Gran angular

Les claus de l’economia del futur

El 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya ha rebut 184 contribucions

Amb la robotització es destruirà molta ocupació però se’n generarà de nova
josé García montalvo
catedràtic d’economia UPF

Cal incrementar la productivitat de les empreses i apostar encara més per la innovació i la internacionalització, i serà clau entendre el pes de les ciutats per determinar els eixos empresarials i l’equilibri territorial o cap a on deriva el sistema de pensions. Aquestes seran algunes de les conclusions que es presentaran el pròxim 17 de maig a l’auditori AXA de Barcelona, en el marc del 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Amb una participació de 184 contribucions d’economistes organitzats en 13 eixos i diversos mesos de debats, aquestes conclusions serviran per ajudar a entendre a moltes empreses i institucions econòmiques cap a on avança el teixit empresarial català i conèixer les eines i les prioritats que hauran de fer servir per tenir una economia competitiva respecte als competidors europeus durant les pròximes dècades.

L’exconseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha estat el director científic d’aquest 3r Congrés -els altres dos es van celebrar el 1979 i 1988- que ha pogut comptar amb la participació de les primeres espases dels economistes catalans.

En una de les sessions de presentació de l’eix, La musculatura del sistema empresarial català, es van avançar aspectes rellevants de l’economia catalana. Joan Ramon Rovira, del servei d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, va presentar les conclusions d’un eix on es van analitzar les fortaleses i febleses, amenaces i oportunitats del teixit econòmic i empresarial. El relator d’aquest eix, que va disposar de l’aportació de 22 contribucions, va concloure que les estratègies de les empreses han de passar per millorar la gestió empresarial, especialitzant-se en activitats de més valor afegit, millorar la qualificació dels treballadors, gestionar eficientment l’espai urbà i integrar els valors en els models de negoci. Joan Ramon Rovira va subratllar que “la competitivitat, entesa en sentit ampli, i no a la dimensió, és el factor determinant de l’èxit empresarial”. Fent una síntesi dels economistes que hi han aportat opinions, va afegir que “l’exemple de les empreses d’elevat creixement subratlla la importància de centrar els esforços a millorar la qualitat del capital humà, la R+D, la internacionalització, la capitalització i també la dimensió empresarial”.

En la presentació d’aquest eix, presidit per Salvador Alemany, hi va haver un debat distret. Per una banda, el catedràtic d’Economia de la UPF José García Montalvo, que va dir que “el 70% de les tasques actuals desapareixeran en uns anys per la robotització” però que “això no pressuposa la caiguda de l’ocupació perquè es generaran noves tasques”. Per altra banda, Miquel Puig va dir que el mercat laboral falla perquè el 30% de treballadors de baixa qualificació que tenim és molt per sobre de la mitjana europea”.

Un debat necessari

Joan B. Casas / Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i president del Comitè Organitzador 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya

Des de fa uns mesos en el marc del 3r Congrés d’Economia i Empresa que impulsa el Col·legi d’Economistes de Catalunya, professionals i acadèmics debaten la forma d’afrontar a casa nostra els grans reptes que l’evolució de l’economia, la tecnologia i la geopolítica representen per a la societat catalana. Amb el lema Cap a un model eficient i equitatiu es vol reflectir les dues motivacions essencials que inspiren el Congrés: com es posiciona Catalunya després d’una greu crisi de quasi una dècada i de la irrupció de la digitalització i la intel·ligència artificial en la vida de les empreses i de les persones en un context de globalització i, també, com disminuir la desigualtat i la pobresa que, com a economistes i analistes socials, la seva presència ens interpel·la insistentment. Els 13 eixos de treball en què s’ha dividit el congrés (des del capital humà fins al sistema de ciència i innovació o l’anàlisi dels mercats i de la musculatura del sistema empresarial català) reflecteixen la voluntat de tractar amb profunditat tota la complexitat que presenta avui Catalunya com a subjecte econòmic. Més de 200 ponències i comunicacions d’una notable qualitat i la participació d’un Comitè Científic format per acadèmics de diverses universitats ens asseguren aquest objectiu. En tot moment ha estat voluntat del col·legi que la iniciativa tingués un caràcter obert i el màxim de participatiu possible, buscant compartir com a societat la profunda naturalesa disruptiva de les transformacions que ja estan entre nosaltres i que s’intensificaran els pròxims anys. Cal dir també que Catalunya disposa d’actius prou sòlids per encarar aquest debat i les accions que se’n puguin derivar amb confiança amb les seves capacitats. Una estructura econòmica diversificada, amb sectors oberts i que han superat un dur procés d’ajust permet pensar-ho, com també l’evolució de les darreres dades macroeconòmiques que revelen creixements sostinguts per sobre de la mitjana europea i espanyola. Malgrat aquest punt de partida no es pot ignorar el fort dinamisme i la gran capacitat transformadora dels moments que vivim, amb pocs precedents per la seva velocitat i magnitud, que ens obliga a un continu procés d’adaptació com en d’altres etapes de la nostra historia. En aquest context, la transcendència de les conclusions del congrés, per tant, se centra en la definició i descripció dels objectius de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a