opinio

Una millora econòmica per al progrés social

En aquest sentit, podem recordar els estudis que indiquen que si Catalunya fos independent (o tingués un sistema de finançament just) tindria un ‘rating’ molt bo (i superior al d’Espanya, i també al del País Basc i Navarra, que el tenen millor que Espanya) i tindria els mercats financers oberts. El motiu del bon ‘rating’ és la capacitat per recaptar impostos, que faria que una Catalunya independent tingués superàvit en els comptes públics (recordem que Catalunya aporta a l’Estat el 19% dels tributs recaptats però només rep aproximadament un 14% de la despesa i la inversió públiques)

Tenir una vida digna, aquest és l’objectiu prioritari de la recuperació econòmica. Això afecta temes com ara l’activitat, l’ocupació, la renda suficient o l’estat del benestar, entre altres. Comencem recordant les darreres dades. L’activitat econòmica està creixent (3,5% d’augment del PIB el 2016). El PIB a preus corrents va arribar l’any 2016 a 223.629 milions d’euros, recuperant bona part del terreny perdut durant la crisi i situant-se per sobre del valor del 2008, una dada prou significativa si tenim present que el PIB espanyol encara no ha superat els valors anteriors a la crisi.

Aquest augment de l’activitat econòmica deriva de la bona marxa de diferents indicadors. Per exemple, les exportacions a l’estranger, que el 2016 han assolit el rècord absolut de 65.000 milions, sobretot en sectors d’alt valor afegit. Altres dades d’internacionalització com ara la inversió estrangera i el turisme també mostren una evolució excel·lent.

Un altre indicador que mostra un creixement especialment elevat és el nombre de noves societats mercantils, que ha crescut un 18,6% el 2016, molt per sobre de la mitjana d’Espanya (8,3%).

I afortunadament assentem aquesta millora sostinguda en una economia molt diversificada, ja que Catalunya presenta més grau d’industrialització que el conjunt de l’Estat i que la mitjana europea. La indústria va representar el 2016 el 19,1% de l’economia, percentatge superior al de la UE28 (17,3%), zona euro (17,9%) i Espanya (16,1%). El pes de la indústria sobre el conjunt de l’economia catalana ha mantingut una tendència creixent des del 2009, quan representava el 17,4% del total. Aquesta diferència positiva del pes de la indústria en l’economia en comparació amb Europa s’ha eixamplat de manera significativa el 2016, una altra dada que reflecteix la solidesa de la recuperació econòmica de Catalunya.

Les finances del govern, bones perspectives.

I les finances de la Generalitat també milloren. S’està reduint el dèficit (de 5.879 milions, el 2,88% del PIB el 2015, a 1.968 milions, el 0,93% del PIB el 2016). De fet, el govern català és el responsable del 85 per cent del total en què s’ha reduït el dèficit a l’Estat, una xifra rotunda. El creixement del PIB ha fet baixar per primer cop en uns quants anys el pes del deute en el PIB (del 35,6% al 35,4% el 2016). També ha millorat molt el termini de pagament a proveïdors (ha passat de 67 dies a 28 dies en el darrer any).

Per dades com les exposades, és lògic que l’atur s’estigui reduint, ja que es va situar el darrer trimestre del 2016 en un 14,8%, la taxa més baixa d’ençà del 2008. Però també cal subratllar que el nivell d’atur segueix sent massa alt i que les retribucions de molts treballadors, tot i que ja han començat a pujar de nou, segueixen sent baixes (per això, al Parlament hem aprovat que el salari mínim pugi fins a 1.000 euros).

En resum, en els darrers anys, i especialment en aquesta legislatura, l’economia catalana està experimentant grans millores. És una economia internacionalitzada, diversificada i que dia a dia va guanyant competitivitat de manera sostinguda. Això ja ho reconeixen també molts mitjans espanyols que vaticinaven que l’economia s’enfonsaria per culpa del procés, i la realitat ho va desmentint any rere any. Els catastrofistes, entre els quals hi havia insignes membres del govern espanyol, que auguraven el pitjor per a la nostra economia, han hagut de resignar-se a acceptar l’evidència. La realitat dels darrers anys ha demostrat precisament el contrari: Catalunya ha anat millor que cap altra comunitat autònoma. L’anomenat Procés no només no ha perjudicat l’economia catalana, sinó que ha estat aquests darrers anys com més i millor ha progressat.

Però, tot i la bona marxa de l’economia, els comptes de la Generalitat pateixen d’un dèficit fiscal extraordinari que dificulta enormement que aquesta millora repercuteixi en benefici del conjunt de la societat. Els ingressos impositius de Catalunya només són superats, en termes de població, per Madrid i les Illes Balears, però la Generalitat rep unes despeses per habitant que la situen en la 14a posició (d’un total de 15 comunitats), segons dades del 2014, si s’apliquen paritats de poder de compra per equilibrar els diferents nivells de preus entre comunitats autònomes.

El mal finançament explica la dificultat per poder donar resposta a les desigualtats socials del present. Cal tenir en compte que la crisi ha deixat rere seu a Catalunya una factura enorme en termes de desigualtat, amb un 19,2% de la població en risc de pobresa (dades del 2016 referides al 2015). Per capgirar aquests dades, per socialitzar la recuperació econòmica i fer possible que el benestar arribi a les classes mitjanes i al conjunt dels sectors més desafavorits, necessitem poder disposar dels recursos que la nostra societat genera, per invertir-los en la gent que més ho necessita i sempre al servei del progrés econòmic i social.

Els desequilibris fiscals de la Generalitat expliquen també el volum del deute assumit i les dificultats que afronta la Generalitat per poder finançar-se en els mercats, atès que les agències de rating avaluen el risc de la Generalitat tenint en compte la distribució de recursos derivats del sistema de finançament, sense comptar la capacitat financera real de l’economia catalana.

En aquest sentit, podem recordar els estudis que indiquen que si Catalunya fos independent (o tingués un sistema de finançament just) tindria un rating molt bo (i superior al d’Espanya, i també al del País Basc i Navarra, que el tenen millor que Espanya) i tindria els mercats financers oberts.

El motiu del bon rating és la capacitat per recaptar impostos que faria que la Catalunya independent tingués superàvit en els comptes públics (recordem que Catalunya aporta a l’Estat el 19% dels tributs recaptats però només rep aproximadament un 14% de la despesa i la inversió públiques). No oblidem que el dèficit fiscal (entre 10.000 i 16.000 milions d’euros segons l’any i el mètode de càlcul) és molt més gran que els 1.968 milions de dèficit que ha tingut la Generalitat el 2016 i que les retallades obligades pel govern central. I això ho corroboren tots els estudis i experts internacionals que han opinat sobre la viabilitat de Catalunya independent (incloent-hi premis Nobel com ara Joseph Stiglitz, etcètera).

En resum, l’economia està millorant molt i tant les empreses com els inversors nacionals i internacionals confien clarament en el nostre futur. Les nostres darreres previsions de creixement per al 2017 eren del 2,9%, una dada que el BBVA ja ha elevat fins al 3,3%. La força de la gent, de les empreses del sector privat, de les organitzacions socials i les polítiques públiques catalanes, expliquen la millora de l’economia i les excel·lents perspectives de futur.

I cal tenir-ho clar: si no millorem més el benestar de la població, el problema no és el procés, sinó la manca d’inversió i el dèficit fiscal que provoca l’Estat. Per això cal assegurar el creixement futur posant tots els recursos que genera l’economia catalana al servei del país i la seva gent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a