Eines

Josep Canós

Degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya

“La nostra fortalesa passa per ser un ‘hub’ integrador de diferents disciplines”

Ens hem d’adaptar al nou món i a la nova indústria, que tindrà un paper decisiu en el futur
Bolonya ens ha portat una diversitat que ja fa temps que integrem
La titulació ens situa en el punt de partida. El futur és la carrera professional
El col·legi ha de ser catalitzador i impulsor, i en cap cas excloent

El Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), un col·lectiu format per més de 10.000 col·legiats, té des del passat novembre Josep Canós com a nou degà. Enginyer industrial especialitzat en tècniques energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya, diplomat en Direcció i Administració d’Empreses per l’Iese de la Universitat de Navarra i també per l’Euroforum-INSEAD, actualment és soci de Wintowin Partners, una empresa consultora dedicada a la formació de directius. Canós liderava la candidatura Enginyers en Acció.

Els enginyers necessitaven més acció?
Els enginyers duem l’ADN de la indústria a la sang, però aquesta ha canviat molt en els últims anys. Ara en tenim una de nova, la indústria 4.0, que tindrà un paper decisiu en el futurs. D’altra banda, els enginyers industrials tampoc no són els mateixos de fa 40 anys, perquè les fronteres entre indústria i serveis s’han difuminat. Ara hi ha molta indústria dedicada als serveis. Ens hem d’adaptar a aquest nou món i a aquesta nova indústria. Aquest és un dels quatre canvis fonamentals que ha viscut el col·legi en els últims anys.
Quins han estat els altres sotracs als quals ha de fer front el col·lectiu?
Els canvis regulatoris també ens van sacsejar molt. En plena crisi financera, Europa va liberalitzar els visats, un tràmit a través del qual el col·legi donava fe que els projectes industrials estaven fets per un col·legiat, per un professional reconegut. Deixar de ser obligatori, va suposar una reducció dràstica dels nostres ingressos.
Com ho han afrontat?
El COEIC segueix incrementant els visats però perquè aporta valor, no perquè sigui una obligació.
La liberalització també ha estat determinant en l’ensenyament. Bolonya era un altre dels temes que abordava la seva candidatura.
Nosaltres ens basàvem en una titulació única i Bolonya ens ha portat una diversitat que ja fa temps que integrem, mantenint un contacte permanent amb les escoles d’enginyeria. Bolonya és la formació de base.
El títol ha perdut força?
El futur no és la titulació, és la carrera professional. Abans el títol era reconegut arreu. Ara, la titulació ens situa en el punt zero i la nostra feina és acompanyar el professional durant tota la seva vida. El títol és un punt de partida però allò important és què farà la persona amb el títol i com el col·lectiu l’ajuda. Per això totes les enginyeries conjuntament van crear l’AQP (Agència de Qualificació Professional), per homologar les titulacions. A finals de març vam signar l’homologació amb Holanda i a hores d’ara estem buscant aquesta equivalència amb altres països europeus.
Els enginyers continuen marxant fora del país.
Marxar fora no és un problema, és una oportunitat professional. El nostre problema no és trobar feina, i la prova és que l’atur que patim és només del 4%, sinó la situació en què es troba l’enginyer després de cinc o deu anys d’haver acabat els estudis. El col·legi ha de reclamar que els professionals que s’han format durament tinguin una recompensa professional al cap d’uns anys. I per això hem de ser influenciadors.
Què faran per ser-ho?
Volem fer del COEIC un punt de trobada entre els col·legiats i el món exterior, un hub on convergeixin disciplines de professionals aliens al sector però relacionats o interessats en ell. El col·legi ha de ser catalitzador i impulsor, i en cap cas excloent. Aquest és el canvi i la diferència entre el Col·legi de Catalunya i altres d’arreu de l’Estat. Nosaltres veiem el món amb mentalitat europea.
La seva candidatura també advocava per un canvi en la comunicació. Es plantegen apropar-se a les escoles i atreure més dones a l’ofici?
Els enginyers no ens venem prou, però en canvi som determinants en l’evolució de la societat. Hauríem de ser més atractius i arribar als joves de secundària. Pel que fa al nombre de dones, crec que el canvi és cultural i l’hem de fer tots. Tanmateix, tenim percentatges molt similars als europeus. A hores d’ara, un 17% del col·lectiu són dones i en especialitats com l’agrònoma, arriben al 22%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a