Gran angular

Apartaments: en el punt de mira

Setge als habitatges il·legals per a turistes, als quals s’assenyala com a culpables de l’augment del lloguer per a residents

Si desapareguessin els apartaments per a turistes, els lloguers continuarien pujant
Airbnb ha introduït canvis en el procés de registre per frenar els pisos il·legals

L’1 de juny passat, la plataforma d’allotjament turístic entre particulars Airbnb va anunciar mesures per combatre la publicació d’apartaments il·legals, motiu pel qual mantenia un conflicte obert amb l’Ajuntament de Barcelona. El popular portal ha introduït algunes modificacions en el procés de registre i a partir d’ara els anunciants hauran de donar el seu consentiment a cedir algunes dades identificatives a l’administració, així com garantir que l’habitatge té autorització per operar.

El pas d’Airbnb, a més d’una qüestió de justícia fiscal, és clau per facilitar la gestió de la que s’ha convertit en una de les principals fonts d’externalitats negatives del turisme a la ciutat: la transformació d’habitatges residencials en altres d’ús turístic. A les molèsties derivades de la convivència d’usos en un mateix immoble, que l’oferta legal ha anat corregint en bona part amb mesures de control, s’han sumat les generades per l’augment de les rendes del lloguer dels residents, una dinàmica que no és exclusiva de localitats com Barcelona, però que en aquesta és especialment greu perquè dificulta l’accés a l’habitatge.

El vincle entre apartaments turístics i l’augment dels lloguers ha estat motiu d’uns pocs estudis, promoguts per parts interessades, que o bé desmenteixen la relació o bé la confirmen. Però tan arbitrari és dir que els apartaments no tenen cap efecte sobre els lloguers, com convertir-los en la bèstia negra.

A Barcelona, on l’oferta de pisos per a turistes està desbordada pels milers que operen fora de la llei, la lluita de l’ajuntament ha adquirit forma de “pla de xoc” i s’ha emmarcat directament en les polítiques d’habitatge: “El que més preocupa és el dret a l’habitatge dels ciutadans,” va dir Janet Sanz, la responsable d’urbanisme del govern d’Ada Colau, el dia que va anunciar que havien identificat 2.577 habitatges d’ús turístics il·legals anunciats a Airbnb, que se sumaven als 1.500 que ja s’havien trobat amb anterioritat. Cal recordar que Barcelona en Comú va guanyar les eleccions a Barcelona amb un programa que tenia l’habitatge com una de les propostes estrella.

La pregunta oportuna és què passaria amb el lloguer a Barcelona si de la nit al dia desapareguessin els apartaments turístics, els legals -n’hi ha 9.600- i els que no ho són. Ricard Santomà, degà i director general de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, ho té clar: “Res, els lloguers continuarien pujant, perquè els nostres problemes d’habitatge tenen altres culpables”, assegura. De fet, els problemes de fons són els mateixos de sempre: la falta d’un parc públic d’habitatges amb cara i ulls, que actuï com a regulador del mercat. Sense aquesta oferta, els preus puguen i baixen segons la llei de l’oferta i la demanda. Una demanda que en el cas de Barcelona té forces molt poderoses: la capital catalana ha pujat a un estatus internacional que la fa atractiva per a inversors particulars i fons que veuen l’habitatge com un bé per obtenir rendes. A més, Santomà també pensa que està afectant la configuració del hub tecnològic de Barcelona, que està portant a la ciutat professionals amb talent de tot el món amb bons sous i possibilitat de pagar rendes que són difícils d’assumir per a un treballador local d’un altre sector.

D’altra banda, l’augment dels lloguers està fent que els propietaris d’un pis a Barcelona tinguin menys incentius per orientar-lo al visitant, que al cap i a la fi, reclama una professionalització de la gestió al darrere i molts costos.

El pla de xoc contra els apartaments il·legals forma part en les accions derivades de la gestió pública de les externalitats negatives del turisme, un fenomen que afecta un nombre creixent de ciutats i que, com que falten precedents, fa que molts governs locals es mirin entre si de reüll, a la recerca de bones pràctiques per copiar. En el cas de Barcelona, que és un referent d’èxit en el que ha estat la construcció d’una destinació turística internacional, ara està també sent observada per veure com fa compatible el turisme amb el dia a dia dels ciutadans.

Però el repte no és fàcil i totes les idees són ben rebudes. En aquest sentit, recentment, Antoni Vives, qui va ser tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de Barcelona entre el 2011 i el 2015, oferia aquesta setmana una xerrada al Col·legi d’Economistes per llançar la seva: “Que en un mateix edifici hi hagués apartaments dedicats a rotació i en una altra part de l’edifici habitatges per a residents permanents a la ciutat, privilegiant els segons sobre els primers, però aprofitant el potencial industrial dels primers”, de manera que, “les compensacions de la clau turística serien en forma de pisos de propietat pública a preu assequible, espais d’ús cívic, o per ubicar-hi comerç de proximitat i d’interès local”, va dir Vives.

Experiència.

Lluny del focus mediàtic, en l’àmbit acadèmic, els experts prefereixen preguntar-se per què molts turistes escullen els apartaments per allotjar-se en comptes d’altres fórmules més tradicionals. Per preu? Per comoditat? Els estudiosos s’inclinen més a pensar que el turista cerca experiències d’immersió local, aspiració que l’habitatge d’ús turístic ha sabut captar i vendre. En canvi, els hotels encara responen a una oferta més clàssica: “El repte que tenen és innovar l’oferta i fer-la més experiencial”, diu Santomà.

LES XIFRES

9.600
pisos legals a Barcelona
Són els que tenen autorització. L’Ajuntament en vol reduir el nombre.
100
visualitzadors de carrer
Un equip de l’Ajuntament recorre la ciutat a la recerca d’oferta il·legal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.