Successos

Un puzle que no encaixa

Els Mossos tenen pendents de resoldre 353 casos de desaparicions a Catalunya i 81 cadàvers per identificar

S’hi han d’afegir molts casos que s’arrosseguen d’abans i que consten als arxius de la Policía Nacional o la Guàrdia Civil i que tot i els avenços tècnics i l’ADN no es poden resoldre

Els Mossos tenen comptabilitzats 353 casos de desaparicions que no s’han resolt i, per l’altre costat, 81 cadàvers que no han pogut ser identificats. Són unes xifres indicatives però incompletes, perquè s’hi haurien d’afegir desenes i desenes de desaparicions i de cadàvers no identificats, o NN (No Name), que s’arrosseguen d’èpoques anteriors i inclosos als arxius de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. El cert és que a dia d’avui, tot i l’efectivitat indubtable de les proves d’ADN, l’existència de bancs de dades a àmbit internacional i la sofisticació de les tècniques d’investigació, molts desapareguts no es troben i molts cadàvers no se sap d’on venen ni qui són. Peces d’un puzle que costa de fer encaixar.

Gràcies al creuament de dades a escala internacional es va poder fer encaixar la peça d’un cos nu trobat a la platja de Sant Feliu de Guíxols el dia 2 de gener del 2015 amb una desaparició denunciada a Alemanya. Els Mossos van aconseguir, gràcies a les empremtes necrodactilars enviades a diferents països europeus, posar nom al misteriós banyista: Rainer Pieters. I a través de la fórmula dental (no només l’ADN serveix) es va saber que un noi que constava desaparegut a Toledo es corresponia amb el cadàver esquelètic que uns caçadors van trobar en una tenda de campanya a Sant Hilari Sacalm. Però per veure que són moltes les famílies que tenen una persona desapareguda i no aconsegueixen localitzar-la, ni viva ni morta, només cal repassar els cartells i les fitxes de persones desaparegudes d’associacions com Intersos. Tots els països, com es pot comprovar amb un petit recorregut per Internet, tenen la seva equivalent llista de desapareguts, susceptibles de ser a ves a saber a quin lloc del món.

L’Erasmus desaparegut (11)

A Catalunya es va perdre el rastre del jove Romain Lannuzel, que va venir a Barcelona per cursar un Erasmus i que ja fa més de deu anys que està en parador desconegut. Els Mossos mantenen en punt mort la investigació d’aquest cas, tot i que, per la mediació de la família i un detectiu privat, es va investigar si l’estudiant podia ser una víctima d’Óscar Vicente Castro Cedeño, l’equatorià que va ser condemnat a 16 anys de presó després d’admetre que va drogar, violar i causar la mort, per sobredosi de sedants, a un estudiant nord-americà, el 12 de gener del 2012, amb qui va coincidir a l’estació de metro de la Barceloneta i va convidar a casa seva. Al pis de Castro Cedeño es van trobar unes 2.000 fotografies on apareixien una cinquantena d’homes, en estat d’inconsciència, víctimes del depredador sexual que els sedava per poder abusar d’ells. Els Mossos van mostrar les fotografies (només la cara per evitar els detalls sexuals) als pares de Lannuzel, Mirelle i Jean-Michel, i ells van assenyalar un dels nois retratats. Podria ser el seu fill. No obstant, els Mossos van considerar que la identificació s’havia fet amb dubtes i la investigació va descartar que Lannuzel hagués coincidit en espai i temps a Barcelona amb Castro. I la recerca de l’estudiant s’ha aturat en espera d’indicis que puguin encarrilar on buscar-lo. El darrer contacte que Romain va tenir amb la seva família va ser una trucada a les 18.57 el 13 de novembre del 2007. Es va comprovar que la trucada va ser feta al centre de Barcelona i la família de Lannuzel apunta, en declaracions a la premsa francesa, que sospiten que el cos del seu fill podria estar enterrat en una parcel·la a prop d’on vivia Castro on es van fer moviments de terres per construir un pàrquing. Es van fer sondejos a la part que queda enjardinada però amb resultat negatiu. Els pares de Romain venen un cop a l’any a Barcelona per parlar amb els investigadors i no volen que el seu cas caigui en l’oblit.

