Un actiu i agra­da­ble Club Rotary em va dema­nar la set­mana pas­sada que par­ti­cipés en una jor­nada d’eco­no­mia que orga­nit­zen periòdica­ment. Vaig res­pon­dre que sí, pen­sant que, com a molt, se m’inclou­ria en una taula rodona per des­criure i opi­nar sobre la con­jun­tura econòmica. Això és sem­pre poc com­pro­me­te­dor i ràpid de pre­pa­rar. Pocs dies abans de la tro­bada vaig des­co­brir que el tema únic eren les cau­ses i efec­tes de la cor­rupció, pot­ser a resul­tes de l’actu­a­li­tat. Res a veure amb l’asse­qui­ble i neu­tra des­cripció de l’estat actual de l’eco­no­mia.

Des­co­nec quins mèrits em van ator­gar per con­si­de­rar-me “expert” en cor­rupció, però em va pre­o­cu­par. No soc prac­ti­cant de la mateixa i com a teòric, prou limi­tat. Tot i això, el com­promís hi era, i és indub­ta­ble que per al futur econòmic (i social i polític) la cor­rupció o, millor, el nivell de cor­rupció té una gran importància. La té per a l’ànim i la con­fiança col·lec­tiva que genera i la té per pro­duir uns cos­tos, en oca­si­ons devas­ta­dors. L’enfo­ca­ment econòmic de la cor­rupció (eco­no­mia de la cor­rupció) fa menys èmfasi en la seva repro­vació ètica, -per supo­sat essen­cial-, que en el cost que repre­senta per al benes­tar glo­bal dels ciu­ta­dans. Alerta, -insis­teixo-, cost per a tots nosal­tres que com­par­tim l’empo­bri­ment que gene­ren tots els tipus de cor­rupció, des del frau més sim­ple fins al sub­orn més impor­tant. Massa sovint s’al·ludeix a una abs­tracta “admi­nis­tració”, “estat” o com a molt “soci­e­tat” com a víctima de la cor­rupció. Els roba­to­ris orga­nit­zats del cas Gürtel, els sub­orns casi ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zats del 3%, o els diver­sos casos al vol­tant de la sor­tida a borsa de Bankia o les seves tar­ge­tes black, -per nome­nar només alguns dels casos que han ocu­pat més espais en els mit­jans-; tots reper­cu­tei­xen en el patri­moni i en les ren­des col·lec­ti­ves del país, és a dir de tots els ciu­ta­dans, i even­tu­al­ment es podrien quan­ti­fi­car apro­xi­ma­da­ment. A més, els efec­tes van més enllà i dete­ri­o­ren la con­fiança dels con­tri­bu­ents, minen la moral col·lec­tiva i redu­ei­xen la fe en les ins­ti­tu­ci­ons i la legi­ti­mi­tat democràtica i cívica, etc. Efec­tes pro­ba­ble­ment equi­pa­ra­bles en importància al cost econòmic.

Cen­trem-nos en la tipo­lo­gia dels cos­tos econòmics per als ciu­ta­dans.

Un pri­mer grup d’efec­tes de la cor­rupció és aquell que inci­deix en les inver­si­ons públi­ques, però també en les pri­va­des, perquè totes dues es poden veure afec­ta­des per la cor­rupció amb una reducció glo­bal del volum d’inversió. En el millor dels casos, inver­tint menys (es des­compta el sub­orn) amb el mateix pres­su­post deri­vat d’una deter­mi­nada dis­po­ni­bi­li­tat gene­rada per una pressió fis­cal con­creta. Però també perquè la cor­rupció des­via la inversió cap a pro­jec­tes en què pot ser més fàcil des­viar fons per a sub­orns que solen ser pro­jec­tes més grans que petits i més vin­cu­lats a obres (preus més inde­ter­mi­nats) que a equi­pa­ments.

Un segons grup d’efec­tes gira al vol­tant de la reducció de la qua­li­tat dels béns o ser­veis públics que, en tenir un “cost” aug­men­tat per la cor­rupció, ten­dei­xen a fer-se amb pit­jors mate­rial i amb vides útils menors, amb la pos­si­bi­li­tat de gene­rar ris­cos (enfon­sa­ments, per exem­ple) que es mini­mit­zen en entorns ètics i nets.

En ter­cer lloc, la cor­rupció dis­tor­si­ona la lliure com­petència i, a con­seqüència d’això, els nivells d’inversió i la seva efec­ti­vi­tat. Són els “cor­rup­tors” els que adqui­rei­xen posi­ci­ons pre­do­mi­nants en el mer­cat per sobre del,s més pro­duc­tius i efi­ci­ents però sense l’accés a con­trac­tes i con­ces­si­ons que faci­lita la cor­rupció.