opinio

El coronavirus i la teoria de l’opinió contrària

Una pandèmia és una malaltia que afecta una part important de la població d’un territori molt extens i que infecta altres territoris. Un exemple de pandèmia és la pesta negra que va devastar Europa a mitjans del segle XIV, i va matar un terç de la població del continent. El coronavirus, pel que sabem fins ara, no té res a veure amb una pandèmia. En el moment d’escriure aquest article, ha provocat la mort d’unes 3.000 persones i hi ha més de 97.000 persones diagnosticades, sobretot a la Xina, Corea del Sud i Itàlia. A mesura que passen els dies, la majoria de persones són donades d’alta. Només que hi hagi una persona que mori per aquest virus ja és un fet greu, però si posem les xifres en context, estem parlant d’un percentatge poc rellevant de la població dels territoris afectats. Ara bé, tot i que no estem al davant d’una pandèmia, les conseqüències econòmiques no s’han fet esperar. Encara que hi ha qui n’està sortint guanyant, com les empreses que venen mascaretes i desinfectants, en molts sectors les conseqüències són negatives. És el cas del turisme, congressos i línies aèries, que estan patint moltes cancel·lacions. Segons la IATA (International Air Transport Association), s’espera una caiguda mundial del tràfic de passatgers del 4,7%, que provocarà unes pèrdues de 29.300 milions de dòlars a les línies aèries. En la indústria també s’està notant, especialment en sectors com el tèxtil, el de l’electrònica, les joguines i els components de l’automòbil que depenen de les fàbriques xineses, que en aquests moments no estan funcionant perquè estan en quarantena. Apple, per exemple, ja ha anunciat que es produiran talls en el subministrament, ja que els aparells els fabriquen a la Xina. Però, tot i l’important afectació en determinats sectors, per al conjunt de l’economia l’impacte real és molt limitat. Així, l’FMI preveu que el PIB mundial caurà un 0,1% a causa del coronavirus, res a veure amb la caiguda del 6% que es va produir entre el 2008 i el 2010. I encara molt menys amb la caiguda del PIB mundial entre el 1929 i el 1933, que va superar el 30%. Però els mercats no ho veuen així, i molta gent actua en mode pànic. S’està sobrereaccionant. De nou, estem veient que les emocions provoquen molta irracionalitat en la presa de decisions econòmiques. Les borses han caigut amb força i moltes empreses estan baixant substancialment els seus preus de venda, i no solament les línies aèries que volen a Àsia. Per això, un cop més, és el moment de recordar la teoria de l’opinió contrària, que diu que la majoria de la gent actua de manera irracional en moments de pànic o d’eufòria i que, per això, convé fer el contrari del que fa tothom. Quan els preus baixen a causa de pànics injustificats, és el moment de comprar. I quan els preus pugen per l’excés d’eufòria i cobdícia, és el moment de vendre. Per acabar, és un bon moment per pensar a llarg termini. Per descomptat, hem de seguir els consells de les autoritats sanitàries i prendre precaucions, però en matèria econòmica: cap fred. Tot i que encara és d’hora per calibrar l’impacte real del coronavirus, si hem de comprar productes, accions d’empreses o qualsevol servei que ha baixat de preu, potser ara és el moment de comprar. I si em hem de volar a Àsia a l’estiu, potser ara és un bon moment per reservar els bitllets. El temps dirà si la teoria de l’opinió contrària ha estat útil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.