Mia Couto atribueix, en una entrevista a les planes de Sant Jordi, la capacitat d’aportar pensament a través de la narració d’històries. Ell va utilitzar-ho per fer catarsi de la guerra interminable a Moçambic, carregada d’arestes. Només somniar, imaginar, ens salvarà de la fi del món. Així mateix, fa pocs dies a l’Atrium Helena Gràcia presentava Khalid, un conte sobre la fi de la innocència. La jove autora i directora va veure com alliberaven un nen, després d’hores sota un edifici bombardejat, a Síria. Ella només podia entendre la supervivència de la criatura si aquesta imaginava que l’atac era d’un extraterrestre. No podia concebre que un terrícola hagués perpetrat una acció contra ell. L’art destil·la l’odi, i del plor en surt poesia i aprenentatge: pensament.