Des d’un punt de vista econòmic, una empresa per ser via­ble només neces­sita com­plir dues con­di­ci­ons: gene­rar valor i acon­se­guir liqui­di­tat. Per gene­rar valor ente­nem riquesa finan­cera, és a dir gua­nyar diners; o almenys no per­dre’n gai­res quan es tracta d’una enti­tat sense afany de lucre. Tan­ma­teix, també cal gene­rar riquesa social, és a dir, apor­tar valor a la soci­e­tat i a les parts interes­sa­des (acci­o­nis­tes, tre­ba­lla­dors, proveïdors...).

Per liqui­di­tat, ente­nem acon­se­guir que la riquesa gene­rada arribi als comp­tes ban­ca­ris i així dis­po­sar de diners per aten­dre les seves obli­ga­ci­ons. Mol­tes empre­ses no acon­se­guei­xen com­plir aques­tes dues con­di­ci­ons i, per això, la mor­ta­li­tat empre­sa­rial és molt ele­vada. Per exem­ple, a Cata­lu­nya –que dis­po­sava de 618.366 empre­ses el 2018, segons l’Ides­cat–, tan­quen cada any quasi unes 100.000 empre­ses. És una taxa de mor­ta­li­tat simi­lar a la que hi ha en altres països euro­peus.

Cal recor­dar algu­nes de les sis malal­ties empre­sa­ri­als més relle­vants en matèria econòmica. Les dues pri­me­res malal­ties estan rela­ci­o­na­des amb la riquesa finan­cera. En pri­mer lloc, tenim les ven­des insu­fi­ci­ents, per la manca d’inno­vació i com­pe­ti­ti­vi­tat. La segona malal­tia són els cos­tos massa ele­vats per al nivell d’ingres­sos que es gene­ren, i que fan que l’empresa perdi diners o no tin­gui prou bene­fi­cis.

Les malal­ties res­tants afec­ten la liqui­di­tat. Així, la ter­cera malal­tia és el capi­tal insu­fi­ci­ent per l’excés de deu­tes. En gene­ral, els deu­tes no han de superar el 60% del total d’inver­si­ons de l’empresa. Quan els deu­tes són exces­sius, l’empresa no pot fun­ci­o­nar amb nor­ma­li­tat i els deu­tes se l’aca­ben men­jant. És quant sen­tim fra­ses com “aquesta empresa està tre­ba­llant pels bancs”. La quarta malal­tia és l’excés de deu­tes a curt ter­mini, que pro­voca que l’empresa no pugui aten­dre els seus com­pro­mi­sos de paga­ment i hagi de tan­car. Aquesta malal­tia es pro­du­eix quan es finan­cen inver­si­ons de llarg ter­mini, com fàbri­ques i maquinària, amb deu­tes a curt ter­mini. És com si una família es comprés un pis i en lloc d’acon­se­guir una hipo­teca a vint anys o més, demanés només un préstec a sis mesos. Fer això és la recepta segura per tenir pro­ble­mes finan­cers impor­tants. La cin­quena malal­tia és la mala gestió dels actius, que fa que hi hagi un excés d’estocs i d’inver­si­ons que no ren­dei­xen prou. La sisena malal­tia és la mala qua­li­tat dels cli­ents, que pro­voca molta moro­si­tat i falta de tre­so­re­ria.

En resum, aques­tes sis malal­ties pro­vo­quen pèrdues i manca de tre­so­re­ria i poden fer invi­a­ble l’empresa. La majo­ria de les empre­ses tenen alguna d’aques­tes malal­ties i no sem­pre volen (o poden) gua­rir-se. Com deia Sòcra­tes, però: “Si algú busca la salut, pre­gunta-li si està dis­po­sat a evi­tar en el futur les cau­ses de la malal­tia; en cas con­trari, abs­ten-te d’aju­dar-lo.” No és fàcil evi­tar aques­tes malal­ties, però qual­se­vol empresa que ho acon­se­gueixi tindrà vida asse­gu­rada per molts anys.