opinio

Europa i les noves rutes de la seda

La Xina ha reemergit com una potència política i econòmica del segle XXI. Però, aquesta vegada, també anhela ser una potència naval per fer front a la flota dels EUA que controla els mars de la Xina. Ara reivindica la sobirania sobre diversos arxipèlags com les illes Paracel i les Spratly, unes ambicions territorials que desperten recels entre els països veïns

Fa pocs dies vaig viatjar a Uzbekistan per gaudir del gran patrimoni monumental de Samarcanda, Bukhara, Khiva i d’altres antigues ciutats que evoquen l’antiga ruta de la seda, per on va transitar durant segles el comerç entre la Xina i el mediterrani. Una ruta que va declinar a partir del segle XVI quan les potències colonitzadores europees van obrir noves vies marítimes per a arribar fins a Orient. Els xinesos afirmen que, a diferència dels occidentals, mai es van comportar com una potència imperialista. I recorden que, al començament del segle XV, durant la dinastia Ming, l’almirall xinès Zheng He va emprendre grans expedicions marítimes per l’Orient Mitjà, l’Àfrica nord-oriental i el sud-est asiàtic amb finalitats sols comercials i sense annexionar territoris. Després de la mort de Zheng He, l’Imperi del Mitjà va renunciar a ser una potència naval i va prioritzar continuar reforçant la Gran Muralla per assegurar la defensa terrestre del seu vast territori. Però, al segle XIX, la Xina va ser derrotada per les modernes flotes navals de la Gran Bretanya i el Japó, unes humiliacions encara vives en la memòria del poble xinès.

La Xina ha reemergit com una potència política i econòmica del segle XXI. Però, aquesta vegada, també anhela ser una potència naval per fer front a la flota dels EUA que controla els mars de la Xina. Ara reivindica la sobirania sobre diversos arxipèlags com les illes Paracel i les Spratly, unes ambicions territorials que desperten recels entre els països veïns. Té Taiwan al punt de mira. I reprimeix amb duresa el Tibet i Xinjiang, que tenen arrels i identitats històriques i culturals diferents de les de la majoria Han.

Una iniciativa geoestratègica i econòmica de Xi Jinping són les “noves rutes de la seda”, les noves i modernes vies terrestres i marítimes que permetin canalitzar el comerç i les inversions exteriors xineses cap a Europa, Àfrica, l’Orient Mitjà i la resta d’Àsia. La Xina ja no és sols la fàbrica del món. Avui es converteix en una superpotència tecnològica i innovadora capaç de competir en tots els mercats.

Falsa globalització.

Xi Jinping va estar del dia 21 al 26 de març a Europa i va tornar a defensar la cooperació internacional contra les tendències aïllacionistes d’un Donald Trump molt crític amb la UE. Però cal no fiar-se’n. Xi Jinping defensa la globalització en la mesura que afavoreixi els interessos xinesos. Serà a Europa on es jugarà una gran partida geopolítica i econòmica entre els EUA i la Xina, sense oblidar Rússia. I, dins del Vell Continent, la regió més vulnerable a les pressions exteriors és l’Europa central i sud-oriental, constituïda per expaïsos membres de l’URSS i Iugoslàvia, alguns políticament i econòmicament inestables.

L’estratègia xinesa a Europa és subtil i sinuosa. Xi Jinping va visitar França, on va reafirmar el seu suport a la UE i va seduir amb la seva diplomàcia econòmica comprometent-se a comprar 300 avions a Airbus. Emmanuel Macron va fer molt bé convidant Angela Merkel i Jean-Claude Juncker a sumar-se el 26 de març a la trobada amb Xi Jinping a París. Van voler enviar un missatge conjunt a Pequín perquè, més enllà de les paraules retòriques, obri molt més l’accés de les empreses i els productes europeus al complex mercat xinès. La Comissió Europea va publicar fa un mes un document en què advertia sobre el caràcter sistèmic de la competència tecnològica xinesa i recomanava als estats membres un pla d’acció unitari i coherent per fer-hi front. Els tres dirigents europeus també pretenien contrarestar l’anterior visita del president xinès a Roma, on va signar un acord-marc amb Itàlia que no va agradar a Brussel·les. És el primer país membre del G7 que se suma a les “noves rutes de la seda” obrint una altra via privilegiada perquè els productes made in Xina entrin fins al cor europeu a través dels ports de Gènova i Trieste.

El 9 d’abril es va celebrar una altra cimera UE-Xina a Brussel·les en què els europeus van tornar a reclamar a Pequín una més efectiva reciprocitat en els intercanvis bilaterals. El primer ministre Li Keqiang va tornar a repetir bones paraules. Però després va viatjar a Dubrovnik per presidir la cimera anual 16+1, que des del 2012 reuneix la Xina i 16 països de l’Europa central i sud-oriental, 11 dels quals són membres de la UE. La regió és una altra porta de les “noves rutes de la seda”, on Pequín cofinança infraestructures per afavorir la gradual penetració xinesa a Europa. Una mostra més de l’ambigua però planificada estratègia xinesa d’intentar dividir i dificultar una posició comuna de Brussel·les enfront de Pequín impulsant els acords bilaterals amb cadascun dels països membres de la UE. Europa ha de reaccionar unida en vista del desafiament xinès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.