Eines

Invertir en l’actiu de la natura

El mercat pot jugar el seu paper en la protecció de l’entorn si la natura s’endinsa en el balanç empresarial

El sector financer s’incorpora a la consideració del capital natural
L’eina Cices 5.1 transfereix dades a partir del valor del servei ecosistèmic

El nostre entorn natural té un valor incalculable? Alguns estudis han arribat a comptabilitzar que la tasca de pol·linització que fan els insectes pot valer fins a 15.000 milions d’euros en l’àmbit territorial de la UE, i és indiscutible que si arribem a dotar d’un preu just la natura, podrem tenir coneixement de riscos que sovint el mercat obvia, com ara la reducció de la fertilitat del sòl, de la biodiversitat o de la capacitat d’un ecosistema per filtrar aigua.

En l’última edició de la conferència Natural Capital Summit, organitzada per la Fundació Empresa & Clima i Ecoacsa, es va discutir sobre la necessitat de trobar uns estàndards que permetin a empreses i governs monetitzar el capital natural, perquè així quedi reflectit en els balanços com un actiu, i no pas com un passiu.

Com va dir a la conferència Humberto Delgado, director de Capital Natural de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea (CE), “cal trobar fórmules que facin explícit que els actius naturals impacten en la nostra activitat econòmica i a l’inrevés”. No fa gaires mesos, la CE, a instàncies del grup d’experts d’alt nivell sobre finances sostenibles, va presentar el seu pla d’acció sobre finances sostenibles que recull tot un seguit d’eines: un sistema de classificació, una taxonomia, per aclarir al mercat què és sostenible; etiquetes per a productes financers verds; obligació d’asseguradores i de gestores d’inversió d’assessorar els clients sobre les seves preferències en matèria de sostenibilitat; augmentar la transparència dels informes corporatius; obligar els inversors a tenir en compte la sostenibilitat en les seves inversions i a dissenyar un llenguatge comú per a les finances sostenibles. Com avança Delgado, “a finals del 2018, la CE llançarà diverses directrius per incorporar els serveis dels ecosistemes en la presa de decisions empresarials”. A través d’accions que s’insereixen en la responsabilitat social corporativa (RSC), les empreses ja fa temps que estan fent la seva aproximació al capital natural. Marta Santamaría, directora tècnica de la Coalició de Capital Natural, una de les organitzacions amb més iniciativa sobre capital natural, considera que per tal de seguir avançant, cal “posar l’èmfasi en la col·laboració entre diversos grups d’interès; establir plataformes regionals i millorar el flux de les dades”. En aquesta organització, empreses com Akzo, Novartis, Natura i d’altres han aplicat el protocol de capital natural per mesurar les seves emissions en gasos d’efecte hivernacle, per tal de reduir-les. No és senzill monetitzar la natura, trobar aquell preu de mercat raonable que justifiqui restaurar rius o boscos, per exemple, en què, com diu Humberto Delgado, “l’empresa pugui capturar el valor de mercat dels serveis que ofereixen els ecosistemes”.

A la Universitat de Salamanca, Fernando Rodríguez, professor del departament d’Economia Aplicada, ha dissenyat una eina en línia de transferència de dades a partir del valor dels serveis ecosistèmics. Tot partint de la complexitat que suposa “saber quant val un got d’aigua, el valor per a una persona i per a la societat”, l’eina Cices 5.1, realitzada sobre la comptabilitat ambiental que proposa l’Agència Europea del Medi Ambient, sistematitza els serveis ecosistèmics des de tres eixos fonamentals: provisió d’aliments, matèria primera i energia; regulació i manteniment de les condicions físiques, químiques i biològiques i culturals, en què es mesuren les interaccions intel·lectuals, espirituals i simbòliques. Com diu Rodríguez, aquesta eina ha de servir per “identificar i mesurar impactes i dependències del capital natural i valorar els canvis en els serveis que ens presta la natura”. En aquest mètode, es tenen en compte els costos evitats i induïts, el preu de mercat i també l’escala hedònica.

Bancs de conservació

Empreses com Ferrovial han apostat pels bancs de conservació, en què l’empresa compensa el seu impacte en gasos d’efecte hivernacle amb la conservació d’un espai natural, com una oportunitat de donar valor al capital natural. Es pensa que aquesta figura té un potencial de 5.000 milions d’euros a la UE, per diverses vies, com les activitats de turisme rural i usos recreatius diversos, a banda de l’extracció racional de fusta. Gas Natural Fenosa aposta per monetitzar en termes de capital natural de les seves centrals hidroelèctriques, amb estudis sobre limnologia d’embassaments i rius i de les masses forestals. Aquestes iniciatives van acompanyades d’altres, com donar suport a la reintroducció de l’os al Pirineu.

Xifres per a la biodiversitat

Sabem comptabilitzar el CO2, però no se’ns fa costa amunt fer-ho amb la biodiversitat. El 2018 ha de ser un any crucial per a la definició. Com diu Humberto Delgado, “és urgent desenvolupar una mètrica que ens permeti mesurar els impactes de l’empresa a la natura, ja que no podem oblidar que ja estem immersos en la sisena extinció.” Val a dir que, com diu Valentín Alfaya, de Ferrovial: “Abusem del capital natural perquè és de franc, així que assolir una monetització, amb la qual poder anar al consell d’administració, ens portarà a valorar realment el mateix capital natural.” Els experts creuen imprescindible assolir aquesta fórmula de monetització, per donar lloc a canvis en les lleis i les normatives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a