Fonamentalment, és usar les tecnologies com la realitat virtual i la realitat augmentada a 360 graus per poder arribar millor als pacients. Per exemple, ens permet fer sessions usant les videoconferències en plataformes codificades per a la protecció de dades. Com ara la plataforma Cita.io de teràpia en línia, que presentem.

La utilitzem en la teràpia cognitivoconductual, que és un vessant de la psicologia que busca la millora de la persona a partir d’uns estímuls i d’un treball. Per exemple, s’usen en el tractament de fòbies. El pacient veu unes imatges, en les quals s’endinsa, i que són molt similars o similars a les de l’estímul real. Tractem per exemple la por de volar: el pacient veuria com s’introdueix a l’aeroport, embarca, etc. i acompanyat del terapeuta treballa el nivell d’ansietat o inquietud. Abans, els psicòlegs treballaven aquests casos a través de la fantasia.

En trastorns de personalitat sí que té limitacions, però alhora l’aplicació de les noves tecnologies permet fer teràpia en línia. I, per altra banda, els exercicis es fan mitjançant una aplicació. El pacient guanya molt en comoditat i el psicòleg pot interactuar i fer un seguiment més senzill, sovintejat i acurat. Per exemple, podem demanar-li que quan estigui en una situació ansiosa enviï una fotografia del que li ha passat al terapeuta a través de l’aplicació. En definitiva, en millora la comunicació i també el tractament.

La majoria de casos són d’adolescents i d’adults fins als 35 anys. En la jornada, volem abordar-ho amb la resta de psicòlegs perquè no existeixen encara gaires pautes: és una epidèmia silenciosa que comença a aparèixer. Els videojocs i els jocs d’atzar en línia són el gran cavall de batalla quant a addiccions.

Ens ha d’alertar la síndrome d’abstinència: irritabilitat i agressivitat quan dius a la persona que aturi el joc. La síndrome d’abstinència, el que s’anomena mono en substàncies químiques, aquí també es manifesta. De vegades, ells mateixos se n’adonen, perquè s’aixequen a les set del matí i es passen hores i hores seguides jugant. Vam tenir un cas, molt extrem, d’un pacient que usava bolquers d’adults per no haver d’aturar el joc per anar al servei... La situació es banalitza, però és seriosa.

A partir dels 4 i 5 anys, hem detectat nens que, si els treus el mòbil, s’irriten. O comencen a aparèixer conductes d’aïllament social: el nen agafa el mòbil i es pot passar hores mirant i seleccionant vídeos, amb sols 6 i 7 anys.

Prevenció. El nen s’acaba cansant d’una joguina, però la pantalla és una generadora de dopamina constant. Els adults hem de fixar límits temporals en l’ús de les diferents pantalles. Però és imprescindible donar exemple: si dius a la canalla que no miri més el mòbil, no l’agafis tu a continuació quan esteu dinant per respondre contínuament missatges.

Molts. Hem tingut algun cas de parelles en què n’hi ha un dels dos que està totalment enganxat a una xarxa social o a les compres compulsives. Com diu, genera prestigi social i, d’altra banda, la importància que es dona a la recompensa que significa tenir molts “m’agrada” depèn del perfil de cadascú, però és evident que incrementa la dopamina. Per això, són un gran estímul i les empreses tecnològiques ho saben.

Encara no som prou conscients del perill que poden generar les noves tecnologies, però els professionals veiem venir una onada molt potent. El 2015, el 21% dels adolescents tenien problemes per l’ús de les noves tecnologies. No tinc la xifra actual, però a les consultes augmenta el nombre de pacients, comença a ser un problema social de grans dimensions.