Focus

logística

Un nus de transports empès per la indústria i el consum

L’alta producció industrial, conjuminada amb l’alt nivell de consum del país, és el fet causal de Catalunya com a gran node de transport i de logística de mercaderies. Les 40.000 empreses que s’apleguen en aquest sector, que poden generar un volum de negoci anual de 14.000 milions d’euros, fan dels 6.700.527 metres quadrats el principal focus de riquesa al sud d’Europa i al Mediterrani, oferint ocupació especialitzada a 155.000 persones. Si observem l’exemple del port de Barcelona, les dades de trànsit del primer trimestre, 28,6 milions de tones que van sortir a través dels molls de Barcelona, veiem que aquest rècord històric, a banda de suposar un increment del 18%, confirma el gran potencial logístic del país. La materialització del corredor ferroviari mediterrani encara donaria més volada a l’oferta logística catalana a l’esdevenidor. D’altra banda, l’aeroport de Barcelona, que amb 44,6 milions de passatgers el 2016 va saltar a la setena posició entre els principals aeroports europeus, en incorporar noves connexions és més a prop que mai de ser un hub comparable a Frankfurt o París.

tic

Fort increment en l’ocupació de les empreses tecnològiques

El futur és TIC, i el comportament de les magnituds del sector així ho reafirma: el 2016 es va cloure amb 13.794 empreses, contra les 12.496 de l’any anterior. Aquest entorn empresarial ocupa 103.300 treballadors, el 3,2% de l’ocupació de tot el país. Fins a un 63% de les empreses del sector han augmentat la seva plantilla, i un 36,3% els salaris, segons dades del sector. Amb tot, des d’aquest camp s’assenyalen algunes llacunes que caldria omplir perquè el sector mantingui l’embranzida. D’una banda, des del sector es remarca que la internacionalització de les TIC catalanes encara es pot considerar baixa; la incorporació de la dona a les diverses professions d’aquest àmbit és marginal i la regulació no d’adequa amb l’agilitat que s’escauria al fort ritme que marca la innovació tecnològica.

Ara, a les TIC catalanes els correspon adaptar-se a les noves tendències que deixen entrellucar on es localitzarà el negoci demà. Així, segons els que es dediquen a la prospectiva, caldrà estar amatent a les oportunitats de negoci que hi hagi en camps com el Big Data, la ciberseguretat o realitat augmentada.

turisme

Indiscutible factor de creixement, però amb riscos incorporats

Les darreres dades anuals no poden ser més aclaparadores: Catalunya va rebre 18,1 milions de turistes estrangers el 2016, un 4,2% més que el 2015%, i va obtenir una despesa del turisme estranger de 17.434 milions d’euros, un 4% més que l’any anterior. Les perspectives per a enguany, amb progressions del 10,5% i el 13,5% en tots dos capítols, no poden ser més optimistes. El turisme és una sòlida roca sobre la qual descansa l’economia del país, responsable del 12% del PIB. No obstant això, els guanys del turisme són discutits, atès que per a molts és un sector que precaritza l’ocupació, i responsable de la inflació de preus que afecta el parc del lloguer a l’àrea metropolitana.

videojocs

650 milions han provat un videojoc català

Un dels petits grans sectors de l’economia és el del videojoc, 120 empreses que generen un negoci de 217 milions d’euros i donen feina de forma directa a 1.678 professionals. És un sector que es fa respectar al món global, fins al punt que una de cada deu persones al món ha jugat a un videojoc català, amb un 72% del que es produeix aquí destinat als mercats globals. Malgrat tot, l’ecosistema empresarial d’aquest sector que preveu créixer un 30% anualment és ara mateix fràgil, per això l’administració hauria d’oferir suport, per la via fiscal o a la comunicació i la internacionalització.

tèxtil

Recuperar part de l’esplendor d’antany

Malgrat les diverses crisis passades, el sector tèxtil exhibeix resiliència, i les 2.500 empreses del sector a Catalunya encara poden vantar-se de donar feina al 7,3% dels treballadors industrials. Des del sector es confirma, amb optimisme, que s’està relocalitzant part de la producció que es va perdre en dècades passades, i el cas d’Igualada n’és la mostra visible. Des del sector s’anota que hi ha un augment real de l’ocupació amb la demanda de perfils més especialitzats. El procés de redreçament seria més sòlid si grans empreses com Desigual o Mango apostessin per proveïdors catalans.

automoció

Inversions duradores en el temps mantenen els motors a fons

Gairebé superat el mal tràngol de la crisi, el sector de l’automoció torna a exercir de vehicle principal de l’economia catalana. Amb una facturació de 14.000 milions d’euros, representa el 10% de tot el negoci que genera la indústria catalana, i amb una envejable capacitat d’exportació: ven als mercats globals el 90% dels vehicles que fabrica i el 50% dels components. Enguany serà capaç d’haver creat 2.000 llocs de treball. El sector seguirà sent estratègic en els anys a venir, i per demostrar-ho tenim la inversió anunciada de Seat a Martorell de 3.300 milions d’euros fins al 2019, o la previsió de Nissan de fabricar a la Zona Franca la seva nova furgoneta lleugera NP 3000 Navara. Són empreses que inverteixen a Catalunya perquè, com diuen els experts, hi troben tradició industrial, sensibilitat per l’automòbil, bons enginyers, excel·lents universitats i costos competitius.

sector agroalimentari

La fortalesa es demostra amb la capacitat d’adaptació

Xifres que parlen per si soles: 24.337 milions d’euros de volum de negoci (un 17,8% de pes dins de la indústria), amb l’ocupació de 75.248 treballadors, el 20,68% dels llocs de treball de tota la indústria catalana.

Però el pes estratègic del sector, d’ahir però també de demà, ha vingut per la seva gran capacitat d’adaptació als nous preceptes tecnològics i a les noves regles de joc dels mercats globals. Davant la liberalització dels mercats internacionals propiciada per la UE i l’OMC, la indústria agroalimentària catalana ha reaccionat tot intensificant els fluxos comercials, fent partícip el capital català en empreses estrangeres o atraient capital forà a les nostres empreses. Amb uns 8.000 milions d’euros en exportacions, l’agroindústria és una de les grans vies d’obertura de les exportacions catalanes, tot representant el 13,7% del total d’exportacions catalanes.

Com passa en altres capítols industrials, la dualitat en la mida empresarial és un tret característic, i si les grans empreses del sector poden assolir productivitats de 60.000 euros per treballador, les petites i mitjanes empreses estan en els 33.000 euros. Davant la constatació que les empreses de l’agroindústria catalana són prou dinàmiques en R+D, per tal d’obtenir innovació en producte i procés, els experts demanen més accés a les infraestructures tecnològiques i de recerca, en el cas de les grans empreses, mentre que per a les petites caldria recórrer a eines com les subvencions a fons perdut o els incentius fiscals. Val a dir que l’esforç inversor en innovació (14.000 euros per treballador) fa que un 10% de les empreses puguin exhibir que tenen patents actives.

vida i salut

Una BioRegió que és un dels grans fonaments industrials

El sector de ciències de la vida i la salut, que englobaria biotecnològiques, farmacèutiques, centres de recerca, hospitals, etc... La BioRegió és un dels grans puntals de l’economia catalana, amb 734 empreses i 89 entitats de recerca, que generen un negoci de 14.360 milions, un 7% del PIB català, i ocupen 42.133 person

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a