Gran angular

Patricia Valdenebro

Directora TCI

“L’empresa valora més els intangibles que dona el clúster”

El clúster de maquinària agrícola de Lleida és un dels referents arreu Europa
La política pública continuada és la clau de l’èxit dels clústers i la indústria

Patricia Valdenebro és des de l’any 2008, la directora general de TCI Network, una organització global que ajuda a millorar les competències dels empleats i professionals vinculats als clústers,(concentració geogràfica d’empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial).L’any 1998, un grup de professionals d’arreu del món, entre ells un grup de catalans, es van adonar que els calia millorar la connexió dels que treballaven al voltant d’una determinada metodologia de treball de clúster, centrada a ajudar les pimes a col·laborar per afrontar amb més garanties els nous reptes. El resultat va ser la creació d’aquesta entitat privada, que es finança amb les quotes dels socis i serveis als associats, i que s’ha convertit en un altaveu únic i global de les bones pràctiques entre els clústers. Des de la seva creació té a Barcelona la seu amb mig miler de socis actius repartits en cent països.

Quin és el perfil del vostre associat?
Tenim organitzacions i persones, amb un perfil de més de deu anys en el món dels clústers, que treballa en desenvolupament econòmic i majoritàriament europeu però amb experiència internacional. Som una xarxa que va enfocada a agències de desenvolupament locals, nacionals o regionals, que són les que implementen accions per impulsar els clústers, encara que treballem, a més de amb professionals dels clústers, amb universitats, centres de recerca i consultores.
La col·laboració entre el teixit empresarial català ha estat històricament l’assignatura pendent. En aquesta dècada que vostè hi és al capdavant de TCI Network, ha notat una millora?
Jo crec que sí, cada cop hi ha més enteniment del que és el clúster i que genera un retorn positiu encara que no sigui quantificable objectivament. A Catalunya, especificament, on hi ha 30 clústers i 1.700 empreses adherides, ha ajudat moltes empreses a fer una reflexió estratègica avançada, a seguir el pols del mercat, i això és molt important. Hi ha molta més consciència que fa uns anys que col·laborar-hi aporta intangibles a la companyia. Per això, ara els clústers estan en una nova fase evolutiva i estan treballant més en el fet de guanyar dimensió. A més, els equips dels governs que els donen suport cada cop estan més experimentats.
Hi ha estudis que asseguren que la implicació de l’administració és una pota fonamental per a l’èxit de la cooperació entre el teixit empresarial. Fins a quin punt condicionen els clústers les polítiques públiques?
Doncs jo diria que són vitals i de fet, els socis que no han tingut un suport continuat públic no han pogut sobreviure. També és veritat que en els clústers més avançats hi ha una propensió a dependre cada cop menys dels recursos públics, i de fet nosaltres els ajudem a buscar alternatives de finançament perquè tinguin més autonomia i més dimensió. Ara bé, la figura dels directors de clústers acaba sent clau per contribuir a fer-los créixer. Perquè quedar-se només en una etapa inicial i conformar-se a ser una plataforma de contactes entre empreses d’un sector és estancar-se de per vida.
Què aporta un clúster que no es troba en les associacions empresarials o als instituts tècnics?
Els clústers tenen com a particularitat que s’adapten molt ràpidament als canvis, a diferència dels instituts d’innovació. Tenen una estructura més àgil, són unitats flexibles de dues a cinc persones, amb una estratègia permanentment en renovació i a més a més perquè són les mateixes empreses les que han de decidir l’estratègia. És una altra manera d’entendre el negoci, les associacions miren més per fer de lobby, el clúster mira més pels reptes estratègics de les empreses, amb respostes molt concretes. Molts clústers col·laboren amb les associacions empresarials, de fet molts clústers bascos, per exemple, es van crear a partir de les associacions empresarials.
Amb el vostre coneixement profund del tema, quin considereu que és el clúster, o els clústers, que marquen la diferència?
Els països nòrdics són una referència en el món dels clústers, però sempre diem que no hi ha clústers bons o dolents, sinó estratègies bones o dolentes. N’hi pot haver de sectors tradicionals que ho estan fent molt bé, i un exemple és el de maquinària agrícola de Lleida, que té la certificació d’or europea, que és una fita d’excel·lència i que molts pocs europeus han aconseguit. A més aquest clúster té molt treballat el tema de la col·laboració. Es mira també a Flandes, un ecosistema innovador amb clústers molt ben estructurats que disposen d’accés a cadenes de valor globals. A l’Estat espanyol; Catalunya i el País Basc han estat els referents.
Vostè, que prové del País Basc i coneix de prop el seu model, comparteix la idea que és exemple a seguir en política industrial?
Sí, hi estic d’acord i el seu valor principal és l’aposta continuada, indistintament de qui hagi governat. Fet que aquí ha estat més intermitent. La continuïtat en el finançament i en l’acompanyament que sempre ha donat el govern basc ha evidenciat els bons resultats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.