Gran angular

Sir Richard Roberts

Director científic a New England Biolabs i Nobel de Medicina 1993

“Per què creuen que els transgènics no són segurs? Perquè ho diu Greenpeace”

Els científics hem demostrat que els OGM són segurs. Deixi’ns fer allò que podem fer
Els OGM no són l’única solució per eliminar la fam al món, però poden ajudar-hi molt

Richard Roberts, bioquímic i biòleg molecular anglès i establert a Massachusetts (EUA), és un incansable defensor dels organismes genèticament modificats (OGM), de la seguretat dels cultius transgènics i del paper que aquests haurien de tenir en la lluita contra la fam i les malalties al món. Roberts va participar a finals de març, a Barcelona, en el cicle La ciència vista a través dels ulls dels premis Nobel, una iniciativa de la Fundació La Caixa i la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED).

A la conferència que va pronunciar al CosmoCaixa, Són segurs els cultius transgènics?, es va endinsar en un terreny que genera molt debat a Europa.
Estic molt enfadat per aquesta actitud tan boja d’alguns contra els cultius transgènics. Les proves científiques ens diuen que són segurs. Res no indica que no ho siguin. Per als científics, fins i tot són més segurs que els cultius tradicionals.
Per això en fa una defensa tan aferrissada?
Hem de resoldre la necessitat d’aliments als països en vies de desenvolupament. Uns aliments que són també medicaments, perquè si no tens res per menjar, et mors. Aquest és el meu argument per defensar els cultius transgènics.
A Europa no són ben rebuts.
Perquè l’oposició de Greenpeace i dels partits anti transgènics és molt forta. Per això vaig decidir iniciar un moviment a favor dels OGM.
Està convençut de la seva seguretat alimentària?
Indubtablement. Per què creuen que no són segurs? Doncs perquè ho diu Greenpeace, res més. Si són segurs per als milions d’animals que fa més de dues dècades que s’alimenten amb transgènics –i mai no hi ha hagut ni un sol cas que demostrés que no ho eren–, per què no ho han de ser per als humans? Podria explicar històries de por de plantes conreades amb el mètode tradicional.
Espanti’ns.
Oi que ningú no està preocupat per l’api? Doncs les treballadores que el tallen per després vendre’l a trossos als supermercats han de dur guants, perquè el suc que deixa anar l’api al tallar-lo conté una substància que produeix un tipus de dermatitis que pot acabar desenvolupant càncer de pell. En canvi, l’api és considerat una planta segura perquè es conrea segons els mètodes tradicionals. I certament ho és a l’hora de menjar-lo, ja que la substància tòxica està present en quantitats molt minses i no afecta la salut. Però no pots comprar api transgènic perquè les regulacions no ho permeten. Tanmateix, per tallar-lo, has de dur guants.
Tenim altres exemples?
N’hi ha molts. Si estàs a la selva i veus que et ve de cara un lleó, pots fugir d’ell, però les plantes no poden córrer quan les ataca un organisme. Per sobreviure, produeixen pesticides naturals. Per què no comprovem si això és segur o no per al consum humà de la mateixa manera que ho fem amb els OGM?
Per interessos econòmics?
És un tema bàsicament econòmic. Greenpeace no vol que coneguem tot això. Vol espantar-nos perquè quan la gent té por, dona diners per a a la lluita. Greenpeace aconsegueix al voltant de 500 milions cada any a Europa per a la seva lluita contra els OGM. Abans en rebia molts menys. Sense dubte, és la millor campanya per recaptar diners que mai no ha tingut.
Els transgènics permeten conrear més i més ràpidament. Quin altre avantatge ens pot detallar?
Els OGM no són la solució per eliminar la fam al món però poden ajudar-hi molt. Un bon exemple de cultiu transgènic és l’arròs daurat. El seu gra conté un component que prové del carotè –d’aquí el seu color groc–, portador de vitamina A. En països en vies de desenvolupament hi ha una manca de vitamina A i això causa, entre altres, ceguesa i altres malalties a dos milions de nens. Una bona solució seria conrear aquest arròs daurat, una innovació obra de dos científics d’Alemanya i Suïssa, el 1999. Si no hagués estat un producte OGM, l’hauríem tingut en un màxim de cinc anys, però Greenpeace va adduir que no només era un producte alimentari sinó també farmacèutic, i ho va vetar. Això no ho podem tolerar. Greenpeace ha de ser honesta, i als científics ens han de deixar fer tot allò que podem fer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a