Educació

CARLES JÓDAR

PERIODISTA, MESTRE I IMPULSOR DE LA COOPERATIVA GEDI I DE LA RÀDIO SOCIAL LA CLAU

“Vam pensar que tenia molt sentit crear la ràdio com a eina educativa”

A través de la unitat d’escolarització compartida de Manresa, la cooperativa Gedi educa uns 30 alumnes d’ESO fent una ràdio amb vocació de convertir-se en referent al barri

Què és el projecte de la ràdio social La Clau?
És un projecte que ajunta periodisme i educació. A la cooperativa Gedi, on treballo, que dona servei a les persones en llars d’infants, llars d’avis, unitats d’escolarització compartida (UEC), centres d’acollida, etcètera, vam crear la marca Gedi Media, que porta comunicació corporativa i mitjans de comunicació, en què el principal client és Ràdio Manresa, on els portem la gestió esportiva. I parlant amb la Fundació La Caixa va sortir la possibilitat de fer un projecte que relacionés periodisme i alguna cosa social, en principi d’una manera tan vaga com ara pensar com el periodisme pot influir en la inserció social. A Manresa tenim la UEC i vam pensar que tindria molt sentit intentar crear la ràdio com a eina educativa per als nanos i La Caixa ens va ajudar al principi amb el material bàsic per fer els podcasts que editem cada dia i que pugem a la web Radiolaclau.tk . Tots els nanos hi passen, fan un grup diari amb el Ferran López, que és un treballador de Gedi Media que els fa d’educador conjuntament amb l’Isaac Aureli, que és l’educador de noves tecnologies.
De quants alumnes parlem?
D’uns 28, perquè cada setmana passa un grup diferent d’entre 5 i 7 alumnes de tercer i quart d’ESO d’instituts. En generar el projecte, inicialment més amb passió que cervell, ens imaginàvem que seria xulo, ens vam emocionar, però hem vist que encara ho és molt més. Són nanos que a vegades els costa fer certes activitats que els generen cert rebuig, i teníem dubtes què els generaria estar davant els micròfons, però són ells els que cada vegada en demanen més, fins al punt que ja ens plantegem d’aconseguir que aquesta ràdio pugui ser la del barri de la Font dels Capellans o que tingui una projecció més enllà de la web.
Això suposaria més implicació de la ciutat, d’administracions, recursos i logística.
Sí, és clar. Els recursos són bàsics i necessaris, però, com totes les coses que fem a la cooperativa, quan tenim una idea el més important és començar a caminar. I et pots quedar en el camí o anar trobant més recursos. La Caixa ja ens ha dit que el curs que ve ens seguirà donant un petit suport perquè no partim de zero i ja ens trobem que associacions del barri s’hi comencen a implicar. Enguany hi havia unes activitats lúdiques al barri que per diversos motius s’han deixat de fer, i els mateixos nanos han investigat per acabar fent un reportatge sobre els motius pels quals s’han deixat de fer. Això vol dir que comença a haver-hi una certa implicació en el barri.
I inquietud periodística.
Sí. En general ha anat molt bé perquè s’han treballat tots els aspectes curriculars, des de geografia fins a història, lectura, comprensió lectora, expressió oral, matemàtiques, tècnica. I una de les coses més importants és la de l’ús personal i professional de les xarxes socials, ja que és una edat crítica, i exercitar també el pensament crític d’una manera molt natural. A banda de l’aspecte educatiu, hem vist que hi ha nanos que tenen certa vocació i potencial, que això ja entrava en el somni del projecte. Per això ens agradaria generar aquest canal multimèdia de Ràdio La Clau per donar-hi sentit. El que ha aportat el projecte a la UEC ha superat, de molt, les expectatives.
Com a educador, troba que aquestes són iniciatives que s’haurien d’incentivar més en el sistema educatiu?
Com a mestre, i dins la cooperativa Gedi, he treballat en diversos àmbits, i sempre s’han allunyat de l’educació que s’entén com a formal. Per exemple, a Sabadell vam obrir els espais familiars, que encara funcionen, amb llars d’infants on les famílies no deixaven els nens i marxaven de l’escola, sinó que treballàvem tots junts. I a Manresa he treballat un parell d’anys a la UEC, on vaig descobrir que moltes vegades són els nanos que tenen l’estigma de problemàtics i que, reconeixent que tenim unes ràtios molt més baixes i més llibertat amb què treballar, podíem muntar les classes en funció dels seus interessos. Això fa que els nanos tinguin èxit i que tinguem unes taxes d’inserció per seguir estudiant i acabar l’ESO elevades, desapareixent l’absentisme. També s’ha de dir que la UEC és sistema, és el mateix Departament d’Ensenyament que va detectar el problema i generar i crear aquestes unitats d’escolaritat compartida per donar serveis a aquests nanos.
Han pensat en exportar la ràdio social a altres municipis?
M’encantaria exportar-la a qualsevol municipi, a qualsevol institut i racó de món. De fet, Gedi existeix per a aquestes coses també i una de les virtuts que té és que s’inventa projectes, i segurament el de la ràdio social s’anirà replicant en alguns serveis de la cooperativa. No he trobat iniciatives exactament mimètiques a aquesta, però sí experiències similars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.