Cinema

Pau a les galàxies

L’estrena de ‘Star Wars: l’ascens de Skywalker’ posa punt final a la saga més famosa de la història del cinema, 42 anys després de ‘La guerra de les galàxies’

El cinema ha canviat molt des del 1977, en bona part gràcies a George Lucas i ‘Star Wars’

“Naixeran noves llegendes i la batalla final per la llibertat està a punt d’arribar”, es llegeix a les notes promocionals de Star Wars: l’ascens de Skywalker, que s’estrena avui a les nostres pantalles –també en català– i aquests dies en una seixantena de països (inclosos els Estats Units, la Xina, Rússia, Alemanya i el Japó). Aquesta frase forma part de l’escassíssima informació que s’ha fet pública sobre el novè i definitiu episodi de la saga Star Wars, que és inversament proporcional a l’expectació que ha despertat. La mina d’or que va començar a explotar George Lucas el 1977 encara donarà per a molt: vindran subtrames, ramificacions i spin-offs (personatges amb pel·lícula pròpia), però la trama principal, els nou episodis dividits en tres trilogies que George Lucas ja havia ideat abans de començar a rodar La guerra de les galàxies, es tanca avui amb l’estrena de L’ascens de Skywalker.

Es tracta de la franquícia més taquillera de la història del cinema, amb 9.307 milions de dòlars recaptats, al davant de Harry Potter (9.307 milions), James Bond (7.077 milions de dòlars) i El senyor dels anells (5.886 milions). Tot i que hi ha classificacions que sumen tots els films de superherois de Marvel i, si es compta així, supera de llarg Star Wars, amb 18.263 milions.

Una combinació d’estrelles veteranes com Mark Hamill i Carrie Fischer, que va morir després del rodatge, han compartit el protagonisme de l’última trilogia amb Adam Driver (el malvat Kylo Ren), Daisy Ridley (Rey), John Boyega (Finn) i Oscar Isaac (Poe Dameron).

J.J. Abrams, que va agafar les regnes de la tercera trilogia i va dirigir personalment El despertar de la Força, torna a posar-se darrere la càmera en aquest últim episodi que culmina 42 anys d’història galàctica. Una minúcia en els paràmetres temporals estel·lars, però tota una vida en la història del cinema: noves estrelles han esclatat, altres s’han apagat, el públic s’ha renovat i rejovenit i el cinema –la producció, la distribució, el consum– s’ha transformat profundament amb la digitalització.

Una revolució al cinema

George Lucas va ser precisament un dels responsables de transformar el cinema: gràcies a ell i Spielberg, els estudis van començar a fer produccions de sèrie B amb pressupost alt, estrelles i molts efectes especials. Però la intenció de Lucas era una altra. Va començar a escriure el primer esborrany de Star Wars el febrer del 1972, just després d’American Graffiti, amb un objectiu: “Star Wars era per a nois de deu a dotze anys –ha explicat–. Vaig veure que els nens no tenien cap fantasia com nosaltres; no tenien pel·lícules de l’Oest, ni de pirates..., les autèntiques pel·lícules d’aventures, les d’Errol Flynn i John Wayne. Disney havia abdicat del seu regnat sobre el mercat infantil i ningú l’havia reemplaçat.” La vida dona moltes voltes i, al final, Walt Disney va comprar Lucasfilm el 2012. I la saga galàctica s’ha beneficiat del rejoveniment del públic i de la fidelitat dels fans que eren nens quan van descobrir-la però que es mantenen fidels. Fer contents als uns i als altres amb el darrer episodi és el principal repte que afronta J.J. Abrams.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.