Fona­men­tal­ment, és usar les tec­no­lo­gies com la rea­li­tat vir­tual i la rea­li­tat aug­men­tada a 360 graus per poder arri­bar millor als paci­ents. Per exem­ple, ens per­met fer ses­si­ons usant les vide­o­con­ferències en pla­ta­for­mes codi­fi­ca­des per a la pro­tecció de dades. Com ara la pla­ta­forma Cita.​io de teràpia en línia, que pre­sen­tem.

La uti­lit­zem en la teràpia cog­ni­ti­vo­con­duc­tual, que és un ves­sant de la psi­co­lo­gia que busca la millora de la per­sona a par­tir d’uns estímuls i d’un tre­ball. Per exem­ple, s’usen en el trac­ta­ment de fòbies. El paci­ent veu unes imat­ges, en les quals s’endinsa, i que són molt simi­lars o simi­lars a les de l’estímul real. Trac­tem per exem­ple la por de volar: el paci­ent veu­ria com s’intro­du­eix a l’aero­port, embarca, etc. i acom­pa­nyat del tera­peuta tre­ba­lla el nivell d’ansi­e­tat o inqui­e­tud. Abans, els psicòlegs tre­ba­lla­ven aquests casos a través de la fan­ta­sia.

En tras­torns de per­so­na­li­tat sí que té limi­ta­ci­ons, però alhora l’apli­cació de les noves tec­no­lo­gies per­met fer teràpia en línia. I, per altra banda, els exer­ci­cis es fan mit­jançant una apli­cació. El paci­ent gua­nya molt en como­di­tat i el psicòleg pot interac­tuar i fer un segui­ment més sen­zill, sovin­te­jat i acu­rat. Per exem­ple, podem dema­nar-li que quan esti­gui en una situ­ació ansi­osa enviï una foto­gra­fia del que li ha pas­sat al tera­peuta a través de l’apli­cació. En defi­ni­tiva, en millora la comu­ni­cació i també el trac­ta­ment.

La majo­ria de casos són d’ado­les­cents i d’adults fins als 35 anys. En la jor­nada, volem abor­dar-ho amb la resta de psicòlegs perquè no exis­tei­xen encara gai­res pau­tes: és una epidèmia silen­ci­osa que comença a aparèixer. Els vide­o­jocs i els jocs d’atzar en línia són el gran cavall de bata­lla quant a addic­ci­ons.

Ens ha d’aler­tar la síndrome d’abs­tinència: irri­ta­bi­li­tat i agres­si­vi­tat quan dius a la per­sona que aturi el joc. La síndrome d’abs­tinència, el que s’ano­mena mono en substàncies químiques, aquí també es mani­festa. De vega­des, ells matei­xos se n’ado­nen, perquè s’aixe­quen a les set del matí i es pas­sen hores i hores segui­des jugant. Vam tenir un cas, molt extrem, d’un paci­ent que usava bol­quers d’adults per no haver d’atu­rar el joc per anar al ser­vei... La situ­ació es bana­litza, però és seri­osa.

A par­tir dels 4 i 5 anys, hem detec­tat nens que, si els treus el mòbil, s’irri­ten. O comen­cen a aparèixer con­duc­tes d’aïlla­ment social: el nen agafa el mòbil i es pot pas­sar hores mirant i selec­ci­o­nant vídeos, amb sols 6 i 7 anys.

Pre­venció. El nen s’acaba can­sant d’una joguina, però la pan­ta­lla és una gene­ra­dora de dopa­mina cons­tant. Els adults hem de fixar límits tem­po­rals en l’ús de les dife­rents pan­ta­lles. Però és impres­cin­di­ble donar exem­ple: si dius a la cana­lla que no miri més el mòbil, no l’aga­fis tu a con­ti­nu­ació quan esteu dinant per res­pon­dre contínua­ment mis­sat­ges.

Molts. Hem tin­gut algun cas de pare­lles en què n’hi ha un dels dos que està total­ment engan­xat a una xarxa social o a les com­pres com­pul­si­ves. Com diu, genera pres­tigi social i, d’altra banda, la importància que es dona a la recom­pensa que sig­ni­fica tenir molts “m’agrada” depèn del per­fil de cadascú, però és evi­dent que incre­menta la dopa­mina. Per això, són un gran estímul i les empre­ses tec­nològiques ho saben.

Encara no som prou cons­ci­ents del perill que poden gene­rar les noves tec­no­lo­gies, però els pro­fes­si­o­nals veiem venir una onada molt potent. El 2015, el 21% dels ado­les­cents tenien pro­ble­mes per l’ús de les noves tec­no­lo­gies. No tinc la xifra actual, però a les con­sul­tes aug­menta el nom­bre de paci­ents, comença a ser un pro­blema social de grans dimen­si­ons.