Borsa

Cercar gangues i la connexió llatina

Els fons sobirans segueixen apostant per l’economia espanyola, tot cercant grans oportunitats de mercat i assolir una bona posició per aleshores assaltar Amèrica Llatina.

El fons d’Aràbia Saudita vol robar protagonisme als de Xina
El fons d’Aràbia Saudita vol robar protagonisme als de Xina

És cada vegada més evident l’interès que els fons sobirans d’arreu estan dipositant en l’economia espanyola, tot cercant, a banda de veritables gangues, realment fàcils de trobar en una economia que no acaba de tancar les ferides de la crisi, posicions estratègiques, ja que des de l’Estat espanyol es pot fer el salt de l’Atlàntic, cap als llaminers mercats de Llatinoamèrica.

L’any 2017, tal com informa un estudi sobre vehicles d’inversió de propietat estatal que publiquen IE Business School i l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), els fons acumulen a l’Estat espanyol inversions per valor de 36.400 milions d’euros. Els dos darrers anys han estat prou actius: el 2016, van protagonitzar operacions corporatives per valor de 2.600 milions d’euros, un 53% més que el 2015, mentre que al 2017, fins al setembre, dels 4.380 milions d’euros invertits en private equity i venture capital, el 71% va ser a càrrec de fons internacionals.

Però què estan cercant realment a l’Estat espanyol, oportunitats de mercat o alguna cosa més? Els autors de l’estudi esmentat assenyalen que a l’Estat espanyol, els fons troben oportunitats de forma bastant horitzontal i que encara es cerquen actius valuosos a preus deprimits, com en temps de la crisi, però hi ha altres raons.

Per a l’experta Ruth Aguilera, professora del departament de Direcció General i Estratègia d’Esade, “abans, les bones condicions de negociació, atesa la precarietat de la situació d’Espanya, ho podien haver explicat.” Posa d’exemple el cas d’IPIC, fons sobirà d’Abu Dabi que inverteix preferentment en el sector petrolier, que va adquirir Cepsa en el moment més cru de la crisi a l’Estat espanyol, el 2010, dins d’una estratègia contra cicles i de llarg termini. Tanmateix, afirma, “ara mateix, un fet clau que fa que les empreses espanyoles siguin atractives per als fons és la seva vinculació amb Amèrica Llatina”. A més, “els fons han invertit en hotels, a causa de la força del sector turístic. També hi ha inversions en el sector industrial, sobretot en gestió de ports i contenidors”. I també trobaríem exemples de vehicles estatals que cerquen coneixement, com el fons de Bahrein, que va comprar el 49% d’Aleastur, empresa asturiana d’alumini, per poder desenvolupar el sector al seu país.

Han estat especialment actius a l’Estat espanyol el Fons de Pensions de Noruega, el d’Oman, Abu Dhabi, Xina, etcètera. Una qüestió que sorgeix és si és inqüestionablement positiva una excessiva presència de fons sobirans a l’economia d’un país. Per a la professora Aguilera, “el risc que es pot veure és que, en general, els fons sobirans no són gaire transparents i, fins i tot, de vegades, són difícils de preveure, amb la qual cosa poden portar incertesa, si se’n depèn molt”.

Amb tot, poden tenir un efecte benèfic en el bon govern de les empreses. Per a Aguilera, “tot estudiant les inversions del fons sobirà de Noruega arreu del món, hem vist que quan inverteix en una empresa, al cap de dos anys el govern corporatiu millora, amb més independència del consell d’administració, per exemple”. Cal dir que el fons noruec és considerat el més transparent dels vehicles estatals, en un context d’institucions que destaquen, precisament, per la seva opacitat.

Una de les tendències que s’observen és una cada vegada més professionalització dels fons, que els duu a fer més operacions de manera directa, sense socis. Per a Ruth Aguilera, és clar que “ara, en lloc de subcontractar els asset managers, els fons han desenvolupat els seus propis equips, amb professionals que contracten perquè inverteixin directament en companyies, i que cada vegada són més actius en inversions més complexes”.

