Opinió

La necessària reforma del doctorat

No hi ha dubte de la necessitat que els doctorands assoleixin competències complementàries a les directament pròpies d’una tesi doctoral. S’han d’adquirir amb cursos o seminaris estructurats obligatoris i optatius, fora de l’àmbit de recerca

La segona quin­zena de febrer l’Agència per a la Qua­li­tat del Sis­tema Uni­ver­si­tari de Cata­lu­nya (AQU Cata­lu­nya) va incor­po­rar a la seva pla­ta­forma EUC l’enquesta 2017 sobre la inserció labo­ral dels doc­to­rats. Excel·lent informe.

Els enques­tats són part dels doc­tors que van fer la tesi doc­to­ral en pro­gra­mes de doc­to­rat pre­vis a la reforma de febrer de 2011. Les con­clu­si­ons que es puguin treure dels resul­tats de l’enquesta són útils ara, el doc­to­rat no ha can­viat. La reforma feta per per­so­nes que no sabien el que era el doc­to­rat i sense recur­sos, com passa amb totes les refor­mes del sis­tema uni­ver­si­tari que es fan a l’Estat espa­nyol, con­seqüent­ment a Cata­lu­nya, només ha introduït burocràcia sense millo­rar la for­mació doc­to­ral. Model absurd segons la meva opinió.

Les dades d’ocu­pació evo­lu­ci­o­nen des del màxim del 2008 al mínim del 2011, de baixa ocu­pació, i millo­ren al 2017 amb feina encara precària com passa en àmplies capes de la població. Són reflex de la situ­ació de l’eco­no­mia del país.

La síntesi és que la taxa d’ocu­pació dels doc­tors és més alta que la d’altres nivells edu­ca­tius, però en aquests anys s’ha dete­ri­o­rat, encara que menys. El nom­bre de doc­tors que tre­ba­llen a l’empresa ha aug­men­tat i ha dis­minuït el dels que ho fan a les uni­ver­si­tats. El dete­ri­o­ra­ment es nota per la reducció de la pro­porció de con­trac­tes fixos i dels sala­ris mit­jans que han dis­minuït també entre un 5% i un 10%, segons l’àmbit. Els resul­tats no són estranys en el con­text del país i con­cor­den amb el mer­cat labo­ral gene­ral. Demos­tren que en 8 anys no hi ha hagut una evo­lució quant al com­por­ta­ment de l’empresa res­pecte als doc­tors.

El grau de satis­facció dels doc­tors amb la tesi rea­lit­zada i amb el grau de com­petències asso­li­des és alt. Tan­ma­teix, qui­nes són les neces­si­tats que té i qui­nes hau­ria de tenir l’empresa?

Conei­xe­ment.

Hi ha acord què el desen­vo­lu­pa­ment econòmic sos­te­ni­ble depèn del conei­xe­ment. També que els doc­tors que es for­men anu­al­ment no es col·loca­ran tots en cen­tres de recerca o uni­ver­si­tats. Ara es titu­len pràcti­ca­ment el doble que fa set o vuit anys i si el sis­tema uni­ver­si­tari i de recerca acon­se­gueix sor­tir aviat de la pro­funda misèria en què l’ha sumit l’admi­nis­tració i dis­posa de con­trac­tes pre­doc­to­rals per fer tesis, encara crei­xe­ran més. El seu destí ha de ser els sec­tors pro­duc­tius i soci­als. L’aug­ment no anirà ni a la uni­ver­si­tat ni a la recerca pública. Tot i que no en siguin cons­ci­ents, la neces­si­tat està en aquests sec­tors.

A banda de pro­gra­mes específics com el doc­to­rat indus­trial, la pre­pa­ració dels doc­tors per a tas­ques dife­rents de la recerca és insu­fi­ci­ent. L’enquesta mos­tra algu­nes com­petències que els doc­tors valo­ren com ben adqui­ri­des. És fia­ble.

Així ho per­ce­ben anys després d’haver aca­bat la seva tesi. Amb tot, hi ha trets que han de ser des­ta­cats. Un és la manca de pre­gun­tes rela­ti­ves a algu­nes habi­li­tats que els doc­to­rands hau­rien d’haver adqui­rit. Un altre és el dèficit d’habi­li­tats que neces­sita l’empresa no lli­ga­des direc­ta­ment al dia a dia de la recerca i gene­ral­ment no assu­mi­des. Cito la redacció d’infor­mes exe­cu­tius, l’orga­nit­zació d’equips, el networking, la coo­pe­ració, la comu­ni­cació i la divul­gació, entre d’altres.

No hi ha dubte de la neces­si­tat que els doc­to­rands asso­lei­xin com­petències com­ple­mentàries a les direc­ta­ment pròpies d’una tesi doc­to­ral. S’han d’adqui­rir amb cur­sos o semi­na­ris estruc­tu­rats obli­ga­to­ris i opta­tius, fora de l’àmbit de recerca.

L’experiència és que els doc­to­rands no tenen temps o no en dedi­quen a allò que, d’una o altra manera, no s’ava­luarà. Pas­sava amb els doc­tors que res­po­nen l’enquesta i, en gene­ral, segueix pas­sant.

Les habi­li­tats trans­ver­sals eren un dels objec­tius de la reforma. S’introduïen les esco­les de doc­to­rat, però els recur­sos i la com­ple­xi­tat nor­ma­tiva han fre­nat part del que es podia haver fet. Hi ha coses que es poden fer sense grans recur­sos i amb la legis­lació actual, però reque­rei­xen la valen­tia per tren­car el cor­po­ra­ti­visme. Cor­po­ra­ti­visme d’uns, ignorància d’altres i por a refor­mar porta al fracàs. Model habi­tual a Espa­nya: una escola de doc­to­rat per uni­ver­si­tat. Resul­tat: més burocràcia? La Uni­ver­si­tat París–Saclay en té 20, i 5.000 doc­to­rands.

Avançar en la línia d’altres països i ser com­pe­ti­tius obliga a una nova reforma del doc­to­rat, aquesta vegada amb recur­sos, forçant els can­vis i no impo­sant models rígids.

La inserció laboral dels doctors

El document La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes 2017, de juliol de 2017, es pot consultar en línia per àmbits de coneixement o descarregar-lo per àmbits o agregat. És el quart informe d’aquesta sèrie, el primer es va fer el 2008, després el 2011, el 2014 i ara el 2017. L’enquesta es va fer a les persones doctorades els cursos 2011-2012 i 2012-2013, a una mostra superior al 50%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.