Gran angular

Saviesa en un aquari

En aquests temps de revisió de quina ha de ser la nostra interacció amb l’entorn, el projecte Aquapioneers, dels enginyers Guillaume Teyssié i Loic Le Goueff, a banda de ser un original mètode d’agricultura urbana a partir dels sistemes d’aquapònia -combinació d’aqüicultura i cultiu de plantes- és una proposta per estendre el nou coneixement, la innovació, de forma més democràtica.

El projecte, que ha reeixit en una campanya de crowdfunding conduïda per Ulule, consisteix a posar a l’abast un kit d’aquapònia de fusta automuntable, per construir un petit hort on cultivar-hi herbes i hortalisses sense terra, tot aprofitant com a adob els residus dels peixos d’una peixera integrada.

El projecte, que ha obtingut amb el suport del Green Fablab de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), com explica Teyssié, “vol ser una eina perquè tothom, a l’escola o a l’empresa, pugui descobrir l’aquapònia” com una via per entendre millor el medi. Aquapioneers ja ha arribat a un acord amb l’escola La Sagrera per desenvolupar un programa educatiu i treballar per projecte. Així, “de l’aquapònia podem anar a les matemàtiques, la biologia, la tecnologia, l’economia, etcètera”, com diu Le Goueff. A la filial barcelonina de Schneider Electric, fa tres mesos que allotgen al centre de treball el kit, que ha servit perquè “es formin grups de responsabilitat per cuidar dels peixos i de les plantes, cosa que serveix per cultivar les relacions entre els companys de feina”. Com els fems degradats de carpes daurades fan créixer brots de menta o alfàbrega pot ser la millor lliçó de vida.

Com avança Teyssié, Barcelona és un marc propici per experimentar amb aquesta alternativa d’agricultura urbana, amarada del concepte d’economia circular i que ha aconseguit grans fites als EUA, Holanda o Austràlia: “es poden transformar els nombrosos terrats de la ciutat, tot aprofitant que l’Ajuntament subvenciona les cobertes verdes. I l’aquapònia presenta l’avantatge que el que has de renovar periòdicament és l’aigua, més senzill que no pas la terra que ha danyat la contaminació”. Aquapioneers no vol “ser el venedor d’un producte industrial”, com aclareix Teyssié, sinó “compartir amb tothom el coneixement adquirit, alliberar la innovació.” Qualsevol, des de Tòquio o Sidney, Antofagasta o Oslo, pot descarregar-se des d’internet els fitxers dels plànols del kit, anar a una fusteria digital i que li tallin les peces, que només caldrà muntar. “El codi obert és un canvi de paradigma respecte de la patent tradicional, ja que només viatja el coneixement, no hi ha un transport insostenible de materials”, explica Le Goueff. I el negoci, doncs? “En un any, un Ikea pot vendre kits com aquests, però no pot donar serveis com organitzar tallers o dissenyar projectes singulars”, diu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a