Gran angular

Lluny encara de la reforma energètica

El recent decret de transició energètica, tot i les mesures que estableix per abaratir el preu de la llum i afavorir l’autoconsum, no qüestiona la falta de competència en el sistema elèctric

Compromís per resoldre el greuge que pateix la indústria catalana

NNo eren pas pocs els que esperaven una sortida a l’immobilisme que ha caracteritzat la regulació energètica dels darrers anys, i el darrer Reial Decret Llei 15/2018, promulgat per contenir el preu de l’electricitat, afavorir l’autoconsum i liberalitzar la recàrrega de vehicles elèctrics, entre d’altres, ha estat rebut amb lloances, tot i que alguna veu es plany que no s’hagi arribat al fons de la qüestió i que falten algunes passes per escometre la reforma integral del sistema.

Pep Salas, fundador de Smartgrid.com i membre de la comissió d’experts sobre transició energètica, és una d’aquestes veus crítiques que posa objeccions, en primer lloc, a les mesures fiscals. Al seu parer, la reducció del 7% al 0% de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica i la desaparició de l’anomenat “cèntim verd”, l’impost especial d’hidrocarburs per generació elèctrica, “són mesures que no estan encaminades a una transició energètica cap a les energies renovables.” Creu que s’ha perdut una oportunitat preciosa de donar un senyal als mercats, en el sentit “d’imposar una fiscalitat progressiva en funció del nivells de contaminació de les fonts d’energia elèctrica”. Pep Salas dubta que aquesta reducció d’impostos es traslladi íntegrament al preu final de l’energia perquè el consumidor pagui menys.

També observa que es discrimina segons el rengle de consumidors, ja que residencial i pime experimentaran només un terç d’aquesta rebaixa en el rebut de la llum, davant del 50% del consumidor connectat a l’alta tensió. Com diu, “no pot ser que residencial i pime assumeixin els costos del sistema”.

Tot entrant al fons de l’assumpte, la mancança fonamental del decret és que no entra a valorar en cap moment l’absència de competència en el sector elèctric, raó fonamental de l’encariment de l’electricitat. Pep Salas que, tot aprofitant la legislació que està produint la UE per assolir un nou paradigma energètic, “perfectament una llei podria donar més competència al sector, tot propiciant la separació d’activitats, de generació i comercialització, per posar fi a l’anomalia del sistema elèctric espanyol, en què la formació de preus està condicionada al fet que qui oferta energia és qui la compra”. Així doncs, “caldria limitar la possessió d’actius, i si una elèctrica té un 80% en generació, que renunciï a actius en comercialització”. Afegeix que “si una companyia vol estar a les dues bandes, no ha de tenir una posició de domini en cap de les dues”.

Salas pensa que només si hi ha prou competència, es pot preservar el disseny marginalista -marca el preu la darrera font que entra al mercat- per a la formació de preu al mercat elèctric espanyol.

Sens dubte, la major part dels aplaudiments del decret se’ls han endut el plec de mesures per afavorir l’autoconsum: se simplifica la tramitació fins a 15 kW en residencial, sense necessitat de permisos quan no s’injecta energia al sistema; s’elimina el mal anomenat “impost al sol” i s’obre la porta a l’autoconsum compartit, entre d’altres. En opinió de Pep Salas, en treure càrrecs a l’autoconsum, que equival a dir que es reduiran els ingressos per aquesta via, s’hauria de fer per manera que “la compensació no l’hagin de fer els consumidors, sinó els generadors centralitzats, amb càrrec a la potència”. “Cal donar senyals, en el terme de peatge, que si l’energia es produeix a prop del consum, que comporta la reducció de pèrdues a la xarxa, hagis d’assumir menys costos de comprar energia.”

Tampoc no veu clar que se separin les instal·lacions d’autoconsum que no injecten energia a la xarxa de les que sí que ho faran, les quals hauran de passar per procediments administratius més llargs i complexos. Com diu Salas, “les instal·lacions que no injecten es conformaran a només produir un 60% de les seves possibilitats”. “Que el consumidor es posi taps per no exportar energia és una aberració, ara que necessitem energia neta.” Darrere la decisió, “hi ha la por que massa autoconsum pugui determinar la corba de generació i fer trontollar l’statu quo actual”.

Pel que fa a la mobilitat, Salas destaca la transcendència que el decret tregui la figura del gestor de càrrega, tot liberalitzant l’activitat, cosa que contribueix al desplegament dels vehicles elèctrics. Amb tot, indica que si bé és positiu que s’obri la porta al fet que els distribuïdors d’energia tinguin punts de recàrrega quan no hi hagi iniciativa privada que ho faci, “caldrà veure en quin règim de retribució assumeixen aquesta competència i que en cap cas pugui crear barreres de lliure competència”.

