Política

MARC PRAT

Alcalde de Ribes de Freser

“Passés el que passés el 9-N, érem on calia”

Afirma que va viure amb angoixa el procés contra els encausats

Sentencia que el partit de Duran havia d’estar pel dret a decidir

Ell mateix afirma que ha sobrepassat l’equador del que per lògica un polític ha d’estar a l’alcaldia. Ho diu després de 12 anys en el càrrec i 4 com a tinent d’alcalde. A final d’any diu que prendrà la decisió de si hi torna, d’acord amb el seu equip. No sap sota quines sigles. En espera que s’aclareixi el panorama electoral, recorda que tots els seus regidors són independents.

Va ser el número dos de Joana Ortega a la conselleria de Governació i un dels molts que va deixar UDC. Analitza en aquesta entrevista els fets derivats del 9-N, detalla els reptes que estan afrontant durant aquest mandat i diu que és aviat per dir si es tornarà a presentar a la reelecció o no.

Vostè va ser un dels homes de confiança de l’exconsellera Joana Ortega. Com va viure tot el que es va derivar de la consulta sobiranista del 9-N?
Des d’un punt de vista personal, amb una certa angoixa, perquè hi ha persones imputades i algunes de condemnades amb què tinc bona relació, com el cas de la Joana i l’Irene Rigau.
Van dur a terme algun tipus d’acció en relació amb aquests fets?
Sí. Tots els regidors del govern i de l’oposició vam creure convenient definir-nos per manifestar el rebuig a tot el que succeïa i a com s’estava portant per part de l’Estat espanyol. La judicialització i l’actuació policial no poden ser bones per resoldre el conflicte. I això ho vam plasmar en un acte de reconeixement a aquells que van fer el que el poble de Catalunya volia, amb un monument inclòs.
Un monument?
Sí, vam inaugurar un monument que és una al·legoria al dret a decidir. Volem que la població entengui que ha de ser un dret ciutadà i polític poder governar-nos i decidir a través del vot. El vam inaugurar en el marc d’una jornada molt potent, que va tenir la participació transversal de tot el món polític català perseguit judicialment i policialment amb Ortega, Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau, Anna Simon, Josep Nuet, Jordi Sànchez i amb l’ara conseller d’Interior, Miquel Buch.
En algun moment s’ha sentit perseguit?
No. Si he tingut aquesta sensació ha estat més per les persones que tenien càrrecs de més significació a les quals abans he fet referència. De fet, fins avui, no hi ha hagut cap mena d’actuació en contra de la meva persona. Veurem què farà la fiscalia, que sembla que vol cridar més alcaldes per l’1 d’octubre... Tenim clar que el 9-N, passés el que passés, érem on calia ser.
I l’escissió d’UDC, com la va viure?
Jo estava molt posat a la direcció UDC i a la Generalitat. Ho vaig viure amb un cert dolor perquè es van prendre decisions ja meditades feia temps. Deixar UDC no va ser fàcil, perquè és un projecte al qual vaig destinar dotze anys de la meva vida. Creia que UDC havia d’estar en el dret a decidir i no apartar-se’n i hi havia de concórrer amb la plataforma que es va crear.
Vostè governa amb ERC a l’oposició. Com valora el clima polític a Ribes?
És un clima positiu. Tot allò que s’ha pogut anar fent en l’àmbit de la reivindicació com a institució sempre ha estat de comú acord amb el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Hi ha hagut complicitat.
I fora d’aquest àmbit?
Tenim una dinàmica de govern sòlida. Intentem mantenir un bon ritme de treball. ERC no és partícip de tot per aquesta dinàmica, però sí que ho fa en les coses transversals. És bo que hi hagi oposició.
Què destacaria de la feina feta fins ara pel seu equip de govern?
Hem tingut el repte de finalitzar la llei de barris en un moment de dificultats econòmiques de totes les administracions, especialment de la Generalitat. Al principi del mandat, vam fer els ascensors de connexió del centre amb el pavelló i els vam inaugurar el 2016. Suprimim els 32 metres de desnivell positiu entre la plaça del Mercat i el pavelló. A la zona del pavelló hi ha gent gran i amb problemes de mobilitat. I fem accessible el pavelló per a persones amb cadira de rodes. Aquest any, doncs, acabarem la llei de barris amb la urbanització dels carrers Fontalba i Girona i realitzarem una millora de l’interior del pavelló i la neteja de la façana.
Parlava de dificultats econòmiques...
La nostra llei de barris finançava el 75% del total i l’Ajuntament podia barrejar-hi altres fonts de finançament. I ens hi ha ajudat el programa Viure al poble de la Generalitat i els fons Feder. A part, hem hagut de redimensionar el projecte passant dels 2,3 milions inicials als 1,4 milions finals sent fidels al projecte original i resolent problemàtiques importants del municipi.
Què han deixat de fer?
La rehabilitació d’habitatges, perquè les comunitats de veïns no podien participar-hi o no calia.
En què més han treballat?
Ara hi ha una bona sincronia amb els sis ajuntaments de la vall de Ribes i hem iniciat, també amb el sector privat, un projecte per identificar l’ADN turístic de la vall i quina imatge gràfica se li ha de donar. Volem treballar el concepte slow, emergent en el turisme de ciutat: gaudir de la tranquil·litat, la gastronomia de proximitat, els productes artesanals del territori...
Ribes ha estat pionera en molts àmbits...
Sí, ara hem pogut acbar la implantació de l’administració electrònica. Fruit d’això, hem implementat un canal d’informació directa als veïns a través del WhatsApp, que ja té més de 700 persones. També hem estat pioners en les sancions als propietaris de gossos que no recullen els excrements i que identifiquem analitzant l’ADN de les defecacions dels animals. A més, vam ser el primers a implantar la biomassa com a font energètica. En tots els casos, hem estat molt replicats per altres ajuntaments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.