeCAT al Congrés i al Senat haurien d’actuar “amb coherència” i “deixar de sostenir la governabilitat de l’Estat per posar totes les energies en el procés constituents”. En aquest escenari, la diputada de la CUP ha donat la raó al president, Carles Puigdemont, que va dir que després del referèndum caldrien “nous interlocutors” per negociar-ne la implementació: “Seria lògic que els interlocutors per gestionar el resultat facin d’àrbitre, i no de part, que és el que ha estat fent el govern de l’Estat”.
