Gran angular

El 22@ reclama ser tractat com un barri més

El primer districte innovador urbà del món espera de les administracions celeritat en l’execució del pacte de futur, alhora que demana ser vist com a gran projecte metropolità

Es demana una mirada més àmplia i situar el projecte com a repte de país
Cal articular serveis, habitatge i mobilitat per no perdre atracció

Del projecte 22@ se’n va parlar molt en els seus inicis, l’any 2000, quan es va convertir en la base del pla de transformació del sòl industrial del barri del Poblenou, conegut com el Manchester català. De les velles fàbriques n’havia de sorgir el districte de la innovació de la ciutat.

El seu desenvolupament ha passat per governs de diversos colors polítics –Joan Clos (PSC), Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (Catalunya en Comú)–, períodes d’acceleració i desacceleració –com ara la frenada que va patir durant la crisi financera– i èpoques de menys visibilitat interna, tot i complir les línies de desenvolupament que es van marcar en la seva creació.

“El 22@ té moltes mirades, però a mi la que més m’agrada és que sigui entès com a gran concentració de talent innovador, digital, tecnològic i creatiu, una aglomeració de talent connectada”, explica Xavier Monzó, president de 22@Network, l’associació que agrupa empreses i institucions d’aquest districte des de fa 15 anys. “Hi havia altres mirades en el passat, com ara que es veia com un projecte de transformació econòmica, social i urbanística. Aquests objectius a hores d’ara ja s’han assolit, ja som en aquesta realitat. Ara cal posar el focus més enllà”, destaca Monzó.

El districte arribarà aviat als 60.000 treballadors, d’un sostre establert en els seus inicis de 120.000, “i aquestes xifres impliquen també dissenys urbanístics i grans transformacions a la zona”, indica Monzó. El 22@ és l’únic districte tecnològic urbà que existeix en el món i pretén continuar sent-ho. Per Monzó, això vol dir que la instal·lació d’empreses ha de combinar-se de manera adequada amb la urbanització de l’espai, de manera que el vertebri com un barri més de la ciutat, amb habitatges –de promoció privada i pública, i lloguers a preu de mercat i socials–, equipaments, espais verds i, també, transport públic que arribi fins a l’últim racó del barri.

“El 22@ és un dels motors econòmics de la nova economia, una marca reconeguda arreu del món, que ha estat model i referent de 80 ciutats del planeta. Hem creat un ecosistema emprenedor en què moltes ciutat s’emmirallen, que ha aconseguit atreure molt talent a Barcelona”, afirma Monzó. El districte rep al voltant d’un centenar de missions internacionals anualment. “Però de casa, només cinc o sis. Som molt més coneguts a fora que al país”, comenta.

Vertebració.

Una de les claus del projecte, segons Monzó, és que són “inspiradors de la nova economia com a element transformador del territori i de la ciutat”: “Aquest és el valor afegit que aporta el 22@. Nosaltres vivim el districte, no simplement hi venim a treballar.” La relació amb les administracions públiques és un tret que també distingeix el districte d’altres zones del món que aglutinen empreses innovadores.

“Aquesta interactuació que tenim amb les administracions sorprèn, i molt, la gent que ens visita, perquè ens ocupem no només d’omplir oficines, sinó que es facin habitatges, que el barri tingui els equipaments i les zones verdes que li pertoquen, que estigui totalment integrat a la ciutat. Volem que el 22@ formi part del teixit de Barcelona”, explica Monzó.

El 22@ va ser, en el seu moment, una projecte visionari. “És una idea feta realitat que es va avançar en el seu temps. Potser ens trobem a la meitat del camí del que s’havia projectat, però cal treure’s el barret davant una aposta de futur tant arriscada”, afirma Agustí Jové, membre de la comissió d’economia territorial i urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Per Jové, “de Barcelona només n’hi ha una, i de 22@ només n’hi pot haver un a tot el país”.

És un territori extens, “amb més de tres quilòmetres de punta a punta, igual que la distància que hi ha entre el carrer Nàpols i el parc de Joan Miró”. “I encara hi ha molts reptes a què s’ha de fer front, com ara dotar-lo de tots els serveis que ofereix una ciutat, donar resposta a la necessitat d’habitatge –un problema que afecta tota la ciutat– i articular el territori per garantir-ne la mobilitat. Si això no es fa, anirem perdent oportunitats com la que vam tenir d’allotjar la seu de l’Agència Europea del Medicament, i que significava allotjar 1.800 treballadors altament qualificats”, explica Jové, que comparteix els neguits fil per randa exposats pel president de l’associació 22@Network.

