No hi ha fórmules màgiques però sí algunes característiques comunes. Steve Jobs deia que allò que distingeix un emprenedor que triomfa del que no ho fa és la perseverança, i aquesta és una de les constants més evidents i potents. Però no l’única.

Una cosa que aquestes persones fan molt bé és la gestió del temps. La periodista estatunidenca Laura Vanderkam diu que, de les 168 hores que tenim a la setmana, 40 haurien de ser per treballar; 58, per dormir, i la resta, per a la nostra gent i els nostres projectes. Israel Ruiz, vicepresident del MIT, assegura que per a ell és molt important sopar cada nit amb la seva família. Barack Obama també deia que ho feia. Pots guanyar molts diners però mai recuperes el temps que no has dedicat als teus.

La gent que ha triomfat és més conscient que el temps és limitat i que l’energia s’ha de dosificar. Prioritzar i dir que no, quan toca, no és un acte d’egoisme, perquè el contrari és temps que restes als teus projectes personals o a la teva gent. S’ha d’aprendre a dir que no i dir-ho sense embuts. Sense posar cara de pena i sense insultar la intel·ligència de l’altre.

Sílvia Casacuberta és una estudiant de matemàtiques brillant que diu que a Harvard ha après a portar una vida més equilibrada, de manera que es pot arribar a l’excel·lència sense pagar el preu de l’estrès. Per la seva banda, Laura Rojas-Marcos, doctora en psicologia clínica i filla del psiquiatra Luis Rojas-Marcos, és mig americana i defensa que no es pot procrastinar. En canvi aquí som una mica més flexibles en aquest sentit. I no és dolent, si ho sabem manejar. Potser és més important saber gestionar terminis i ser responsable a l’hora de complir-los. Tampoc no ens hem de fustigar si no ens llevem cada dia a les cinc de matí.

Una recomanació de la gent que triomfa és que és millor fer els assumptes més importants del dia al matí. Hi ha alguns que matinen, d’altres que no i d’altres que són més productius a la nit, el anomenats mussol. Al final cadascú s’ha d’adaptar al seu rellotge biològic. És cert que el 70% de la població és colibrí i aquesta rutina d’aixecar-se d’hora li funciona. Però certament està sobrevalorat i els experts defensen posar fi a alguns tòpics.

Exacte. En aquest país fer la migdiada s’ha vist com de mandrosos quan resulta que moltes organitzacions internacionals diuen que una becaina de mitja hora va genial.

Hi ha gent que no necessita dormir gaire. El jutge Baltasar Garzón, per exemple, declara dormir molt poques hores. Però en general tothom té hàbits per garantir-se una bona dormida. Molts llegeixen i alguns fan llistes abans d’anar a dormir. El més intel·ligent és no escatimar hores a la son. La son és temps guanyat, no temps perdut.

Sí, aquest és un altre dels hàbits recurrents de la gent que té èxit: confecciona llistes a mà per planificar-se i li provoca molt plaer anar esborrant allò que ja s’ha fet. Curiosament, professionals que es mouen en el món digital com ara Gina Tost i Clara Jiménez Cruz, confeccionen llistes manuscrites.

Que malgrat la joventut i el món tecnològic en què es desenvolupen tenen molt viva l’ètica del treball, que és una característica recurrent en aquest tipus de persones.

Caprile diu que l’hotel li proporciona allò que necessita i li evita dedicar temps a les complicacions de gestionar una casa. Té molt de sentit. No és una extravagància.

Que, a més d’unes característiques físiques innegables, el van educar en la perseverança, el valor i la humilitat. Però, no ens enganyem, Nadal és molt competitiu dins i fora de la pista. Sense aquest punt de competitivitat no arribes enlloc. Molta gent que triomfa el té com a referent.

En tot cas, observo en moltes de les persones del llibre que funciona el meritoriatge, que no provenen d’un ambient culte ni socialment gaire elevat i tot i així arriben lluny. Israel Ruiz i Ferran Adrià són de l’Hospitalet i d’un ambient humil.

David Meca per mi és un exemple de triomf, de perseverança o de fer de la necessitat virtut. I Ousman Umar, que va arribar aquí com a MENA procedent de Ghana, s’ha format i ara lidera iniciatives en favor del progrés del seu país d’origen.