Política

Mobilització massiva

L’independentisme destaca que la manifestació continua sent la més gran a Europa i el PSC en reconeix l’èxit

L’ANC diu que no exigeix cap ruptura imminent, sinó planificar l’estratègia i corregir els dèficits del 27-O

La majoria de mitjans reconeixen la capacitat de convocatòria de la manifestació de la Diada, però destaquen als titulars que hi va haver menys gent que en edicions anteriors. Pels líders independentistes, la mobilització ha estat un èxit –un resultat que també reconeix la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, tot i destacar la menor participació. Els líders independentistes destaquen que és inèdit a Europa mobilitzar de manera continuada entre mig milió i un milió de persones en la situació política actual de repressió i divergències entre partits –“la Diada més difícil”, reconeixia la mateixa tarda de la manifestació la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

El més contundent és el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri: “Ha estat un èxit difícilment explicable perquè no hi ha cap moviment polític a Europa que tingui aquesta capacitat de mobilització sostinguda en el temps.” Quin país és capaç de fer-ho?, reiterava la portaveu del govern, Meritxell Budó. Mauri feia ironia amb alguns titulars: “Tenint en compte que un any van dir que érem 50.000, ahir no es devia manifestar ningú.” També de capacitat de resiliència parla el president del Parlament, Roger Torrent. Paluzie hi afegeix que no era una convocatòria que fes una crida a un objectiu immediat, com van ser les prèvies de les eleccions del 2015 o el referèndum del 2017 –aquesta no podia ser ni tan sols una resposta a la sentència del Suprem: “Ateses les circumstàncies, tal com respirava la base i tenint en compte la situació que hi havia al juliol, quan fins i tot es deia que la manifestació clàssica no servia de res, ens n’hem sortit prou bé.”

Xifra amunt, xifra avall, Paluzie dona valor al fet que es manifesti un 10% de la població i conclou que ha estat “altre cop massiva, més enllà del ball de xifres”. L’entitat no fa mai un càlcul, però Paluzie creu que la Guàrdia Urbana “ha tirat una mica avall” en l’estimació de 600.000 persones i indica que el càlcul està influenciat sempre pel “factor polític”. Per això, hi afegeix que, per exemple, la revista La Directa, amb un mètode de càlcul segons densitat, l’any passat va donar una xifra inferior a l’oficial i aquest any l’ha situada en 750.000 persones.

Pel que fa a la imatge aèria, la presidenta de l’entitat també reconeix alguna fallada organitzativa. Alguns espais de la plaça d’Espanya no es veien plens perquè l’ANC no va crear un tram definit per a la plaça, un gran espai obert sense arbrat, en ple sol i amb l’escenari a l’avinguda Maria Cristina. Segons ella, força gent va optar per traslladar-se a l’avinguda o a alguna altra de les quatre vies de recorregut que tenien trams: “Hi havia carrers molt plens i que, com ara la Gran Via, anaven fins més enllà dels trams.” La marxa havia d’arribar fins a passeig de Gràcia i Paluzie indica que es va omplir fins més enllà de Roger de Llúria.

Pel que fa a l’endemà, Paluzie creu que s’ha reforçat l’exigència d’unitat als partits polítics i de fixar l’objectiu de la independència. Demanar als líders polítics que no facin passes enrere no vol dir exigir accions de ruptura immediates, aclareix Paluzie. “Aquesta és una lluita difícil i complexa on tots hem de posar de la nostra part”, reconeix, però considera que seria un error que la lluita per l’absolució dels presos –“una decisió que no depèn de nosaltres sinó de l’Estat”– fes perdre l’objectiu, “que sí que depèn de nosaltres”. Per l’ANC, diu, la prioritat és que els partits independentistes planifiquin una estratègia amb un horitzó concret i, tenint en compte que ningú exigeix terminis, mentrestant el govern del país, però també els municipals i supramunicipals, poden fer polítiques encaminades a corregir els dèficits que no van permetre fer efectiva la independència el 27-O. Per exemple, diu, implantar una xarxa pública de fibra òptica per no dependre dels “oligopolis” de telecomunicacions.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, afirmava ahir que la manifestació de la Diada marca un “punt d’inflexió” per buscar la “unitat d’acció que demana la gent”. Va subratllar que el president de la Generalitat, Quim Torra, està “liderant” la recerca d’aquesta “unitat d’estratègia” del sobiranisme català per “fer front” a la sentència del Suprem, explica Gisela Pladeveya.

La socialista Granados, per altra banda, va polemitzar sobre l’autodeterminació en afirmar que no l’han de decidir els ciutadans, sinó que són els polítics els que han d’acordar una proposta que es pugui votar: “Un referèndum consolida la divisió i no soluciona res.”

LES FRASES

Atesa la situació, quan fins i tot es deia que la manifestació no servia de res, ens n’hem sortit prou bé
Elisenda Paluzie
presidenta de l’anc
És un èxit difícil d’explicar, perquè no hi ha cap moviment amb aquesta capacitat de mobilització
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium
Les xifres no són tan interessants com la resiliència. Si hem de comptar-nos, fem-ho a les urnes
Roger Torrent
president del parlament
El president Quim Torra està liderant la recerca de la unitat estratègica del sobiranisme català
Meritxell Budó
consellera de presidència


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.