Canvi de tendència.

“Tot i no suposar un canvi total en el model elèctric de l’Estat espanyol, el decret representa un canvi de tendència respecte a les darreres mesures fixades”, opina Xavier Farriols, president del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC). Des del CEEC es consideren passes prou significatives eliminar el “peatge al sol”, simplificar les traves administratives en l’àmbit de l’autoconsum i possibilitar que qualsevol consumidor pugui actuar com a gestor de càrregues, com a eina per afavorir el desplegament de la mobilitat elèctrica. Això sí, Farriols no s’està de dir que “s’ha de continuar avançant en matèria d’impuls de l’eficiència energètica i en un nou disseny del mercat elèctric que afavoreixi la competència entre els diversos agents del mercat i la possibilitat de desenvolupar una gestió activa de la demanda per part del consumidor, que representi més competència al mercat.” Per a una comercialitzadora i generadora independent com Audax, aquest paquet de mesures s’ha d’interpretar com “dirigida a reduir els preus del pool i a fomentar les energies renovables, cosa que farà millorar la competitivitat de les comercialitzadores, en poder reduir els costos d’adquisició de l’energia”, segons han comentat fonts de l’empresa. Aquestes fonts destaquen que en una companyia d’integració vertical com aquesta “pel que fa a comercialització, l’empresa es beneficiarà de la reducció de costos d’adquisició, mentre que en generació, es beneficiarà de l’impuls que la reforma elèctrica dona a la generació d’energia renovable, ja que Audax Renovables es dedica a la generació d’energia 100% renovable.” A més, la derogació de l’anomenat “impost al sol” anima els propòsits de la companyia d’assolir una posició de lideratge en autoconsum. A última hora, en el tràmit parlamentari, el grup parlamentari del PDeCAT va aconseguir arrencar del govern espanyol un compromís per corregir un greuge històric de la indústria catalana en matèria energètica. Tanmateix, associacions empresarials catalanes, que representen els interessos de 50.000 empreses, han expressat el seu malestar perquè el redactat final del decret proposa un canvi de tarifes d’alta tensió que, al seu entendre, deixa en desavantatge competitiu 4.450 empreses d’arreu d’Espanya, 3.277 de les quals ubicades a Catalunya. Aquestes entitats empresarials fa anys que demanen de passar les empreses amb nivell de tensió de peatge a partir de 25 kw a la tarifa més reduïda 6.2, i estalviar així al conjunt d’empreses esmentades un sobrecost anual de 300 milions d’euros. En el redactat final, el canvi de tarifes d’alta tensió ha convertit la 6.1b (consumidors connectats entre 30 i 36 kw) en tarifa 6.2, i les organitzacions empresarials catalanes s’han hagut de conformar amb la voluntat expressada per la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, de retornar les competències per a la fixació de tarifes de distribució elèctrica a la Comisión Nacional de los Mercados de la Competencia (CNMC).

Les renovables encara pesen poc

Si el preu de l’electricitat per al mercat residencial es va situar el 2017 en 217,17 Gwh, amb un increment de gairebé un 26% respecte de l’any 2010, és per la falta de pes de les energies renovables en el mix de generació, segons conclou l’estudi “El preu de l’electricitat en l’àmbit residencial”, publicat per EAE Business School. Segons assenyala l’autor de l’estudi, Miguel Morales, tot i l’increment de la incidència de les energies renovables en la capacitat instal·lada, amb un augment del 10% de l’energia eòlica i del 31% de la solar fotovoltaica, “no ha tingut un reflex idèntic en el pes de la generació a causa de les condicions atmosfèriques no controlables.” Anota que “hi ha un xoc entre la capacitat real de producció renovable i la seva disponibilitat real”. També preocupa que “la reducció de capacitat d’algunes fonts convencionals està obligant a fer servir, més del que caldria, unitats de producció de més cost marginal, cosa que incrementa el preu de producció del sistema i la ineficiència en termes d’emissions de CO2.”Actualment, Espanya és el sisè estat d’Europa amb l’electricitat més cara, amb 0,21 euros per kwh, en línia amb la mitjana europea. Alemanya presenta el preu final més car, amb 0,30 euros per Kwh. Entre el 2010 i el 2016, el consum elèctric a Europa ha minvat un 2%, amb una reducció del 5% en el sector residencial, gràcies a l’increment en l’eficiència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.