Gran angular

El càlcul més potent possible

Qualsevol repte de recerca, actualment hom el resol amb ordinadors, però els grans problemes complexos necessiten la potència de càlcul més gran que puguem imaginar, una xarxa ultraràpida de milers d’ordinadors que poden treballar com una sola màquina, el supercomputador MareNostrum, que arriba a la seva quarta generació.

Ubicat al Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el MareNostrum 4, que va entrar en funcionament el juliol passat, tindrà una potència màxima mitjana d’11,15 petaflops, que vol dir que amb una capacitat de fer 11.000 bilions d’operacions per segon, supera de deu vegades la potència del seu predecessor, el MareNostrum 3, tot i que la seva despesa energètica, d’1,3 MWatt/any, és només un 30% més alta. El supercomputador està equipat amb 3.456 nodes amb processadors escalables Intel Xeon. Els nous processadors Intel, com diu el director de la companyia a Espanya, Carlos Clerencia, “incrementen d’un 65% les prestacions respecte de generacions anteriors, més capacitat de càrrega de treball i un cost de manteniment molt menor.” El nou supercomputador posseeix una capacitat d’emmagatzematge en disc de 14 petabytes i està connectat a les infraestructures de big data del BSC-CNS, que tenen una capacitat total de 24,6 petabytes.

El MareNostrum 4 servirà per fer créixer encara més la capacitat de servei del BSC, que l’any 2016 va arribar a les 379,5 milions d’hores usades en supercomputació. Però, com remarca Mateo Valero, director del BSC, “a més de donar servei fem recerca, fem servir el supercomputador com a potent microscopi que ens permet veure cada vegada millor i descobrir noves coses”.

El MareNostrum 4 està cridat a ser clau en la realització d’experiments científics simulant in silico el comportament de l’objecte en estudi. Així, la simulació computacional pot intervenir en l’observació del comportament de proteïnes; el disseny de fàrmacs personalitzats; ubicar un parc d’aerogeneradors a l’indret de més rendiment; cartografiar la Via Làctia; investigació sobre el canvi climàtic; noves teràpies de radiació contra el càncer o simulacions sobre l’energia de fusió, entre les diverses línies de recerca que poden requerir la seva potència de càlcul.

S’ha de dir que l’anterior generació del MareNostrum va col·laborar en un dels descobriments científics més celebrats dels darrers anys; la detecció d’ones gravitacionals.

Amb un pressupost de 34,2 milions d’euros, el BSC va aconseguir l’any passat atreure uns ingressos de 19,1 milions. Les seves inversions van ser d’11,5 milions d’euros. Disposa d’una plantilla de 517 persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a