opinio

El comerç exterior, una font de riquesa per a Catalunya

Així, mentre que l’any 2000 Catalunya tenia un dèficit comercial de béns i serveis amb l’estranger (del 5,2 del PIB), el 2017 la posició comercial és de superàvit (del 6,5% del PIB), que és superior fins i tot al superàvit comercial que té Catalunya amb la resta de l’Estat (del 5,7% del PIB el 2017), que ha cedit des d’un 12,6 % del PIB el 2000

El comerç exterior és una font de riquesa molt important per a l’economia catalana. La vocació mercantil a casa nostra té una llarga tradició i, avui en dia, Catalunya està entre el grup d’economies europees amb un grau d’obertura comercial més elevat, amb un volum d’exportacions i importacions de béns i serveis que supera amb escreix el valor del seu PIB.

Però, més enllà del volum dels intercanvis comercials, el que és més significatiu de la importància del comerç exterior a Catalunya és el balanç dels seus fluxos, amb un superàvit comercial el 2017 equivalent al 12,2% del seu PIB. Aquests resultats es deuen, en part, a l’important creixement del turisme; no obstant això, cal no oblidar la forta recuperació de les exportacions de béns que van pal·liar, durant els anys de crisi, els efectes de l’enfonsament de la demanda interna i, posteriorment, han col·laborat de forma decidida al creixement de l’economia, particularment del sector industrial. Des de la perspectiva de l’any 2000, el superàvit comercial de béns i serveis de l’economia catalana ha augmentat en 4,4 punts percentuals del PIB. Per ser més precisos, durant aquest període de 17 anys, cal diferenciar dos subperíodes: el primer durant l’expansió econòmica prèvia a la crisi, en què el superàvit comercial de l’economia catalana es va reduir, i el període que comprèn els anys de crisi i els de recuperació posterior, amb un gran augment del superàvit comercial que posa a la llum el paper central que ha tingut el sector exterior els darrers deu anys.

Aquest no ha estat l’únic canvi que caracteritza l’evolució dels fluxos comercials de Catalunya. N’hi ha un altre del molt significatiu que té a veure amb l’orientació geogràfica d’aquests intercanvis entre l’estranger i la resta de l’Estat. Així, mentre que l’any 2000 Catalunya tenia un dèficit comercial de béns i serveis amb l’estranger (del 5,2 del PIB), el 2017 la posició comercial és de superàvit (del 6,5% del PIB), superior fins i tot al superàvit comercial que té Catalunya amb la resta de l’Estat (del 5,7% del PIB el 2017), que ha cedit des d’un 12,6% del PIB el 2000. Per tant, en la dinàmica comercial de l’economia catalana, destaquen dues tendències bàsiques: l’augment del superàvit comercial total, d’una banda, i el paper preponderant que han pres en aquest superàvit els intercanvis comercials amb l’estranger, en detriment dels de la resta de l’Estat. Per situar la importància del superàvit comercial de Catalunya amb l’estranger només cal tenir present que, a hores d’ara, representa el 44,8% del superàvit comercial total que té l’economia espanyola.

Canvi de tendència.

Les raons que poden ajudar a entendre el canvi de tendència del saldo comercial de Catalunya amb l’estranger, des de la posició deficitària que tenia abans de la crisi i el folgat superàvit actual, són diverses. Pel que fa als intercanvis de béns, cal destacar l’esforç de moltes empreses per obrir mercats a l’exterior davant el fre de la demanda interna a Catalunya (i en els mercats de la resta de l’Estat) durant els anys de crisi. Un factor impulsor que acompanya durant aquests anys aquest procés d’obertura comercial són els guanys de competitivitat via costos derivats del procés de devaluació interna de l’economia. D’altra banda, mentre que les exportacions de béns tenen una evolució expansiva, les importacions evolucionen de forma moderada tot i el creixement de la demanda interna a partir del 2014, cosa que representa un canvi substancial respecte d’altres períodes de creixement econòmic en què l’augment de la demanda interna arrossegava, al mateix temps, a l’alça les importacions. Cal afegir-hi també que la moderació del preu del petroli ha jugat un paper esmorteïdor del preu de les importacions i ha millorat la relació real d’intercanvi del nostre comerç. Pel que fa als intercanvis de serveis, l’expansió del turisme estranger ha col·laborat decisivament, sobretot els darrers anys, al superàvit del saldo comercial de Catalunya. Aquest creixement turístic s’ha beneficiat, en part, de la desviació de turistes d’altres destinacions competidores afectades per diferents tipus de conflictes.

Els actuals resultats comercials es podrien qualificar d’extraordinaris i és molt probable que es vagin moderant gradualment, entre altres motius per l’augment del preu del petroli i per l’alentiment de l’afluència turística. D’altra banda, caldrà veure l’impacte que puguin tenir les creixents barreres comercials que estan frenant el comerç mundial, com recullen les previsions dels principals organismes internacionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.