opinio

SOCIMIs catalanes, una oportunitat perduda?

Resulta sorprenent que, amb la fortalesa de l’economia de Catalunya, el dinamisme de tots els seus sectors econòmics i la seva més que provada capacitat de generació empresarial, segments com el del ‘retail’, l’hoteler i el de la logística encara no tinguin presència en el mercat de socimis d’origen català i, no obstant això, elevin el seu pes en el mercat nacional

El desembre del 2012, el govern va portar a terme una modificació de la Llei 11/2009, reguladora de les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari, més conegudes com a socimis, que va permetre introduir a Espanya aquesta tipologia de vehicles, nascuts en plena crisi econòmica, especialitzats en la inversió en actius immobiliaris per al seu arrendament i dissenyats a imatge i semblança dels ja existents en la majoria de països desenvolupats. Avui, set anys més tard, podem afirmar que aquesta regulació ha estat un èxit. S’ha constituït com un dels factors determinants de la recuperació del sector immobiliari i l’ha dotat de visibilitat, transparència, estabilitat i eficiència, així com d’una professionalitat no coneguda fins ara. I també ha donat una liquiditat a una classe d’actius que faltaven per la seva naturalesa. Totes aquestes afirmacions encara no s’han posat en marxa a Catalunya en relació amb el seu pes dins l’economia d’Espanya.

El mercat borsari avui dia presenta un valor de capitalització superior als 25.000 milions d’euros –el mercat alternatiu s’ha convertit en el referent per a les socimis, ja que les cotitzades en el MAB van capitalitzar a l’octubre més que el conjunt de les del mercat continu– amb més de 50.000 milions d’euros en inversions immobiliàries, amb inversions anuals superiors als 7.000 milions d’euros i ingressos per rendes de més de 2.100 milions. Si el 2009 o alternativament el 2012, després de la modificació de la llei, haguéssim projectat la capacitat de creixement del MAB, en cap cas ens hauríem imaginat un escenari com l’actual.

Si realitzem una taxonomia del mercat de socimis espanyoles en funció del seu domicili social, apreciem una foto particularment desequilibrada. Si bé el mercat compta amb més de 80 vehicles cotitzats, només quinze són catalanes –comptant Colonial–, amb un valor de mercat superior a 5.000 milions i un valor brut d’actius superior als 14.000 milions d’euros, quantia que no fa justícia per a la transcendència d’una comunitat com Catalunya, tradicionalment referent econòmic a Espanya i una societat líder en termes empresarials. Eliminant l’efecte Colonial, que va traslladar el seu domicili l’octubre del 2017, els valors anteriors es converteixen en merament testimonials. Però a més, si a l’anàlisi geogràfica hi afegim la capa derivada de la tipologia d’actius, el desequilibri és encara més pronunciat, en la mesura que entre els seus quinze vehicles cotitzats i domiciliats a Catalunya, el 83% del valor es concentra en el segment d’oficines –conseqüència novament del pes de Colonial– i el segment residencial el 14%. La resta, a penes un 3% del valor de capitalització, es reparteix entre vehicles de caràcter mixt –amb fins a tres tipologies d’actius diferents – i aquells especialitzats en locals comercials o hight street. En aquest sentit, resulta sorprenent que, amb la fortalesa de l’economia de Catalunya, el dinamisme de tots els seus sectors econòmics i la seva més que provada capacitat de generació empresarial, segments com el del retail, l’hoteler i el de logística encara no tinguin presència en el mercat de socimis d’origen català i, no obstant això, elevin el seu pes en el mercat nacional.

És cert que una anàlisi de la localització geogràfica de cadascun dels actius de tots els vehicles mostraria una imatge amb menys desequilibris atès que moltes socimis, domiciliades fora de Catalunya, compten amb presència inversora en el mercat català. No obstant això, la senzilla anàlisi anterior, mostra la pèrdua d’una gran oportunitat per part dels empresaris i patrimonis immobiliaris catalans de fer-se veure, amb major ímpetu i energia, en un mercat amb elevat creixement i projecció futura i epicentre del focus dels inversors institucionals. És d’esperar que un escenari polític més estable i de menor confrontació permeti recuperar gradualment la tradicional capacitat, saviesa i competitivitat d’una societat econòmica com la catalana en nom del creixement i el desenvolupament del seu propi sector immobiliari cotitzat, fins a posicionar-lo on hauria d’estar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.