Opinió

El G-20 d’Argentina

La República Argen­tina ha assu­mit al desem­bre del 2017 la pre­sidència rotatòria del G-20 que cul­mi­narà amb la tret­zena cimera de líders que tindrà lloc a Bue­nos Aires el dies 30 de novem­bre i 1 de desem­bre d’aquest 2018. Tot per­fec­ta­ment pla­ni­fi­cat com és el fet que les cime­res de líders del G-20 en les seves cator­zena i quin­zena con­vo­catòries seran hos­tat­ja­des pel Japó a Tòquio al 2019 i per l’Aràbia Sau­dita a Riad al 2020.

D’ençà que el G-20 es va crear com a reunió de minis­tres d’eco­no­mia dels vint països més impor­tants del món al 1999 i d’ençà que es va trans­for­mar en reunió de caps d’estat i de govern al novem­bre de 2008, quan el pre­si­dent francès Sarkozy i el pre­si­dent de la Comissió Euro­pea Durão Bar­roso van pro­po­sar al pre­si­dent nord-ame­ricà Bush -que estava a punt de fina­lit­zar man­dat a la Casa Blanca- una reunió d’alt nivell per tal d’inten­tar tallar la crisi que havia escla­tat amb el pro­blema de les sub­prime nord-ame­ri­ca­nes i la fallida de Leh­man Brot­hers, no ha parat de fer-se més impor­tant.

Sarkozy va arri­bar a dir que la reunió de Was­hing­ton ser­vi­ria per refun­dar el capi­ta­lisme glo­bal, però la veri­tat és que els resul­tats van ser molt més modes­tos si bé es va acon­se­guir que el G-20 prengués carta de natu­ra­lesa entre les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals per la sen­zi­lla raó que els 19 països par­ti­ci­pants i la UE, a la qual es va unir l’Espa­nya de Zapa­tero com a invi­tat per­ma­nent i en suc­ces­si­ves edi­ci­ons alts repre­sen­tants dels prin­ci­pals orga­nis­mes econòmics i polítics inter­na­ci­o­nals, repre­sen­ten el 85% del pro­ducte mun­dial i, per força, el que dis­cu­tei­xen a tan alt nivell ha de ser relle­vant per la gover­nança de l’eco­no­mia mun­dial. Allà for­men els països del G7 (EUA, Regne Unit, França, Itàlia, Canadà i Japó i la UE), els cinc BRICS (Bra­sil, Rússia,l’Índia, Xina i Sud-àfrica) i altres països nota­bles de dife­rents cul­tu­res i nivells de desen­vo­lu­pa­ment com Aràbia Sau­dita, Argen­tina, Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia, Mèxic i Tur­quia.

Cime­res repar­ti­des.

Després de Was­hing­ton han tin­gut lloc cime­res a Lon­dres, Pittsb­burg, Toronto, Seül, Can­nes, Los Cabos, Sant Peters­burg, Bris­bane, Antalya, Hangz­hou i Ham­burg, però el més impor­tant no és només aquesta con­tinuïtat sinó el fet que l’àmbit pro­blemàtic cobert pel G-20 s’ha anat ampli­ant amb tota classe de temes, la qual cosa genera que al llarg de l’any d’una pre­sidència es facin gai­rebé 50 reu­ni­ons de caràcter minis­te­rial o a l’altura d’experts dele­gats pels caps de govern (els xer­pes) en dife­rents àrees, la qual cosa per­met repar­tir per les prin­ci­pals ciu­tats del país que ostenta la pre­sidència rotatòria les dife­rents reu­ni­ons que es van fent per pre­pa­rar la cimera final de man­da­ta­ris màxims de països i d’orga­nis­mes mun­di­als (Naci­ons Uni­des, FMI, OMC, FAO...) i regi­o­nals (UE, ASEAN, Unió Afri­cana, entre altres.)

Con­cre­ta­ment, en el cas de la pre­sidència argen­tina es va fer la pri­mera reunió sobre qüesti­ons estadísti­ques els pas­sats 29 i 30 de gener i s’han pro­gra­mat reu­ni­ons sobre agri­cul­tura, eco­no­mia digi­tal, edu­cació, ocu­pació, ener­gia, finan­ces, comerç, inver­si­ons, amb un espe­cial èmfasi en la qüestió del futur del tre­ball, el frau fis­cal inter­na­ci­o­nal, les infra­es­truc­tu­res pel desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble i el futur ali­men­tari, així com la igual­tat d’opor­tu­ni­tats entre homes i dones, i tot això emmar­cat en els trans­ver­sals objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble. Hi ha reu­ni­ons pre­vis­tes a Bue­nos Aires, Bari­loche, Rosa­rio, San Sal­va­dor de Jujuy, San Miguel de Tucumán, Puerto Iguazú, Men­doza, Córdoba, Mar del Plata i Ushu­abo.

Per si aquesta pre­o­cu­pació per tants temes fos poc, les alcal­dies de Bue­nos Aires i de París han llançat una ini­ci­a­tiva Urban 20 o G-20 de ciu­tats impor­tants amb 23 par­ti­ci­pants que va obrir reu­ni­ons el 31 de gener a París i cul­mi­narà en una reunió a Bue­nos Aires a l’octu­bre trac­tant de les ciu­tats sos­te­ni­bles.

Tota aquesta mobi­lit­zació de man­da­ta­ris mun­di­als per­met afron­tar molts temes deri­vats de l’acce­le­ració de la glo­ba­lit­zació, que mal­grat que siguin ja trac­tats a les Naci­ons Uni­des o en agències inter­go­ver­na­men­tals espe­ci­a­lit­za­des, no dis­po­sen de la presència del pri­mer nivell de man­da­ta­ris i dels seus xer­pes per fer avançar les agen­des a les seves assem­blees regu­lars.

Per tot això i mal­grat que el G-20 és només un fòrum de diàleg i no un orga­nisme inter­na­ci­o­nal estruc­tu­rat i amb capa­ci­tat nor­ma­tiva, el G-20 s’ha con­ver­tit en una nova forma d’inten­tar coor­di­nar els rep­tes deri­vats de la glo­ba­lit­zació. Espe­rem que la pre­sidència de l’Argen­tina d’aquest grup trans­ver­sal econòmic, demogràfic, cul­tu­ral i polític ajudi a la cons­trucció pro­gres­siva d’una agenda inter­na­ci­o­nal orde­nada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.