Gran angular

Indemnitzacions que ballen

La UE posa en qüestió que Espanya hagi d’indemnitzar els inversors que van patir la retallada en renovables

Hi ha el perill que les indemnitzacions es carreguin al rebut de la llum

Els atzars de la justícia, o més ben dit de les jurisdiccions, poden aconseguir que l’Estat espanyol no hagi de d’indemnitzar els inversors que, per les retallades retroactives imposades sobre les retribucions a les energies renovables, van veure com el seu projecte se n’anava en orris.

L’Estat espanyol ja s’ha vist uns quants arbitratges internacionals, que va perdent, des que la retallada fou aplicada l’any 2013. Cal recordar que hi ha una quarantena de demandes i que les reclamacions tenen un valor conjunt de 7.500 milions d’euros.

Una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) anul·la les clàusules arbitrals com a resolució de conflicte entre inversors a estats membres de la UE. A més a més, la Comissió Europea ha anunciat que haurà d’estudiar si els ajuts a les renovables són ajuts d’Estat que, per tant, podrien quedar sense efecte, amb la qual cosa no s’haurien de pagar indemnitzacions.

Daniel Pérez, advocat de la comercialitzadora elèctrica Holaluz.com, apunta que és aquesta una batalla més gran del que sembla, que té a veure amb l’accidentada negociació entre la UE i els EUA al voltant del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per la seva sigla en anglès). Com diu: “El tribunal europeu veu amenaçada la seva autoritat, ja que aquests arbitratges s’han fet al Ciadi, el centre d’arbitratge del Banc Mundial, amb seu a Washington, i ha fet un veredicte en aquest sentit perquè es respecti la seva autoritat.” Així mateix, en els fons de la qüestió hi hauria l’enfrontament entre “una concepció europea més intervencionista pel que fa als conflictes econòmics i una altra, la dels EUA, més respectuosa amb els interessos privats”. Com afegeix, “la Comissió Europea cerca reforçar el seu poder, no vol que els litigis entre interessos europeus es resolguin fora d’Europa”.

Dubtes.

S’ha de dir, com han comentat veus dels inversors afectats, que la resolució del TJUE, si el govern espanyol la vol fer servir en la seva defensa, es refereix a relacions bilaterals entre estats membres de la UE. En aquest sentit, a Daniel Pérez li queda el dubte de si les clàusules arbitrals es poden anul·lar només amb inversors de la UE o si també és possible amb inversors de la resta del món. En espera de noves sentències que donin més pistes, el govern espanyol es lliura de pagar 128 milions a Eiser o 53 milions a Novenergia, amb els quals va perdre els arbitratges.

Pep Salas, expert en energia de Smartgrid.cat, interpreta que “Europa vol enfrontar-se al Ciadi perquè en vol sortir i fer que imperi la seva jurisprudència, i l’Estat espanyol ha estat prou hàbil de convertir aquest conflicte que manté amb aquest centre d’arbitratges del Banc Mundial en una pugna UE-Ciadi.”

Amb el benentès, com explica Salas, que les retallades amb caràcter retroactiu “diguin el que diguin, han alterat la seguretat de les inversions”, tampoc “no cal enganyar-se, els afectats són fons voltors que s’han guiat per l’interès especulatiu a l’hora de fer una aposta per l’energia renovable”. Afegeix que “ara veiem com els agents econòmics que hi ha darrere les renovables són els grans poders especulatius d’abans”.

Cal apuntar, com fa Pep Salas, que si finalment l’Estat espanyol ha de satisfer aquestes indemnitzacions, “necessàriament s’haurà de fer via tarifa, així que tindrem més dèficit de tarifa del 2028 al 2030”. Com diu, cada any hi ha 2.500 milions d’euros de dèficit tarifari, “que repercuteix en el rebut de la llum i fa que el consumidor hagi de pagar una energia cara”.

En l’especulació que fa el doctor Salas, “Brussel·les sap que Espanya està en una situació prou precària i que haver de pagar 7.500 milions suposaria una estocada terrible”. Així doncs, “tot apunta a una sortida política perquè tothom quedi content”.

En tot cas, com coincideixen a ressaltar Daniel Pérez i Pep Salas, no sembla que el conflicte hagi esvaït l’interès per promoure l’impuls de l’energia renovable, en aquest cas la solar fotovoltaica. Segons ha informat la Unió Espanyola Fotovoltaica (Unef), a les diverses administracions de l’Estat s’han sol·licitat permisos per instal·lar 23.000 Mw de solar fotovoltaica, que s’afegirien als 5 Gw que hi ha ara instal·lats. De fet, el ministeri d’Energia ha comptabilitzat ja uns 10.200 Mw de fotovoltaica que han presentat els seus avals per construir diversos parcs.

I dels petits, què en fem?

“Si algú s’ha d’indemnitzar, que sigui als petits productors fotovoltaics”, afirma Pep Salas, que denuncia que els petits inversors de tot l’Estat han quedat marginats dels arbitratges. Fins a 62.000 famílies n’han estat víctimes, ja que van haver de suportar retallades de fins al 50% de la tarifa regulada que havia ofert l’Estat, mentre els bancs els exigien el pagament íntegre del finançament, cosa que va obligar el col·lectiu a refinançar per no perdre les garanties personals. L’advocat Daniel Pérez també interpreta que “si es pagués als estrangers i no als nacionals, seria una mesura discriminatòria”. Els petits exigeixen que se’ls faci la mateixa justícia que ja han obtingut fins ara algun fons internacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a