La construcció amb fusta té un futur robust
Una societat cada vegada més conscienciada per preservar el medi ambient i per l’ús de l’energia neta aposta per viure, estudiar i treballar en espais fets d’aquest material natural
Es formen joves perquè quan la indústria desperti hi hagi professionals
El sector de la fusta “és un arbre amb moltes branques”, assegura Salvador Ordóñez, coordinador general del Gremi de la Fusta i del Moble, una associació fundada el 1257, que té 350 associats i que dona servei a 150 entitats més de diversos sectors industrials. “De totes les branques d’aquest arbre, n’hi ha dues que predominen. Són la del moble i la de la construcció. Tot i que aquesta última encara és molt minsa, des de fa uns anys està tenint un creixement important perquè hi ha una presa de consciència per part de la societat que viure prop de la natura és bo, i això ens ho dona la fusta. Ara ja hi comença a haver un nombre destacat de clients que demanen construir una casa totalment de fusta”, explica Ordóñez, que assenyala: “Hem deixat enrere la imatge del fuster amb el llapis a l’orella i un ribot a la mà per passar a ser un sector que fa ús de la tecnologia i que està molt robotitzat.”
Segons l’Informe anual del 2017 sobre la indústria a Catalunya, el sector de la fusta, el suro i el moble va registrar un increment de la producció del 14,1%. La fusta és una matèria primera renovable, reciclable i reutilitzable, a més de ser resistent, duradora, adaptable i versàtil, fet que la converteix en un material referent de l’hàbitat, la decoració, la construcció, els envasos i els embalatges. La utilització de la fusta, asseguren els experts, és clau en la lluita contra el canvi climàtic, ja que permet reduir les emissions de CO2, i la tala controlada és fonamental en l’explotació forestal i en la conservació del medi ambient, per mantenir la muntanya neta i reduir el risc d’incendis.
“La fusta és l’únic material que emmagatzema diòxid de carboni, i això vol dir que construir en fusta és tenir emmagatzemat CO2, mentre que l’arbre, al bosc, acaba morint”, explica Josep Bunyesc, arquitecte lleidatà. Assegura que tant a Catalunya com a l’Estat i a Europa hi ha excedent de fusta. “Els boscos van creixent i se n’hauria de mantenir l’equilibri, perquè a hores d’ara són impenetrables i els arbres que neixen no tenen espai per desenvolupar-se.” Bunyesc explica que “en els mercats madurs hi ha un equilibri entre el consum i la producció de fusta”, i posa com a exemple Finlàndia, “on l’Associació de propietaris forestals es fa càrrec del bosc i agrupa alhora els grans comerciants de fusta del país”.
Despertar la indústria.
Dins del conjunt de la indústria a Catalunya, el sector de la fusta té un pes relativament reduït. La facturació del 2015 (últimes dades disponibles) es va situar en 1.575 milions d’euros, el 14,5% del total del sector a l’Estat, i l’any passat donava feina a 16.820 persones, un 3,6% del total de treballadors de la indústria. En el sector operen 1.930 empreses, que suposen un 8,3% del total de la indústria i un 15% del sector al conjunt de l’Estat. Aquestes empreses es concentren sobretot a les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, tot i que és un sector molt atomitzat i format majoritàriament per petites pimes i empreses familiars, algunes de les quals amb una potent història, com Puigdellivol, de Sant Fruitós de Bages, que té una antiguitat documentada de 282 anys.
Sostenibilitat.
A poc a poc, es va començar a demanar més aquest tipus de construcció. “Hi va haver com una explosió en cadena i cada vegada hi ha més persones interessades, més sensibilitzades i interessades en materials naturals”, explica Bunyesc. El cost, afirma, no difereix gaire de la construcció en ciment, tanmateix la fusta representa un estalvi important en el consum de climatització i calefacció. “Estem fent cases que no es connecten a la xarxa, ni de gas ni d’electricitat, perquè són autosuficients. Són cases que només consumeixen un 10% del que consumien abans”, afirma. Per què? “Doncs perquè amb la fusta és fàcil fer edificis molt ben aïllats. A més, a l’hora de fer-la mirem l’orientació del sol per aprofitar-lo al màxim.” En consumir molt poca energia, explica “és senzill que se l’autogeneri amb renovables”: “Ara bé, no només parlem de cases unifamiliars. Avui dia construïm en fusta habitatges multifamiliars i edificis industrials, comercials i administratius, escoles, equipaments i naus, i també fem rehabilitacions.” D’edificis de fusta, assegura, “se’n poden fer de fins a vint plantes d’altura sense cap mena de problema”.
Ignasi Caus, gerent de l’empresa Tallfusta, de Balsareny, destaca que la construcció de fusta té un alt rendiment a mitjà termini, i molt superior al de la majoria de materials. “Moltes aplicacions de fusta no necessiten manteniment, si utilitzes la fusta adequada. L’exemple és que podem trobar edificis mil·lenaris en moltes ciutats del món que estan fets de fusta. Sense anar més lluny, els pilars que aguanten la ciutat de Venècia són de fusta.” En aquest sentit, Ordóñez puntualitza que “utilitzada de manera correcta, protegint-la de les humitats i tallada en el moment correcte, la fusta té una durabilitat molt llarga”.
Una de les grans preocupacions del sector és trobar professionals qualificats. Per aquest motiu, el departament de formació professional de la Generalitat, conjuntament amb diverses empreses del sector i el mateix gremi, ha endegat un pla estratègic de la fusta. “Tenim vuit centres on formem joves en construcció de fusta, que treballen en la metodologia de projectes, perquè quan la indústria desperti pugui disposar de treballadors qualificats”, explica Josep Formentí, assessor d’aquest departament. En aquest sentit, el gremi també organitza el Curs de Fusta Constructiva per formar docents.
“La fusta és un invent genial de la natura, que acumula més de 300 milions d’anys sense patir grans canvis. Estem al davant del material del futur”, conclou Ordóñez.
Una normativa que impulsa el sector
El sector s’ha beneficiat de la directiva europea 2010/31, de compliment obligatori. “A finals d’any, els edificis de l’administració pública hauran de tenir un consum energètic gairebé nul, i el 2020, la resta d’edificis”, explica Pere Linares, de House Habitat, d’Olesa de Montserrat. Per tant, cal que la construcció faci un gir. “El segle XIX va ser el del ferro; el XX, el del formigó, i el XXI serà el de la fusta. Això implica un canvi en la concepció del territori, en la seva gestió i en la indústria. I s’ha de fer amb tecnologia 4.0, gestió de dades i molta seguretat”, afirma Joan Palet, de la firma Frapont, constructora de grans projectes, entre els quals, la Seine Musical de París i l’auditori de Bordeus.