opinio

Per un ‘like’

Tot plegat no és cap sorpresa: que sempre hi ha algú que escolta tot el que diem a internet, no tenim secrets. I també sabíem que la majoria del que ens arriba per les xarxes és propaganda: missatges interessats, contes de fades o de terror per vendre certes idees. Però el còctel és explosiu quan les pel·lícules que ens expliquen es poden dirigir amb una precisió tan exagerada que arribi a donar les eleccions al candidat que compri millor les dades. I encara pitjor, que hi hagi empreses, com Cambridge Analytica o Facebook, que tinguin exclusivament aquest model de negoci: explotar les nostres dades confidencials. La llàstima, però, és que aquest cop és notícia només per una raó: perquè és la primera vegada. Anem a un futur on això és repetirà d’una forma tan habitual que deixarà fins i tot d’interessar-nos. I és que ara ens escandalitza que algú pugui saber el que votem només seguint el rastre de likes que deixem a Facebook, però el fet és que hi ha qui es juga la vida en situacions impossibles només per acumular alguns likes de més. Què els importa, aleshores, el que es pugui fer amb la seva informació confidencial algú que no coneixen de res? Però el més curiós de tot és l’impuls profundament humà que hi ha al darrere d’aquesta pulsió tan primària de donar l’aprovació o buscar-la impulsivament, i és la necessitat de sentir-se part del grup, de dir als altres que ens agraden i que ens ho diguin a nosaltres. I és que de fet el factor social i la col·laboració entre grups humans és un dels trets més específics de la nostra adaptació evolutiva al món que ens envolta, però el cas és que, en mans d’alguns individus o grups, certes eines exploten de forma tremendament poderosa la nostra necessitat de caliu social. Al final és com si a l’humanoide de 2001. Una Odisea a l’espai algú li hagués donat el comandament d’una immensa consola on pot controlar a distància la voluntat de tots els seus semblants. Trobarem la forma d’aturar l’espiral? O esdevindrem tots titelles d’un ordinador paranoide com el de la pel·lícula, en HAL 9000? Ho podem intentar imaginar, però com diu Arthur C. Clarke al pròleg del mateix llibre: “Recordeu, si us plau, que aquesta només és una obra de ficció. La veritat, com sempre, serà molt més extraordinària.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.