opinio

Intraprenedoria: no és per a ells, és per a tu

A Espanya hi ha més de 100.000 llocs vacants (font: Il Sole 24 Ore) tot i tenir una taxa d’atur de més del 14% (dades del tercer trimestre del 2018).

Cada dia és més difícil trobar i mantenir el talent crític, aquell que aporta valor tant dins de l’empresa com als clients. Molta oferta de llocs, i poca demanda. Per tant, comença a generar-se una espiral ascendent en condicions i salaris, similar a la que va passar al final del segle passat amb la irrupció del SAP, quan trobar persones expertes en aquesta eina era poc menys que un acte d’heroisme (igual amb els buscadors de sòl).

Allò va ser fruit d’un moment econòmic favorable o d’una oportunitat de negoci, i (ara ja ho sabem) va acabar com va acabar.

Avui en dia, sembla que sigui el mateix; però no ens hem d’enganyar. El talent és escàs, i el talent crític per a la sostenibilitat i futur de la majoria d’empreses, encara més. I això no és una “bombolla”; és un canvi d’època que va començar cap als noranta. Si tenim en compte el que diuen alguns experts i que han definit com un entorn VUCA, l’acrònim de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat.

Amb aquestes premisses ens cal fer alguna cosa per mantenir el talent a les empreses o, en el millor dels casos, ser una empresa atractiva i engrescadora on tothom vulgui venir a treballar.

I aquí és on comença la deriva, el “fer per fer”, el no saber si fer més atractiva la retribució o si és millor posar una sala amb videojocs i futbolins. Doncs bé, entre aquestes idees apareix la intraprenedoria. I aquí és on hem de començar a repensar moltes de les coses que fem; ja que és un concepte inventat per Gifford Pinchot III i Elizabeth Pinchot, escrit l’any 1978 amb el títol Intra-corporate entrepreneurship.

El concepte és clar: intraprenedor és aquella persona que assumeix la responsabilitat d’innovació de qualsevol tipus, dins d’una organització.

Aquest concepte trenca paradigmes:

• La innovació no només és disciplina de l’àrea d’R+D+I

• La innovació no només és la que està planificada dins d’una estratègia

• Qualsevol persona té la capacitat i potestat per innovar

• Es pot innovar en qualsevol àmbit de l’empresa

La intraprenedoria no és una eina de motivació per als empleats; és una eina de supervivència per a les empreses. És un canvi cultural a les empreses, no és un “caramel” per als empleats.

I com a tal canvi cultural i estratègic per a qualsevol empresa, i tenint en compte que tothom pot exercir la intraprenedoria, es converteix en una eina molt potent per alinear expectatives, de crear vincles i generar compromís i adhesió.

Per tant, abans de posar en marxa una iniciativa intraprenedora, cal pensar les condicions d’èxit:

• De relacions jeràrquiques a relacions en peers

• Afavorir la cultura de l’aprenentatge per assaig-error i mesuraments

• Flexibilitzar els processos i eliminar burocràcia

• Disposar d’un model de recompensa

• Integrar que cal dur a la pràctica la innovació

Si no es donen aquestes condicions, un programa d’intraprenedoria generarà més frustració que motivació.

Podem decidir no fer-ho; ara bé, com que no és per a ells ni elles, sinó que també és per a l’empresa, caldrà trobar la manera d’innovar per continuar existint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.