opinio

Col·legis professionals i referèndum

Cal dir que els nostres col·legiats formen part de la societat catalana i per tant la gran majoria vol exercir el dret a vot. El 80% està d’acord amb el dret a decidir

Les funcions dels col·legis són defensar les professions i oferir serveis als col·legiats i a la societat... en circumstàncies normals. En circumstàncies úniques i excepcionals com les que estem vivint, cal anar més enllà? I fins quant més enllà? Aquí ens podem perdre en un mar d’interpretacions legals i estatutàries, que l’únic que fan és crear confusió i servir de coartada als qui tenen dubtes i als qui directament no volen que es voti. Cal aparcar-les i agafar el toro per les banyes. La majoria de col·legis ens vam adherir al pacte nacional pel dret a decidir, així com també a la Intercol·legial de Catalunya, que representa la immensa majoria dels col·legis, amb un total de més de 200.000 col·legiats i més de 100 col·legis. Ara bé, una cosa és adherir-s’hi i l’altra és creure-s’ho.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, en l’acte de presa de possessió de la nova junta directiva de la intercol·legial del mes de juny passat, va dir que ens demanaria als col·legis suport per al referèndum. De moment estem esperant. Però el debat és si hem d’esperar o hem de prendre la iniciativa. No podem oblidar que el 80% de la societat catalana està d’acord amb el dret a decidir i que el referèndum és l’expressió màxima d’aquest dret. A més, les darreres enquestes afirmen que dos de cada tres consultats anirien a votar.

Cal dir que els nostres col·legiats formen part de la societat catalana i per tant la gran majoria vol exercir el dret a votar. I estem convençuts que a aquesta gran majoria no li molesta en absolut que els col·legis facin, ens ho demanin o no, accions per estimular la participació, ja sigui en forma de manifestos, articles, actes, debats i qualsevol altra acció que serveixi per afegir informació i esvair pors i dubtes. I què passa amb els qui no hi estan d’acord? Des del més absolut respecte a la seva opinió, cal recordar-los que les juntes de govern han estat escollides per dirigir els col·legis de la manera que considerin més convenient en cada moment i que, sigui quina sigui la decisió que es prengui en qualsevol tema, mai no agradarà tothom. I si algú diu que aquest no és un tema professional, s’ha de dir ben alt i clar que el futur de les professions va íntimament lligat a l’escenari polític en què es desenvolupen.

Creiem que seria un error, en nom d’una pretesa neutralitat, separar els col·legis i les professions dels professionals, ja que els professionals no som éssers aïllats, sinó que vivim en un territori on hi ha un teixit empresarial, una activitat industrial, una política energètica, unes directrius econòmiques, educatives, etcètera, que depenen, en bona mesura, de les estructures i decisions polítiques del territori on treballem.

Per tant, com a professionals establerts a Catalunya, hem de poder decidir si volem continuar com fins ara o bé si volem un canvi d’escenari. A més, els col·legis professionals som corporacions de dret públic regulades per la llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i, per tant, depenem jurídicament de l’administració, cosa que lliga el nostre futur al del país de manera indestriable.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a