opinio

El forjador de la república independent (de casa)

Les peripècies de Kamprad no foren alienes tampoc a alguns pecats nòrdics, com ara l’alcoholisme i les simpaties amb el nazisme

Es fa difícil escriure d’Ikea sense dir-li al lector que agafi les diferents parts de l’article i les munti seguint instruccions. Tal vegada doncs comencem per l’epíleg: el fundador era tot un personatge.

La mort d’Ingvar Kamprad ens fa rememorar algunes contradiccions típiques de les societats europees. D’una banda, l’arquetip dels emprenedors que tracten d’ocultar el seu èxit. De l’altra, les dificultats per estar en pau amb la nostra història. Autodidacta, d’origen rural i molt humil, Kamprad va crear l’empresa als 17 anys. Emprenedor de mena, va llaurar tota la seva vida una imatge d’home modest, fent de la frugalitat la seva senyera i de l’estalvi el seu paradigma empresarial. La vuitena fortuna més gran del món practicava una estudiada imatge d’home del carrer, vestit amb roba texana, conduint un Volvo atrotinat, volant en classe turista, viatjant en transport públic, dormint en hotels econòmics i més aficionat als menús de diari que a les degustacions amb estrella Michelin. Tot un avís als executius de l’empresa. Actiu fins fa ben poc, visitava de sorpresa alguna de les seves 350 botigues posant a prova els seus empleats o atenent personalment els clients.

Poc propens a concedir entrevistes, justificava l’èxit d’Ikea en la cultura de l’eficiència, cercant les localitzacions i els materials menys costosos, minimitzant espais d’emmagatzematge i residus i deixant al criteri, l’habilitat i l’entusiasme de l’usuari el trasllat, el muntatge i l’acabat del mobiliari venut. Però, a banda d’oferir productes assequibles, de fàcil transport i disseny modern, l’estratègia del “do it yourself” triomfà també amb una dosi d’optimització fiscal. Kamprad traslladà la residència a Suïssa mentre protegí el negoci familiar al voltant d’una complexa xarxa de fundacions i hòldings empresarials, amb seu als Països Baixos i Liechtenstein. Tot sigui per l’estalvi de costos. Així, la vida quasi monàstica del fundador sembla que es guarnia amb algun que altre Porsche, vinyes a Provença o finques a Suècia.

Les peripècies de Kamprad no foren alienes tampoc a alguns pecats nòrdics, com ara l’alcoholisme i les simpaties amb el nazisme. El tarannà modest, el penediment públic i els actes de contrició serviren per capgirar la truita i desactivar algun intent de boicot comercial. Al capdavall, qui no la fa de jove... I, de jove, ell se’n va sentir fins al darrer alè. Tot un personatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a