opinio

La norma que regeix l’IVA dels serveis electrònics a la UE

La Directiva 2008/8/CE va introduir noves regles de localització aplicables als serveis de telecomunicacions, els de radiodifusió o televisió i els serveis prestats per via electrònica a destinataris que no tinguin la condició d’empresaris o professionals (particulars o consumidors finals)

Les regles de localització del destinatari dels serveis introduïdes en la directiva europea de l’IVA –2006/112/CE– quan els serveis electrònics es prestin a un consumidor final es convertiran en un maldecap gros per als subministradors de serveis digitals establerts a la UE, com per a aquells proveïdors establerts en tercers països. Val la pena dir que la directiva de l’IVA es va convertir des de la data de la seva entrada en vigor l’1 de gener del 2007 en la norma comunitària de l’IVA. Cal fer notar que aquesta directiva europea ha estat objecte de 17 modificacions en solament 12 anys, canvis que van ser realitzats a través de 17 directives de la UE. A més, en els últims anys el legislador europeu va promulgar nou reglaments de dret de la UE que disciplinen punts importants en relació amb l’IVA comunitari. Aquestes reformes constants de la llei comunitària han generat confusió i inseguretat jurídica en les empreses que realitzen operacions intracomunitàries i també a les empreses establertes fora de la UE.

A partir del gener del 2015, d’acord amb les regles de localització introduïdes en la directiva de l’IVA per la Directiva 2008/8/CE, es va produir un canvi d’enorme transcendència per a les empreses, autònoms o professionals que venen o presten aquests serveis electrònics a clients particulars i que resideixen en altres països membres de la UE. Aquests serveis electrònics engloben, entre d’altres, serveis de telefonia fixa i mòbil, programes de ràdio o de televisió transmesos a través de xarxes de radiodifusió o de televisió, així com els distribuïts a través d’internet, l’allotjament de llocs web i de pàgines web, el manteniment a distància de programes i d’equips, accés o descàrrega de música, pel·lícules, jocs, inclosos els d’atzar o de diners, revistes en línia, contingut digitalitzat de llibres i altres publicacions electròniques, i l’ensenyament a distància.

Noves regles.

La Directiva 2008/8/CE va introduir noves regles de localització aplicables als serveis de telecomunicacions, els de radiodifusió o televisió i els serveis prestats per via electrònica a destinataris que no tinguin la condició d’empresaris o professionals (particulars o consumidors finals). Tots aquests serveis es consideren prestats al lloc de residència del consumidor i passen a gravar-se a l’Estat de la UE on el destinatari del servei estigui establert, tingui el seu domicili, independentment del lloc on radiqui o estigui establert el prestador dels serveis. Consegüentment, després de la reforma introduïda, tots els serveis prestats per via electrònica tributen a l’Estat d’establiment del destinatari, tant si aquest és un empresari com si és un particular, i tant si el prestador del servei és un empresari establert a la UE com si està establert fora d’aquesta. Abans d’aquesta reforma, les prestacions de serveis electrònics a consumidors finals per part d’empresaris es gravaven al país del proveïdor, mentre que, si el prestador era un empresari establert fora de la UE, el servei es localitzava on estigués establert el destinatari.

Per tant, la Directiva 2008/8/CE introdueix canvis en els règims especials d’IVA dels serveis prestats per via electrònica. Es modifica el règim especial dels serveis prestats per via electrònica a particulars per part de proveïdors no establerts a la UE, que també rep el nom de “règim exterior a la Unió”. Aquest règim és de caràcter opcional –poden acollir-s’hi voluntàriament les empreses prestadores d’aquests serveis– i, com s’ha dit, representa una mesura de simplificació, en permetre als obligats tributaris liquidar l’IVA per la prestació de tals serveis a través de la plataforma d’accés dels serveis electrònics que cada Estat posa a la disposició dels contribuents al país en què estiguin identificats, fet que els evita haver de registrar-se a cada Estat on realitzin les operacions (Estat membre de consum).

Per poder acollir-se a aquest règim especial, l’empresari o professional no ha de tenir cap tipus d’establiment permanent ni obligació de registre a l’efecte de l’IVA en cap Estat de la UE. Aquest nou servei electrònic que es troba als llocs web de les administracions tributàries dels països pertanyents a la UE s’ha denominat Mini One-Stop Shop (MOSS), Minifinestreta Única, i té com a finalitat minorar les càrregues fiscals indirectes que van comportar per als operadors les noves regles de localització d’aquests serveis que van entrar en vigor el gener del 2015.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.