En general, tant al mercat espanyol com arreu, s’està evidenciant una certa preferència dels fons pel sector immobiliari i les start-ups.A parer de Ruth Aguilera, “pel que fa a les start-ups, en ser inversions a llarg termini, l’interès d’aquests vehicles d’inversió és capturar el valor durant les primeres fases del creixement de l’start up. Quant a l’immobiliari, l’important és el retorn, que és estable, i l’orientació, al llarg termini”.

En el panorama mundial, tot i que el fons de Noruega segueix sent el líder indiscutible, amb més d’un bilió de dòlars en inversions, el país realment més actiu és Xina, amb quatre fons sobirans en el top 10 mundial, tots amb actius per damunt dels 300.000 milions de dòlars. Va ser el fons China Investment Corporation el que va protagonitzar el 2017 la més gran operació de la història en el sector immobiliari, amb la compra, per 14.000 milions, de Logicor, un gegant de la logística. Aquest dinamisme té una explicació per a Ruth Aguilera: “Els fons són un vehicle estratègic d’inversió a l’exterior. De fet, el fons sobirà més actiu de Xina, CIC, és precisament l’encarregat de controlar accionarialment els més grans bancs públics de Xina, amb la qual cosa el seu impacte domèstic és gegantí.” Alhora, diu, “el mateix CIC ha creat diversos vehicles financers, bàsicament subsidiàries, per invertir a l’estranger de manera directa, via Hong Kong, en immobiliari, infraestructures i tecnologia”. És clar que el model de capitalisme d’estat de Xina imposa moltes restriccions a la resta d’inversors, cosa que beneficia els instruments d’estat i, a més, el mercat domèstic ofereix retorns més aviat migrats. També cal remarcar, com ho fa la professora d’Esade, que aquest interès per la inversió exterior ve donat per les enormes reserves de divises de Xina, que cal col·locar en mercats més rendibles que la renda fixa.

Tot i que el protagonisme xinès ara és indiscutible, cal parar atenció, perquè aviat els focus se’ls pot endur l’Aràbia Saudita, que vol potenciar el seu Public Investment Fund (PIF) injectant-li 40.000 milions de dòlars per crear el més gran fons de capital risc del món, Vision Fund. Els 92 fons sobirans actius al món ja gestionen 7,5 bilions de dòlars, la xifra més gran mai assolida per aquests fons propietat dels governs. Que n’hi hagi molt, no vol dir que en el capitalisme d’estat hi hagi un repartiment equitatiu del pastís, ja que els deu fons més grans acumulen gairebé el 75% dels actius.

Sucoses operacions

JORDI GARRIGA RIU

A l’Estat espanyol va destacar la joint venture entre GIC -fons sobirà de Singapur– i Hellman & Friedman per comprar la plataforma de pagament Allfunds Bank per 1.880 milions d’euros; l’entrada del Fons de Pensions del Govern de Noruega a Liberbank, amb un 3,26% (13 milions d’euros) o a Bankia, en què va adquirir 94 milions d’accions per 381 milions d’euros, tot esdevenint el segon accionista, amb un 3,26%. El fons noruec ja posseeix 8.500 milions d’euros en actius a Espanya. Així mateix, el fons sobirà d’Oman va invertir 107 milions d’euros a la filial espanyola de l’australiana Berkeley Minera, per explotar la més gran mina d’urani a l’aire lliure. En energia, el fons d’Abu Dhabi, amb altres socis, va adquirir Naturgás.

La moda dels actius verds

JORDI GARRIGA RIU

Una de les tendències recents més destacables a l’univers de les eines estatals d’inversió és la cura que ara es té per invertir en actius verds, un fenomen que s’ha generalitzat. En els darrers tres anys s’han realitzat o compromès inversions, per valor de més d’11.000 milions de dòlars, en projectes d’energia renovable, infraestructura o agricultura sostenible, start-ups d’eficiència energètica o plataformes de crèdit a projectes verds. A més, cal destacar com els fons de Noruega i Nova Zelanda s’han proposat seriosament “descarbonitzar la seva cartera”, cosa que els ha dut a vendre empreses amb un elevat índex de contaminació, valorades en 2.800 milions de dòlars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.