opinio

Per un sector turístic sostenible

Més enllà de la despesa turística total que facin els turistes a Catalunya, el realment important és quina part d’aquesta despesa repercuteix directament o indirectament en la nostra economia. Segons les estimacions disponibles, el conjunt del sector turístic representa a Catalunya al voltant d’un 11% del PIB i un 14% de l’ocupació. Que el pes de l’ocupació sigui superior al del producte que genera ja ens indica la baixa productivitat mitjana del conjunt del sector, que se sustenta en molts casos en uns salaris baixos i uns llocs de treball de baixa qualificació

El sector turístic és un sector de gran potencial. Però també és un sector que impacta directament en el dia a dia de la població resident, i la convivència no sempre és fàcil.

A Catalunya el sector turístic mou (dades del 2017) un total de 38,6 milions de viatges, un 37,1% dels quals corresponen a turisme intern; un 13,4%, a visitants de la resta de l’Estat, i un 49,5 %, a turisme estranger. Per tant, deixant a banda el turisme interior, Catalunya rep anualment més de 24 milions de visitants, 3,2 vegades la seva població. El turisme estranger és el majoritari amb 19 milions de visitants, als quals caldria afegir 7,2 milions d’excursionistes estrangers, que no es consideren pròpiament turistes perquè no arriben a pernoctar a Catalunya. La forta presència del turisme estranger en la demanda turística a Catalunya és encara més patent si es considera la despesa turística total, en què el pes del turisme estranger és del 84,2%. Una darrera dada per valorar la importància d’aquesta afluència turística és que representa el 23,3% del total espanyol, una proporció molt superior al pes de la població catalana (16%); i això cal situar-ho a més dins el context que Espanya és el país del món més visitat després de França.

El creixement de l’arribada de turistes estrangers els darrers anys ha estat molt important per diferents factors: l’atractiu de Barcelona, l’oferta de vols de baix cost, l’ajust de preus realitzats durant els anys de crisi... i també gràcies a la desviació de turistes d’algunes destinacions competidores amb conflictes polítics i terroristes, que ara a poc a poc sembla que es comença a revertir. En qualsevol cas, el comportament turístic durant els anys de més dificultats econòmiques ha estat un puntal que ha evitat caigudes més pronunciades del PIB, i ha estabilitzat d’aquesta manera el cicle econòmic.

En el darrer any 2017, el turisme estranger va créixer un 5,4% i la seva despesa, un 11%, tot i els atemptats soferts durant el mes d’agost a Barcelona i Cambrils. Durant el 2018 el creixement de la despesa ha continuat evolucionant per sobre del flux de turistes, de manera que la despesa turística ha augmentat un 6,3% (fins a l’octubre) mentre es produïa una lleugera reducció del nombre de visitants estrangers. Aquesta dinàmica de la despesa és una bona notícia i l’explicació principal rau en la major atracció de turistes de procedències com ara Rússia, els Estats Units d’Amèrica i països asiàtics que fan una despesa mitjana superior a la del gruix de turisme europeu que és el més tradicional a Catalunya. Però més enllà de la despesa turística total que facin els turistes, el realment important és quina part d’aquesta despesa repercuteix directament o indirectament en la nostra economia.

Segons les estimacions disponibles, el conjunt del sector turístic representa a Catalunya al voltant d’un 11% del PIB i un 14% de l’ocupació. Que el pes de l’ocupació sigui superior al del producte que genera ja ens indica la baixa productivitat mitjana del conjunt del sector, que se sustenta en molts casos en uns salaris baixos i uns llocs de treball de baixa qualificació.

Millors salaris.

El turisme és un recurs molt important per al conjunt de l’economia catalana i del que es tracta és que ho continuï sent però de manera més sostenible, amb millors salaris, amb millors serveis, amb més respecte ambiental. Catalunya disposa d’una oferta turística molt àmplia i diversificada i no s’ha d’oblidar que el turisme ocupa el centre de gravetat en l’estructura productiva de molts territoris del país. Però el turisme a més de recursos econòmics mobilitza milions de persones que viatgen, conviuen i competeixen amb la població resident pels espais comuns, i que generen en major o menor mesura externalitats negatives en l’àmbit ambiental. És per això que un hipotètic balanç de l’activitat turística hauria de tenir en compte no només els beneficis econòmics o d’altres tipus, sinó també els costos socials i ambientals, i la distribució tant d’uns com dels altres entre la població. Un creixement equilibrat és l’aposta necessària per a un futur sostenible de l’activitat turística, perquè aquesta és també la garantia que Catalunya no perdi atractiu com a destinació turística. Les previsions de creixement del turisme mundial són a l’alça gràcies a la irrupció de la demanda turística dels països emergents. El turisme és un sector de futur per a Catalunya però per ser-ho realment caldrà que sigui de qualitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.