El sector aeroespacial es vol tornar a enlairar
L’entrada d’actors de l’àmbit privat, el sorgiment d’empreses i ‘hubs’ innovadors i l’expansió prevista per les companyies aèries afavoreixen el nou ecosistema
Les grans potències deixen de ser les úniques a tenir accés a l’espai
L’Agència Espacial Europea (ESA) va anunciar el febrer del 2018 que havia seleccionat cinc microllançadors amb capacitat per posar en òrbita baixa, des de la Terra o des d’una plataforma aèria, petits satèl·lits destinats a demostracions tecnològiques i de telecomunicacions, entre altres tasques. La selecció formava part del programa FLPP (Future Launcher Preparatory Programme), que ha de ser clau per implementar l’estratègia europea d’accés a l’espai el 2025. El FLPP permet l’entrada de l’empresa privada en un sector fins ara amb fortes barreres per accedir-hi.
El sector aeroespacial està deixant-se estimar per actors que fins ara no havien estat mai admesos. Amb forts components civils i militars, i tradicionalment depenent dels governs de les grans potències –els Estats Units, Rússia i la Xina–, el sector sempre havia estat vist com molt estratègic, amb la vista sempre posada en l’evolució de la geopolítica mundial per a una major o menor celeritat en el seu desenvolupament, exigent d’una forta qualificació tècnica, un elevat cost de les inversions i un cicle llarg de retorn. Les barreres d’entrada s’havien situat sempre altes i el lideratge estava en mans de pocs i gegantins consorcis. Ara, però, això està canviant.
“Gràcies a gent com Elon Musk –magnat i empresari sud-africà cofundador d’empreses d’èxit, com ara PayPal, SpaceX, Tesla Motors i Solar City–, ara també es pot fer negoci en el sector aeroespacial des de l’àmbit privat. Han fet possible que es pugui entrar en un sector en què abans era gairebé impossible, perquè decidien les grans potències”, explica Adrià Argemí, CEO i fundador de Pangea Aerospace, una empresa emergent catalana creada el 2018 amb la determinació de dissenyar llançadores reutilitzables per enviar microsatèl·lits a l’espai.
Argemí assegura que han gosat entrar-hi perquè poden “oferir solucions que les grans empreses no són capaces: microllançadores amb un sistema que permet la recuperació i reutilització del giny, abaratint substancialment els costos”, explica. “Ja hem creat prototips, però encara estem en una etapa incipient. L’objectiu, però, és crear una llançadora capaç de transportar a l’espai microsatèl·lits d’uns 20 metres de llargada i de fins a 17 tones de pes, fer que retorni a la base de llançament un cop ha situat el satèl·lit a l’espai per ser reutilitzada i que faci servir un combustible més net –compost d’oxigen líquid i metà– del que es fa servir ara.” Esperen tenir enllestit el producte el 2025 i estimen que el cost del projecte se situarà entre els 70 i el 100 milions d’euros.
L’arribada de la tecnologia 5G, internet de les coses (IoT) –“el cotxe autònom necessitarà posicionar moltes coses en grans superfícies”, indica Argemí– i la necessitat de tenir cada vegada més dades de l’entorn per gestionar els negocis impulsa la carrera cap a l’espai, i sembla que el teixit industrial català vol reprendre la seva presència.
L’aposta de Henkel.
Es tracta d’una nova planta “equipada amb tecnologies d’avantguarda per garantir la traçabilitat i la transparència per als clients, i que compleix i supera els alts estàndards de qualitat i seguretat que exigeix aquesta indústria”, explica Jaume Anguera, cap del nou hub europeu de Henkel.
La planta atendrà la demanda de solucions d’alt rendiment per als principals líders del sector aeroespacial, dirigides a donar resposta a les darreres tendències de la indústria: alleugerir el pes dels components que utilitza i, conseqüentment, aconseguir més eficiència en l’ús del combustible, i augmentar la seguretat dels aparells. “Els processos químics que es fan servir per produir els adhesius per a la indústria aeroespacial són molt complexos. Per exemple, el seu transport s’ha de realitzar a temperatures de 20 graus sota zero perquè no es produeixi la reacció química que inutilitzaria la seva aplicació”, diu Anguera, que posa com a exemple d’ús el recobriment amb adhesiu de tot el cos de l’avió per protegir-lo contra els llamps.
“Aquest és un mercat creixent i molt atractiu per a nosaltres, amb creixements d’entre el 5% i el 6% anual, i amb una previsió que indica que la demanda de nous avions comercials es duplicarà en els pròxims 20 anys”, afirma Anguera.
La nova factoria del Vallès, “la primera planta productiva que aconsegueix la certificació de sostenibilitat Gold DGNB a l’Estat espanyol”, puntualitza Anguera, té previst fer les primeres entregues durant l’últim trimestre d’enguany i estar totalment desenvolupada a final del 2020. Actualment, disposa d’una plantilla de 150 empleats de qualificació elevada i espera incorporar-hi 70 persones més al llarg dels pròxims dos anys. “No ens costa trobar talent, perquè aquí les coses es fan molt bé. Som una factoria molt flexible i tenim un entorn universitari i de centres de recerca i d’innovació excel·lent”, afirma Anguera.
Els inversors s’hi acosten
“Aixecar capital en aquest sector és complicat”, confessa Adrià Argemí, CEO de Pangea Aerospace. L’empresa emergent catalana ha tancat l’última setmana una ronda d’inversió de 600.000 euros, amb sobredemanda d’inversors, a la plataforma The Crowd Angel, una de les poques que aposten per la nova economia de l’espai. “Vam conèixer l’equip de Pangea fa un any i, després d’estudiar les tendències d’aquesta indústria, vam decidir que dins d’una cartera de participades tenia molt de sentit per als nostres inversors oferir-los aquesta opció. L’aparició de noves tecnologies i la incursió de capital privat en el sector ofereix un ventall de possibilitats comercials molt interessants”, assegura Ramon Saltor, CEO de The Crowd Angel.