“Les problemàtiques de la ciutat es fan més intenses al districte”, assegura Monzó. I la mobilitat és un dels temes pendents. “Hem sol·licitat un ramal del tramvia per a la zona nord, també una estació de rodalies a Glòries i l’ampliació del vestíbul d’aquesta estació del metro de l’L1, però la resposta sempre ha estat negativa. Necessitem transport públic d’alta capacitat al barri, sobretot a la zona nord, on la mobilitat és nul·la”, explica, sobretot tenint en compte que s’espera la incorporació d’uns 25.000 treballadors més en els pròxims cinc anys.

El districte disposava, en els seus inicis, d’una societat municipal que s’encarregava de la gestió de les seves inversions i el seu desenvolupament. Amb el govern Trias, va desaparèixer la finestreta única que representava aquesta societat en la interlocució amb l’Ajuntament. “Sempre hem rebut suport de totes les forces polítiques que han liderat el consistori, però la visió que tenien uns i altres era ben diferent. Mentre que el 22@ va néixer com a districte singular dins de la ciutat, el govern Trias va voler ampliar aquesta singularitat a tota la ciutat, pensant ja en les smart cities, les ciutats intel·ligents”, comenta Monzó. Però el que es va aconseguir va ser diluir l’especificitat en lloc d’impulsar-la, i el focus es va centrar a convertir Barcelona en hub tecnològic i centre d’innovació del sud d’Europa, en detriment de la singularitat del 22@, “que, en aquells anys, va tenir certa invisibilitat dins de l’Ajuntament”, diu Monzó.

“Un cop passada la crisi i amb l’arribada del govern d’Ada Colau, el 22@ es va reactivar. No va ser immediat, perquè era un partit molt jove i tot s’ha d’aprendre”, comenta el president de 22@Network. Però en els últims dos anys “s’ha fet molta feina i s’ha aconseguit un pacte en què estan implicats tots els actors: veïns, empreses, consorcis i universitats”.

Posar fil a l’execució.

En el nou document ja acordat, es defineixen els ajustaments del projecte, “amb una mirada més llarga, àmplia i sostenible”, indica. Entre d’altres, s’ha modificat a l’alça el percentatge d’habitatges per evitar una discontinuïtat a la trama urbana. La demanda de l’associació se centra a posar en marxa el pla amb la màxima celeritat possible i recuperar la societat municipal que gestioni el projecte. “L’execució dels plans es fa eterna i la recuperació de la societat municipal és imprescindible. Si tenim un pacte civil, per què no en poden tenir un de polític amb un fort lideratge?”, es pregunta Monzó, que alerta de la urgència de “passar del pacte civil a l’execució”.

El creixement al districte no s’atura. Segons l’informe anual d’urbanisme al 22@, presentat al juny per Cushman & Wakefield, el districte va liderar la demanda d’oficines el 2018, amb 128.000 m² contractats en lloguer d’oficines, un 14% més que l’any anterior, una xifra que va representar el 33% del total de Barcelona. I, pel que fa al primer trimestre d’enguany, “s’han aconseguit xifres rècord respecte dels últims 10 anys respecte a la contractació a Barcelona i al 22@, arribant als 63.000 m²”, va explicar Javier Bernades, president de la comissió d’urbanisme de 22@Network i cap del negoci industrial i d’oficines a Cushman & Wakefield. Ell mateix va anunciar que “s’afegiran 43.000 m² més a l’estoc d’oficines fins al 2020”.

Quan parlem d’habitatge, mobilitat i economia “hem de tenir en ment que això no és només un projecte de ciutat. Hem d’eixamplar la mirada i parlar ja de projecte metropolità, d’un potencial gran projecte que podria ser de país”, reclama Monzó, recordant que si l’any 2000, quan es va pensar el projecte, planejaven molts dubtes sobre aquest, ara ja s’han esvaït. “Quinze anys després hauríem de pensar en gran i ampliar la mirada cap a Badalona i Santa Coloma de Gramenet.” Per ell, “pots no tenir els diners, però sí la mirada transformadora i de desenvolupament econòmic. Tanmateix, cal un fort lideratge que ho tiri endavant”.

Jové coincideix amb aquesta visió de futur: “S’ha d’elevar d’escala el 22@ si es vol que Barcelona jugui en la Champions mundial. S’ha de combinar el 22@ amb el seu entorn, i això passa per la Zona Franca, el port i la B-30.”

Impuls a la nova economia barcelonina

El districte 22@ “s’ha convertit en el Silicon català i ha dut a situar Barcelona en els primers llocs dels rànquings internacionals en termes de nova economia. En breu, el districte concentrarà el 50% del conjunt de professionals digitals i tecnològics a Catalunya, juntament amb altres dedicats a la creativitat, la comunicació i la nova economia”, explica Xavier Monzó, president de l’associació 22@Network, una entitat privada que treballa pel bon desenvolupament del projecte i que té més de 150 empreses associades i 20.000 treballadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.