Cal remuntar-se al 2010. Érem un despatx d’arquitectura i era un moment bastant dur per a l’arquitectura i la construcció. El nostre despatx estava infrautilitzat, teníem espais lliures i se’ns va acudir, sobretot emmirallant-nos en Barcelona, la idea de compartir espai. I vam tenir la casualitat idònia de trobar uns companys de viatge perfectes, que compartien la nostra manera de voler compartir l’espai, el col·laboracionisme. Això era a finals del 2011.

Sí, aquest és el valor diferencial. Amb aquest primer grup de persones, que érem quatre empreses, sentíem que havíem de fer una estructura totalment horitzontal en què tots els que treballem a l’espai en som partícips de la gestió. I això per nosaltres és molt important. Tots els treballadors són socis de la cooperativa, que es dedica a gestionar el coworking, i poden prendre decisions, tenen veu i vot en tot.

Molt diversos. Hi ha coworkings més tancats, d’una tipologia molt clara, però per nosaltres qualsevol tipus de professional que li agradi el projecte i li sembli bé l’espai és benvingut. No tenim filtres. I això permet ser ara 25 persones amb més de 15 empreses de molts tipus.

Tenim des de traductors a enginyers especialitzats en gestió de dades, arquitectes, dissenyadors gràfics, informàtics, especialistes en micromecenatge, un paleògraf, una advocada...

No. Va des dels 24-25 fins a 45-46 anys. És molt ampli.

Sí que n’hi ha i es generen de forma espontània. La interacció fa que coneguis un professional que en un cert moment el pots necessitar per sumar-lo en un projecte. Per exemple, com a arquitectes podem necessitar puntualment un dissenyador o un traductor... Per mi això és un altre dels punts de valor afegit, que aquest sí que tenen la resta de coworkings: que una empresa petita o un autònom el fet de treballar en un coworking li permet tenir una xarxa d’altres professionals o col·laboradors molt àmplia, de forma molt ràpida i a cap cost.

En els orígens vam fer allò d’intentar apuntar alt per poder arribar una mica més baix. Volíem “cuinar la ciutat”, si més no a l’àmbit del Barri Vell, no només en l’aspecte empresarial, emprenedor, sinó també amb activitats culturals, com exposicions, concerts, xerrades. Que no fos només un lloc de treball sinó que s’hi poguessin fer més coses per potenciar les sinergies. Quan se’n generen més és a les estones lliures, quan no estàs treballant, com l’hora de dinar. I si fem un concert acústic és un altre moment de trobada. Mirem d’anar-ne fent.

No compartir espai físic fa que la interacció sigui menor, però tenim relació constant i la intentem potenciar. Vam obrir un segon local perquè teníem demanda i vam passar de 22 a 34 llocs de treball possibles.

Sí, i convidem a qui vulgui treballar en un espai i autogestionar-se’l, que és la gràcia, que vingui a conèixer-nos.

Sí, oferim la possibilitat que un emprenedor que vulgui iniciar el seu projecte pugui venir a treballar durant 5 mesos a un preu molt reduït. Així, podrà tenir temps i un lloc per començar a desenvolupar-lo, veure què és treballar en un coworking, poder tirar lligams...

De cooperatives de coworking que s’autogestionin a Girona, no n’hi ha més, que jo sàpiga. Pel que fa a les sinergies, vull destacar que sis espais de coworking de la província intentem de forma activa potenciar la xarxa de coworkings de les comarques de Girona, que es diu coworkingenxarxa.com. Creiem que no hi ha competència entre coworkings perquè cada espai té la seva identitat pròpia. L’important és que ens unim per fer créixer aquesta nova forma de treballar. A més, hi ha moltes sinergies dins d’un espai, però no entre treballadors de diferents espais i això amb la xarxa ho volem solucionar. Hem creat una eina web amb un mapa i un directori amb tots els coworkers.