No, el difícil va ser arribar a la segona edició, però una vegada que vam fer la primera i va tirar endavant la segona ja ha anat tot una mica rodat. Hem creat un model i l’hem anat mantenint. Els primers anys van ser els més complicats, almenys per mi.

Sí, completament. Crec que mentre es vulgui mantenir tindrà continuïtat perquè té un públic consolidat, uns autors que volen venir al festival i el suport de la indústria editorial, que espera al Tiana Negra i després al BCNegra per presentar les seves novetats editorials. A nosaltres ens va molt bé perquè podem presentar alguns llibres que encara no són al mercat.

Vol dir que tenim tres efemèrides literàries que cadascuna per si mateixa podria donar per encapçalar el festival. Són els centenaris del naixement de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany i el vintè aniversari de la mort de Jaume Fuster

Doncs aquest any, en la taula rodona on en altres edicions hi havia professionals de diferents àmbits com ara mossos d’esquadra o bombers, hi haurà només persones vinculades a les lletres. Hem hagut de programar taules més literàries.

La més important serà el centenari de Manuel de Pedrolo perquè és el pare de la novel·la negra en català. Li farem un homenatge per obrir el festival amb una taula rodona amb l’escriptor Àlex Martín, la comissària de l’Any Pedrolo Anna Maria Villalonga i jo mateix. A Maria Aurèlia Capmany la recordarem en la seva vessant com a dona i escriptora per parlar de dones que fan novel·la negra en l’actualitat. Tindrem Susana Hernández i Esperança Camps, que són dues de les escriptores que fan les millors novel·les negres en català, amb un cara a cara parlant de com veuen el gènere en l’actualitat però també del llegat de Capmany en el món de la literatura. Pel que fa a Jaume Fuster, Àlex Martín i Margarida Aritzeta ens presentaran el Fuster més humà.

Sí, ens queda la tarda de divendres [avui per al lector] amb la inauguració i el lliurament del premi Agustí Vehí i un dissabte més atapeït per aplegar la part més literària. Si féssim un dia més potser no tindríem la resposta del públic tan concentrada com ara. Ens agrada que tot estigui ple i que la gent es quedi amb ganes de més Tiana Negra.

Cada cop hi ha un públic més fidel de Tiana però dissabte també tenim molta gent de fora, que ve a passar el dia. Hi ha molts aficionats que es mouen pels diferents festivals i van a tots els que poden.

Fa uns deu anys que la novel·la negra en català es troba en el seu millor moment de forma pel que fa a la qualitat, cosa que no vol dir que no tinguem novel·les horribles. Hem aconseguit que la qualitat mitjana sigui molt alta. Ara surten més títols però es tiren menys exemplars. En general ha augmentat el nombre de lectors en català però en el cas de la novel·la negra encara n’hi ha molts que opten pel castellà per una qüestió d’edat perquè no han estat formats en català. Les noves generacions encara no hem sabut guanyar-les. Per això un dels objectius del festival és donar visibilitat als escriptors de novel·la negra en català.

Sí, és un autor que aquí només ha estat traduït al català. El seu llibre Crònica dels bons trinxeraires és tot un gran èxit de vendes a Portugal i ja va per la 35a edició. Ell està encantat de venir a Tiana i de conèixer els lectors catalans.

D’aquesta manera aconseguim que entre la tercera setmana de gener, que és quan el fem nosaltres, i fins a la primera de febrer hi hagi un moviment important al voltant de la novel·la negra.

Que sigui similar a la de l’any passat i que unes 1.200 persones passin per Tiana al llarg del cap de setmana, que es venguin uns 250 exemplars, que voldria dir que una de cada cinc persones que visiten el festival compren un llibre, una xifra gens menyspreable. Tant de bo es pugi però jo crec que mantindrem la fidelitat del públic, que va creixent de mica en mica.