L’estat d’emergència, vigent a Turquia des de fa dos anys, va finalitzar ahir. Des que el govern el va imposar en resposta a l’intent de cop d’estat frustrat el juliol del 2016, s’ha anat renovant periòdicament cada tres mesos i ha permès a l’executiu governar per decret, purgar l’administració i les forces de seguretat, prohibir manifestacions de protesta i vagues, i detenir més de 60.000 persones. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no va demanar al Parlament l’extensió de l’estat d’emergència però a canvi reforçarà la draconiana legislació antiterrorista per –segons va dir el ministre de Justícia, Abdulhamit Gül– “continuar la lluita contra el terrorisme de manera persistent i determinada”.

El govern turc s’empara en el que va passar a França quan el president, Emmanuel Macron, va posar fi l’any passat a l’estat d’emergència vigent des dels atemptats terroristes del 2015 i també va endurir la llei antiterrorista mitjançat un text molt criticat per les organitzacions de drets humans. En el cas turc, les mesures són similars, tot i que algunes són encara més dures; per exemple, amplia el nombre de motius pels quals es podran prohibir les manifestacions i incrementa el període de detenció policial sense càrrecs respecte del període anterior a l’estat d’emergència: les 48 hores habituals podran ser ampliades fins a un màxim de dotze dies.