Sense notícies de la periodista (3)

També esperen notícies de la seva filla els pares d’Irene Rigall, la periodista d’aquest diari que va desaparèixer inexplicablement el 16 de març del 2011 a Girona. “Estem exactament igual que el primer dia”, remarca Jaume Rigall, el pare, que afegeix que després de les recerques intenses que es van fer els primers dies, quan les trucades de possibles testimonis eren constants, no els ha arribat ni una sola pista que pugui explicar què li va passar a la Irene. La darrera persona que consta que va veure Irene Rigall va ser un company de feina, periodista d’El 9 Esportiu, que es va creuar amb ella a la tarda a la plaça Miquel de Palol, a pocs metres de la seu del diari. Aquella mateixa tarda, el marit d’Irene va arribar al bar de la Farinera i va preguntar a diversos companys periodistes si havien vist Rigall, a qui ell havia perdut de vista a l’entrada de l’ambulatori, on ella va entrar mentre ell buscava aparcament. Els únics rastres que es van trobar d’ella van ser el seu telèfon mòbil al costat del pavelló firal, a uns 300 metres d’on l’havia vist el company, i la bossa de mà a la paret del jardí d’una casa, un quilòmetre més enllà, a l’altre costat del riu, un dels punts que més es van rastrejar perquè el dia de la desaparició baixava molt ple. La hipòtesi que van tenir en compte els Mossos va ser que “havia caigut o s’havia llançat” al riu. Però no s’ha trobat cap prova. El fiscal Enrique Barata va interrogar, sobre la desaparició de Rigall, Doramas Sánchez, implicat juntament amb Dave Verbist en la desaparició el 2013 d’una altra gironina, Montse Méndez, que va ser trobada esquarterada després que Verbist assenyalés els llocs on havia llençat els fragments de cos. Doramas, que era cambrer al bar de la Farinera, annex al diari on treballava Rigall, va negar que la conegués. I fins ara, cap notícia de la periodista.

L’adolescent a la discoteca (6)

La desaparició de Caroline del Valle, un dels casos que els Mossos investiguen com a clara desaparició de caire criminal, s’ha reobert judicialment a partir de la insistència de la família de l’adolescent i la divulgació del cas a través del programa Desaparecidos de TVE. Caroline del Valle va desaparèixer el 14 de març del 2015 mentre intentava escapolir-se d’un control dels Mossos a la Zona Hermètica de Sabadell, on havia anat de marxa amb uns amics d’amagat de la seva mare, a qui va dir que anava a dormir a casa d’una amiga. La declaració a la televisió d’un testimoni, el darrer noi que se suposa que la va veure amb vida, ha servit perquè els advocats de la família aconseguissin la reobertura del cas, no pas la localització de la noia, que tenia 14 anys quan es va esfumar sense deixar rastre. El testimoni, que a la televisió va donar una versió diferent de la que va donar a la policia, és el principal sospitós de la misteriosa desaparició de l’adolescent. Primer va assegurar que havia perdut de vista Caroline quan ella es va amagar sota un cotxe i posteriorment va dir que el darrer cop que la va veure ella corria a davant de tres nois.

La dona de la bata de ratlles (1)

“Ajuda’ns a trobar la Mercedes, fa 3 dies que ha desaparegut a #Mollet. Duu bata ratllada groga i blanca. Si la veus truca al 112, Comparteix”, deia el missatge de Twitter del compte oficial dels Mossos el 4 de juliol del 2017. Deu mesos després, la unitat de persones desaparegudes dels Mossos continua investigant, ara sense missatges públics, la misteriosa desaparició de la Mercedes, una dona de 70 anys de Mollet del Vallès. Vivia amb el marit i un fill al carrer Zorrilla, al barri de Santa Rosa, en un habitatge molt a prop de la via del tren. La darrera nit que va passar a casa, la del primer de juliol, el marit es va aixecar a les tres de la matinada per anar al lavabo. La dona era al llit dormint. Al matí, quan es va aixecar, ella ja no hi era. I se suposa que faltava la seva bata de ratlles grogues i blanques, perquè és la dada que el marit va donar sobre la seva vestimenta a l’hora de denunciar. Mai més se n’ha sabut res. Es va rastrejar amb gossos, es van inspeccionar càmeres, es va preguntar als taxistes, a les pensions i es va comprovar que no estigués amb la família d’Andalusia. No es va endur diners ni s’han detectat moviments en els seus comptes. On és la Mercedes? Per ara, un misteri sense resoldre.

