Societat

MARIA SALICRÚ-MALTAS

HISTORIADORA I ETNOMUSICÒLOGA

“Volem recuperar i dignificar la memòria de la cooperativa”

Des de l’associació Mapasonor impulsa la recuperació de la memòria històrica amb un documental sobre el Forn del Vidre de Mataró, la cooperativa de Joan Peiró, pel seu centenari

En què consisteix el projecte del documental del Forn del Vidre?
L’objectiu és recuperar la memòria de la cooperativa mataronina i remarcar la seva importància no només local, perquè el Forn del Vidre ha estat un exemple internacional. Té una història molt peculiar, és una cooperativa singular no només per la producció sinó per tota la logística que tenia al seu voltant: cultural, sanitària, social i d’economia sostenible, que la feia diferent de la resta de cooperatives del moment. Volem dignificar-la.
I com ho faran?
A través d’un documental i una exposició que coincidiran l’any vinent amb el centenari de la fundació del Forn del Vidre.
Han començat el procés de recollida de testimonis orals.
És un primer pas del projecte. Hi ha molta gent molt gran i anem pas a pas. Portem una quinzena de testimonis gravats. Hem començat amb les persones més grans i esperem arribar a una trentena de testimonis entre persones grans que hi van treballar i historiadors. Hem trobat extreballadors que tenen ara més de noranta anys.
Es tracta de la cooperativa de Joan Peiró. Tindrà un paper destacat en aquesta producció?
El Joan Peiró tindrà el paper que ha de tenir perquè ell va arribar a ministre d’Indústria i el van afusellar. Va ser un dels directors, però també hi ha molta altra gent sindicalista que van matar que va ser molt important per al forn i els reivindicarem a tots.
La cooperativa va arribar a ser molt més que un lloc de treball per a moltes famílies.
Va cobrir les espatlles a moltes persones que se la van jugar per mantenir aquest estil de vida des de la Segona República i durant els anys del franquisme fins que als anys setanta va començar la decadència. El forn va acabar malament, els treballadors van lluitar fins a l’últim moment però no van poder fer res per salvar-lo, i va tancar l’any 2008. Hi va haver èpoques de glòria i d’altres que no tant.
Sobreviure durant el franquisme devia ser tot un repte.
Hi va haver moments de molta complexitat. Un cop acabada la Guerra Civil, va tornar molta gent que havia sobreviscut i els fundadors que s’havien significat políticament van marxar a l’exili. Es va imposar una junta, però després van veure que no funcionava i van tornar a donar el poder als treballadors. L’estratègia va ser no parlar massa i treballar molt per tirar endavant la fàbrica, tot i que els valors d’esquerres mai es van perdre. Les famílies del Forn del Vidre encara avui els mantenen.
Va arribar a ser la primera empresa productora de bombetes de l’Estat.
En el documental volem reflectir el que va significar. La seva importància internacional va ser brutal. Després volem reivindicar també les característiques i els valors socials en qüestions com l’educació i la cultura. Era tan singular que creiem que s’ha de recordar.
La història del Forn del Vidre és la història de Mataró?
En el fons Mataró era una ciutat molt petita abans de la guerra i la majoria estaven sindicats a la Unió de Cooperadors o a la cooperativa del Forn del Vidre. Tot això fa que moltes coses passin a l’entorn del cooperativisme. La història de Mataró no es pot explicar sense la història del Forn del Vidre. És la història de la gent d’esquerres.
Quin ha estat el paper de l’Arxiu Comarcal del Maresme en l’arrencada d’aquest projecte?
L’arxiu conserva el fons documental de la cooperativa. Ha estat fonamental perquè ens ha donat el suport per poder tirar endavant. Hem pogut fer les entrevistes a la seu de l’arxiu i les trobades de gent que ens ve a portar fotos. És molt d’agrair perquè els arxius comarcals normalment no s’impliquen tant.
Quanta gent hi treballa, en aquest projecte?
Ara som cinc persones fent recerca. Nosaltres tirem del carro, però no faríem res sense l’ajut d’altres extreballadors que aporten documentació i les seves vivències i que fan que aquest projecte creixi i s’enriqueixi.
A més d’historiadora és etnomusicòloga. La música tindrà un paper destacat?
Sí, la música tindrà molta importància. La banda sonora retroalimentarà el documental. Les cançons que apareixeran seran de caire anarquista del moment i també d’altres àmbits. Tenim cooperativistes músics que encara són vius. Estem fent una tasca d’investigació musical per trobar les cançons que es cantaven.
La cooperativa va tancar el 2008. Aquest projecte servirà per mantenir-la viva?
Aquest projecte pretén dignificar la cooperativa, perquè s’ho mereix, i donar a conèixer tot el que van patir i van aconseguir els seus impulsors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.