Els riscos de la pseudociència

Al dar­rer informe del CIS de febrer per pri­mer cop hi ha una sèrie de pre­gun­tes sobre les ano­me­na­des teràpies alter­na­ti­ves, que inclo­uen temes com l’home­o­pa­tia, natu­ro­pa­tia, acu­pun­tura, reiki... Apro­xi­ma­da­ment un 5% de la població ha uti­lit­zat l’home­o­pa­tia en el dar­rer any (per posar un exem­ple) i en gene­ral els usu­a­ris mani­fes­ten un alt grau de satis­facció, a diferència del que mani­fes­ten els usu­a­ris de la medi­cina con­ven­ci­o­nal. Els argu­ments dels usu­a­ris de les teràpies alter­na­ti­ves són que “curen malal­ties per a les quals la medi­cina tra­di­ci­o­nal no fun­ci­ona” o que “alleu­gen els efec­tes adver­sos de la medi­cina tra­di­ci­o­nal”, que “aju­den a tenir una vida sana i equi­li­brada” o fins i tot que “la medi­cina tra­di­ci­o­nal a vega­des és per­ju­di­cial per a la salut”. Quant a la part de població que no les uti­litza només un 7,8% pensa que “no ser­vei­xen per a res i no són efec­ti­ves”, men­tre que fins a un 27% sim­ple­ment no les uti­litza “perquè no les ha neces­si­tat”. La qüestió és que en la majo­ria dels casos aquests trac­ta­ments no tenen cap eficàcia demos­trada i que al dar­rere no hi ha cap argu­ment científic vàlid que avali la seva comer­ci­a­lit­zació, men­tre que per ven­dre qual­se­vol fàrmac de la medi­cina tra­di­ci­o­nal (o per prac­ti­car qual­se­vol trac­ta­ment) cal fer anys d’estu­dis que garan­tei­xin la seva eficàcia i deter­mi­nin la seva segu­re­tat. I si bé és cert que tots els fàrmacs tenen des­crits en alguna mesura alguns efec­tes adver­sos, aquesta és pre­ci­sa­ment la prova més clara de la seva eficàcia: atès que tenen algun efecte sobre el orga­nisme, hi ha efec­tes posi­tius i algun efecte nega­tiu. Comer­ci­a­lit­zar un fàrmac només és apro­vat per les auto­ri­tats sanitàries quan els efec­tes posi­tius superen amb escreix els efec­tes adver­sos i per això molts fàrmacs no arri­ben a ser comer­ci­a­lit­zats, mal­grat haver inver­tit molts anys de recerca a estu­diar-los a bas­ta­ment. En canvi, en les teràpies alter­na­ti­ves el que no fa res, no pot tenir cap efecte advers; sim­ple­ment no té cap efecte. A pri­ori, no hi hau­ria cap pro­blema, però la pre­gunta és si és ètic gene­rar un mer­cat immens amb un supo­sat dis­curs sani­tari sobre pro­duc­tes que no fan res, o fins i tot, en alguns casos, subs­ti­tu­ei­xen teràpies de pro­vada eficàcia amb el risc que això suposa per a la salut dels paci­ents.