El professor falta a classe (7)

Inquietant i misteriosa és la desaparició d’un professor de l’IES Narcís Monturiol de Figueres, Francesc Xavier Camps Pacreu, que està en parador desconegut des del diumenge 26 d’abril del 2009, és a dir, fa 9 anys. Els Mossos van resoldre el cas com una desaparició per causes criminals i el 2012 van arrestar per homicidi la veïna de Girona M.C.V.F., però el cos no s’ha trobat mai (es va buscar amb georadar a la casa de la sospitosa) i el jutjat va deixar en llibertat la sospitosa i va dictar un sobreseïment provisional de la causa mentre no apareguin nous indicis, ja que la fiscalia no va veure possible dur el cas a judici sense cadàver, com sí que es va fer amb el veí dels Pallaresos Ramon Laso, condemnat pel doble crim de Maurici Font i Mercedes Lamas, mai trobats; o amb Mohamed Taheri, condemnat per la mort de la seva exdona, la veïna de Mataró Piedad Moya, també encara desapareguda. També es va dur a judici i va ser condemnat Ramon Franch, per la mort d’una altra veïna dels Pallaresos, Carme Gallart, també desapareguda. Tres casos de condemnes sense cadàver. S’han resolt el crims, però no s’han trobat les víctimes.

La moto sense motorista

Francisco del Pozo Gómez de Carvallo, un veí de Gavà de 59 anys, està en parador desconegut des del 8 d’agost, quan no es va presentar a una cita amb un amic per anar a veure futbol. La seva moto va ser trobada a Queralbs, però res més s’ha sabut del motorista.

El darrers clients de Komlik

Tampoc s’ha vist mai més l’agent immobiliari Ievgueni Komlik, des del 13 d’agost del 2005 quan va anar a ensenyar un xalet a uns clients russos que estaven molt interessats en un habitatge de la urbanització Rosamar, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. Es va comprovar, amb resultat negatiu, si un crani amb un tret al cap trobat a Tossa anys més tard es podia correspondre amb el jove ucraïnès, conegut com Eugenio.

La llista de desapareguts es faria eterna amb noms com Cristina Bergua, Hodei Egiluz, Ana Eva Guash, Maria Poch, Josep Maria Cusell, Alison i Maria José Benítez, Olena Grigorenko, Joan Antoni Viladrich, Aurora Mancebo... o Madeleine Mac Cann, mai trobada tot i els esforços i diners esmerçats.

La ‘núvia’ de Portbou (8)

I a l’altra pila de peces, cadàvers sense nom. Com el de la ja famosa noia, que fins i tot ha inspirat una novel·la, trobada penjada el dia 4 de setembre del 1990 a Portbou. Fa pocs mesos es va fer una comprovació que va descartar que fos una noia desapareguda a Alburquerque (Badajoz). El forense que es va encarregar de l’aixecament del cadàver pensa que es tracta d’una noia estrangera. Algunes de les peces de roba que portava eren fabricades a Grècia. Ara la jove, que la Guàrdia Civil, anomenava la núvia pel seu aspecte angelical, reposa a la fossa comuna del cementiri de Figueres.

Clienta assassinada a l’hotel (12)

També espera la possibilitat de trobar nom, en una fossa comuna, el cos de la dona que el 27de gener del 1999 va ser trobada escanyada a la banyera de l’habitació 107 de l’hotel Vila de Premià, on s’havia allotjat la nit abans amb un company, que es pressuposa que és l’homicida i que tampoc ha estat mai identificat tot i que la Guàrdia Civil va aconseguir i difondre unes imatges seves. La parella es va allotjar sense identificar-se perquè ell va fer servir un estratagema dient que tenia la documentació al cotxe i ja no la va portar. L’home va marxar de bon matí i quan la dona de la neteja va descobrir el cos, ja tenia temps d’haver creuat la frontera.

