Gran angular

Agafa impuls la tendència de criar gallines sense estrès

El marc legislatiu europeu estableix garanties per salvaguardar la seguretat alimentària i el benestar animal

Catalunya lidera a l’Estat la producció de carn d’aviram i se situa en quarta posició quant a l’obtenció d’ous. El pollastre, el gall dindi i la guatlla són les carns blanques i magres que majoritàriament es crien al país. Segons les últimes dades disponibles, relatives a l’any 2016, a Catalunya es van produir 369 tones de carn d’aviram –81% pollastres, 1% gallines, 16% gall dindi i 2% d’altres tipus d’aus–, una xifra pràcticament invariable respecte a l’obtinguda l’any anterior.

Les dades situen l’aviram, amb el 16%, en el segon lloc en relació amb la producció càrnia total a Catalunya, al darrere del porcí, amb el 77%, i al davant del boví, amb el 6%. Dins de la cria d’aviram, la de guatlles representen el 90% de tot el que es produeix a l’Estat i se n’exporta la major part.

A Catalunya, explica Anna Toda, directora de la Federació Avícola Catalana (FAC), que agrupa 350 empreses de productors d’ous i de carn d’aviram al país, “la majoria d’associats de l’àmbit de la carn són empreses integradores grans, mentre que el sector de la posta agrupa granges familiars i empreses més petites”.

Els catalans, grans consumidors de carn d’aviram, van menjar una mitjana de 15 quilos de carn fresca per persona el 2016, majoritàriament pollastre (13 quilos). Aquesta xifra va suposar el 40% del total de carn fresca consumida al país, al davant del porcí (29%) i el boví (14%).

La inquietud pel benestar dels animals que mostren cada vegada més consumidors està fent canviar també les regles del mercat. La Unió Europea ja va adaptar la normativa de mínims per a la cria de gallines i pollastres fa més de quinze anys, i va establir les mesures de les gàbies o les naus on s’estan, els elements que han d’estar presents en aquestes en pro d’un major benestar de l’animal, així com la regulació de les hores de llum i de foscor, la seva alimentació o la medicació que poden rebre, entre d’altres.

Els ous també tenen la seva pròpia normativa, d’obligat compliment a tot l’espai europeu. Tot i això, des de fa uns mesos cada vegada són més les grans cadenes de distribució que s’han sumat a la venda d’ous de gallines no engabiades.

Criança i ous.

Els 78 milions de dotzenes d’ous que consumeixen cada any els catalans –una mitjana d’11 dotzenes per persona– i el fet que el país sigui el quart productor d’aquest aliment a l’Estat, amb una quota de l’11% i 94 milions de dotzenes, segons dades de la FAC, representa un bocí de pastís gens menyspreable per a la gran distribució. És per això que algunes empreses, com Lidl, El Corte Inglés i Carrefour ja han anunciat que, o bé no vendran més ous de gallines engabiades o bé ho deixaran de fer en un futur molt pròxim. França, sense anar més lluny, ja ha anunciat que en prohibirà la seva venda a partir del 2022.

Són els ous de gallines engabiades diferents als que produeixen les aus que es crien al terra d’una nau o que tenen opció de moure’s per l’exterior? Hi ha molta controvèrsia sobre aquest tema, però cap estudi que ofereixi resultats incontestables.

Les ponedores que es crien en naus tenen, per llei, els equipaments necessaris per garantir el seu confort: nius, barrastrals, zones per gratar i un mínim de 750 cm² quadrats de superfície per cada au, entre altres elements. Els seus ous estan identificats amb el número 2. Les engabiades disposen de les mateixes condicions i, en el seu cas, la gàbia no pot ser inferior a 2.000 cm². El número d’identificació que consta a l’ou és el 3.

Pel que fa a les gallines que passegen per l’exterior, tenen naus amb les mateixes característiques que les anteriors i, a més, accedeixen a zones amb vegetació durant el dia. La llei estableix que aquestes zones han de tenir una superfície mínima de 4 m² per animal. Els seus ous tenen el número 1 al primer dígit del codi que duen marcat. Són els coneguts com a ous de gallines criades a l’aire lliure.

L’última categoria és la de les gallines ecològiques, que es troben en granges d’aquest tipus autoritzades i certificades, mengen pinsos també ecològics i els seus ous tenen el 0 com a primer número del codi que porten imprès.

Les condicions de cria de les gallines són diverses però “pel que fa a la seguretat o la qualitat nutricional dels ous, no hi ha diferències destacables entre els que produeixen les unes o les altres”, afirma María Luz Latorre, doctora en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Barcelona. “Mengen el mateix pinso, excepte les ecològiques, perquè el pinso també ha de ser ecològic. Però la forma de cria no repercuteix en la qualitat final de l’ou.”

Cost dels ous

Si totes es criessin a l’aire lliure...

El preu que els productors reben pels ous depèn de com han estat criades les gallines. Segons el govern català, el cost mitjà per dotzena va oscil·lar el 2017 entre els 2,91 euros dels ecològics, els 0,85 euros de les criades a l’aire lliure i els 0,58 euros dels de les criades en gàbia o en nau. Si el sostre és arribar que totes les gallines pugin passejar, caldran 15,4 milions més de m² de vegetació dels que hi ha actualment. Com assenyala Inprovo, l’organització interprofessional de l’ou i els seus productes, assumir la normativa europea també té un preu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a