Els cinc polissons del camió

Cinc víctimes de l’accident del camió que traginava immigrants clandestins que va bolcar el 1997 a Capmany són enterrades en nínxols anònims de cara a la Meca al cementiri de Figueres. Fa unes setmanes una dona marroquina resident a Itàlia va comparèixer als Mossos per explicar que tenia indicis que un dels morts podia ser un seu germà. Els Mossos van entregar les diligències al jutjat de Figueres que va arxivar el cas sense ordenar cap exhumació per fer proves d’ADN.

La parella de la Jonquera (2)

Tampoc s’ha sabut mai qui són la parella que va ser trobada assassinada el 7 d’abril del 2000 al camí de l’ermita de Santa Llúcia de la Jonquera. L’odontòloga i especialista forense Anna Hospital va fer una comparativa de la dentadura de les víctimes (que pels implants es pressuposa que eren de països de l’est) amb les fotografies de les mandíbules d’una parella russa que van desaparèixer mentre estaven a la Costa Brava. Però es va descartar, de manera que hi ha una parella sense identificar i una parella sense localitzar.

El noi de la base militar (5)

I 24 anys fa que està sense nom el noi que el 1994 van trobar uns agents forestals que controlaven la processionària del pi a Capmany, a prop de la base militar de Sant Climent Sescebes. L’havien estrangulat. La Guàrdia Civil va difondre les fotos arreu però ningú va aportar cap pista fiable.

El mort a les mines d’Osor (10)

Els Mossos tampoc han aconseguit posar nom, amb la difusió de la roba que duia, al noi mort, ja esquelètic, que uns excursionistes van trobar a l’entrada de les mines d’Osor a l’estiu del 1999. Són només una petita mostra de morts sense nom.

12

3

8

6

11

9

7

4

5

10

1

2

Google útil
Unes de les eines que actualment esdevenen de gran utilitat en la recerca de persones desaparegudes són els telèfons mòbils i Google. El perit informàtic forense Bruno Pérez va poder localitzar fa pocs dies, després dels aiguats que van desbordar l’Ebre, un octogenari de la zona de Saragossa que va marxar amb el tractor. La família va contactar amb Pérez, a qui coneixien personalment, quan van veure que el pagès no tornava, no responia al mòbil, i tement que alguna rierada se l’hagués endut, un cop van haver comprovat que no era als camps de la seva finca. Bruno Pérez els va demanar el compte de Google associat al telèfon del desaparegut i la contrasenya. No la sabien però l’home la tenia apuntada a la capsa de compra de l’aparell. Amb aquestes dades, el perit va aconseguir que Google li marqués tota la ruta que havia fet el telèfon i el va situar en una finca del germà del desaparegut. La família hi va anar i va comprovar que el telèfon era dins de la jaqueta i que l’home, sa i estalvi, feinejava al camp aliè a l’esverament que havia provocat.
Home a l’aigua
També hi ha desaparicions a l’aigua. Un cas recent és el del passatger d’un vaixell de Grimaldi Lines que feia la ruta Roma-Barcelona i que, segons testimonis, el 27 de març passat es va llançar al mar des de la quinta coberta davant la costa de Palamós. El desaparegut és Mehdi Mohamed Kasdi, un noi francès, que viatjava amb un grup de 71 alumnes i 6 professors procedents de Lilla i Tolosa que participaven en un curs de logística i transport de l’escola europea Short Sea Shipping amb seu al moll de Barcelona. Quan es va donar l’alerta d’home a l’aigua, la tripulació del Grimaldi Lines va llançar un aro salvavides a l’aigua, van girar el vaixell i van moure les embarcacions auxiliars. Van trobar l’aro però ni rastre del passatger. Durant els rastreigs posteriors, una barca de salvament va trobar una sabata flotant que no s’ha pogut acreditar que fos del desaparegut. Un altre “desaparegut” al mar a finals de l’any passat a Roses, Miguel Palomino Puerto, ara s’investiga com una fugida de l’empresari per esquivar deutes i intentar defraudar les assegurances amb qui havia contractat pòlisses.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.